Piles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Torre de guaita de Piles

Piles és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia[editar | editar còdic]

El terme de Piles és pràcticament pla, alterat solament pel pas travesser del barranc de Palmera o Beneteixir, que voreja el caixco urbà pel nort. El llitoral està format per 1,5 km de plaja.​ El clima és mediterràneu.

Història[editar | editar còdic]

L'orige del poble sembla estar en una chicoteta alqueria musulmana depenent del castell de Rebollet, conquistada conjuntament en ell en l'any 1240 per Jaume I.​ En aquella época l'actual terme municipal era en bona mida pantanós.

La seua història ha estat lligada a les del comtat d'Oliva i ducat de Gandia, als que va pertànyer.​ En l'expulsió dels moriscs, va quedar casi deshabitada, sent repoblada en cristians vells.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Daniel Perelló Chofre UCD
1983 - 1987 Fernando Pons Climent

José Solbes Escrivà (1984)

PSPV-PSOE
1987 - 1991 José Solbes Escrivà PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Solbes Escrivà PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Solbes Escrivà

Vicente Ciscar Salelles (1997)

PSPV-PSOE
1999 - 2003 Vicente Ciscar Salelles PSPV-PSOE
2003 - 2007 Vicente Ciscar Salelles PSPV-PSOE
2007 - 2011 Vicente Ciscar Salelles PSPV-PSOE
2011 - 2015 David Morant Ciscar PP
2015 - 2019 David Morant Ciscar Independents per Piles
2019 - 2023 David Morant Ciscar Independents per Piles
2023 Cristina Fornet Ausina PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 2.882 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2007 2010 2012 2018 2022
2.054 2.131 2.110 1.956 1.946 1.981 2.238 2.347 2.664 2.842 2.877 2.688 2.882

Economia[editar | editar còdic]

El 78% de la superfície del municipi està cultivat, en 373 ha de cítrics distribuïdes a parts iguals entre tarongers i mandarins.​ El rec prové de les aigües del riu Serpis a través de la Séquia Comunal d'Oliva (Sèquia Comuna d'Oliva) i d'alguns pous.​

L'indústria està representada per vàries mijanes empreses de sectors diversos com l'alimentació, la fusteria, les manufactura i els metals.​

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de La Safor
Ador    Alfauir    Almiserà    Almoines    L'Alqueria de la Comtesa    Alquerieta de Guardamar    Barig    Bellreguart    Beniarjó    Benifairó de Valldigna    Beniflà    Benirredrà    Castellonet    Daimús    La Font d'En Carròs    Gandia    Llocnou de Sant Jeroni    Miramar    Oliva    Palma de Gandia    Palmera    Piles    Potries    Rafelcofer    El Real de Gandia    Ròtova    Simat de Valldigna    Tavernes de Valldigna    Vilallonga    Xeraco    Xeresa