Pego

Ha estat històricament centre de la vall que porta el seu nom així com també de les poblacions de les valls veïnes de la comarca. El rei Pere III d'Aragó va crear la baronia de Pego (1262) i la va repoblar amb colons barcelonins segons documentació de l'època. Ha estat cap de partit judicial i ha pertangut a les demarcacions històriques de la governació de Xàtiva fins el 1707 i després a la de Dénia fins el 1833 any en què passà a pertànyer a la província d'Alacant. L'àrea comercial on s'inclou és la de Gandia mantenint un mercat propi bastant important.

Geografia

La Vall de Pego, es compon pels municipis de Pego i de l'Atzúvia. Constituïx una clara unitat física i humana situada en el centre nord de la comarca la Marina Alta, fitant la província de València. És una gran depressió rodejada de muntanyes, a excepció de la zona de llevant on hi ha una formació d'albufera, marjal i un cordó arenós de les deveses. Les muntanyes més destacades són: la serra del Cavall (713 m alt), Montnegre (653 m), Bodoix (556 m), Mostalla (359 m), Ambra (298 m). Els rius de la vall són: Bullentó o Calapatar que dóna origen al de Racons o Molinell per mig del riu Revolta que els serveix d'enllaç, també hi ha els barrancs de Benixat, Benituba, Castelló, Mostalla i Sant Joaquim. La seua pluviometria és de les més altes del país, cosa que fa que acumule aigües de la vall i de les veïnes i que hi haja una zona pantanosa. Va ser molt destacat el conreu de l'arròs bombó durant el segle XX. S'arriba a la ciutat per carretera, des d'Alicante, a través de la N-332 prenent després la CV-700 o des de València, per la mateixa carretera, pero desvinat-se a l'altura de la CV-715.

El terme municipal de Pego limita amb els de l'Atzúvia, Dénia, Orba, Ràfol d'Almúnia, Sagra, Tormos, Vall d'Ebo i Oliva.

Història

Durant el paleolític es troben diversos centres de població humana en coves de les muntanyes i segurament la vall constituïa una badia marítima, dedicada a la pesca de mar.

En el neolític n'hi ha més poblaments (Coves del Xical, l'Ase i Negra), es produïx el tancament de l'albufera.

En L’edat del bronze té lloc una gran activitat pesquera i marítima en la costa, i es tenen coneixements de diversos assentaments dins de l'albufera, tots dedicats a la pesca. Un dels més estudiats es troba a la Marjal de Pego-Oliva, a la zona anomenada El Pla, un altre en l'indret anomenat Tossal Ras, al qual s'accedeix des del port de Sagra.

La cultura ibèrica va ser molt important al País i també a la Vall, així es troben abundants restes de ceràmica ibèrica, i els jaciments de la Muntanyeta Verda i el Tossalet de Sorell.

De l'època de l'imperi romà s'han trobat unes sepultures i una moneda en una parcel·la de la partida de Penyalva. Una làpida de marbre a l'Heretat de Sala. Una necròpolis i una moneda de Trajà a la partida de Favara. Tres peces de columnes en una vila de Sant Antoni. Nombroses sepultures i abundant material ceràmic i d'aixovar a la partida de Gaià, prop de l'antiquíssim Poet de Cotes. Algunes restes de la petita muralla que envoltava el poblat del Tossalet de les Mondes. Una necròpoli, un forn, a l'Alter de Pau. Ceràmica a l'Atzaïla.

A L'època musulmana es troben els següents nuclis poblacionals, a banda de la vila de Pego: La fortalesa del Miserat o Miserà, Favara, Atzúvia, Atzaïla, Atzaneta, Benixat, Benigànim, Benituba, Benumeia, Castelló, Cotes, Favara, Rupais, Salamona, Beniçuleima (Sant Antoni), i el Castell d'Ambra, jaciment per excel·lència del període a la vall. El cabdill Al-Azraq a la darreria del període va enfrontar-se diverses vegades al rei Jaume el Conqueridor. Durant aquesta època la població estava més disseminada per la vall.

Amb la conquesta cristiana de Jaume el Conqueridor, la vila de Pego s'estructura tal com es troba actualment per rebre els nous pobladors del nord, encara que també s'han trobat restes més antigues dins el casc urbà. Ara la població tendeix a concentrar-se a la vila encara que continuen havent alqueries per tota la vall. El rei Conqueridor dóna el castell de Pego a Arnau de Romaní (1258). El rei Pere III d'Aragó crea la baronia de Pego (1262) i la repobla amb colons barcelonins. Fins el 1300 va estar incorporat al Patrimoni Reial i després passa a poder de senyors feudals, Dona Constança (1300-1307), Dona Blanca d'Aragó (1307-1310), la Corona (1310-1322), Pere de Ribagorça (1322-1325), Uguet de Cardona (1325-), Vidal de Vilanova (-1409), Francesc Gilabert de Centelles (segle XV), i finalment els Ducs de Gandia (meitat del segle XVI).

L’expulsió dels moriscos (1609), significà un despoblament de la vall i una concentració d'habitants a la vila. El segle XVII va veure també moviments populars com la segona Germania (1693) que Pego va viure intensament.

Durant la Guerra de Successió es va declarar partidària de l'arxiduc Carles, i les tropes de Felip V la van ocupar per llarg temps, convertint-la en una important base d'operacions, i per això li va ser atorgat el títol de 'Molt Noble Vila'.

A les darreries del segle XVIII i durant el XIX la població es va preocupar molt per la distribució i canalització dels regs per tot el terme, i la guerra del francés va commocionar-la durant uns quants anys.

El segle XX la vila va quedar estancada mentre poblacions veïnes augmentaven demogràficament. Segurament li afectà les seues comunicacions i escassa industrialització.

A finals del segle passat i inicis de l'actual XXI, com a la resta del país, ha hagut un cert revifament i expansió urbanística.

Demografia

Plantilla:Evolució demogràfica

Monuments i llocs d'interés

Artícul principal → Llista de patrimoni arquitectònic de la Marina Alta.

Casc Antic. Es pot observar el seu traçat medieval i les restes de la muralla.

Església Arxiprestal de l'Assumpció de Ntra. Sra.. D'estil renaixentista, construïda en el segle XVI sobre les ruïnes d'altra església més petita, realitzada també sobre les restes de la mesquita d'Uxola. Conserva peces artístiques de gran interès regional i nacional, entre elles, el retaule de la Verge de l'Esperança, del segle XV, la doble Verónica, del XIV, la Creu Procesional, del XV, el crucifix de la Sacristia, la imatge del Santíssim Crist de la Providència, així com nombroses peces d'orfebrería. L'actual retaule de l'altar major, així com totes les pinture del'església són del valencià R. Cardells i són de després de la Guerra Civil, pintades cap al 1950. També cal destacar la conservació completa de l'arxiu parroquial, que es conserva des del segle XIV.

L'actual rector-arxipreste és el Rnd. Sr. D. José Daniel García Mejías (2008)

Capella de l'Ecce-Homo. D'estil barroc, realitzada en el segle XVIII per l'arquitecte valencià Fra Francisco Cabezas, cap destacar la planta octogonal coronada amb una cúpula de teules vidriadas de color blau i el campanar de secció triangular. En el seu interior es troben escultures de gran valor i bellesa com la del Santíssim Ecce-Homo, patró de la població, que data del segle XVII, sent d'autor desconegut (segons la tradició, va ser realitzada per dos "àngels divins" que es van aparèixer com dos pelegrins) Pertany a la parròquia de l'Assumpció.

Museu d'Art Contemporani de Pego. Inaugurat en 1991. Està principalment constituït per les obres premiades en un Certamen de Pintura local realitzat anualment des de 1976 .

Convent dels Pares Franciscans - Parròquia de la Sagrada Família.
Ermita de Sant Josep, del segle XIX.
Ermita de Sant Miquel, del segle XVII, construïda sobre una antiga mesquita.
Ermita de Sant Antoni. *Ermita de Sant Sebastià, gairebé derruïda.
Ermita de Sant Joaquim, privada.
Ermita de Sant Joan, privada.
Capella de Sant Llorenç.
Existeixen nombroses capelles i retaules de ceràmica en totes els carrers de la població dels quals duen associat un sant, com és el cas del Carrer Sant Domènec, Sant Agustí, Sant Lluís, Santa Bàrbara, Sants Mèdics, Sant Bonaventura, Nº Sº de la Pau (Carrer La Pau) etc., així com altres retaules devocionales al Santíssim Ecce-Homo, la Verge dels Desemparats...

El Poet de Cotes.
Les covetes.

Castell d'Ambra. És un de tants castells islàmics del territori valencià que van servir com llocs habitats i/o refugis de les comunitats rurals, amb un caràcter no feudal, i que van ser objecte de transformació i destrucció després de la conquesta. Antics historiadors dataven la construcció del castell entre els segles IX-XI, però les últimes investigacions i excavacions la daten a principis de el segle XIII. Les ruïnes del castell s'alcen sobre una cresta rocosa de 264 m. sobre el nivell del mar i la seva construcció s'adapta perfectament a l'orografia abrupta i rocosa de la muntanya de Ambra. El castell no va participar activament en la conquesta, però si va tenir importància en les posteriors revoltes mudèjars capitaneadas per Al-Azraq.

Jaciments arqueològics. El terme municipal de Pego està ple de restes arqueològiques que ens diuen d'aquesta manera que l'home des de l'antiguitat ha viscut en aquesta vall beneficiada per la forest, la proximitat del Mediterrani i l'abundància d'aigua. En Ambra es troben restes de ceràmica neolítica, igual que en la Muntanyeta Verda i, les forests del Bullentó. En les acaballes del Paleolític i també durant el Neolític trobem hàbitats en cova en algunes de les muntanyes pegolines.

Cova de l'Ase. Es tracta d'un hàbitat en cova i on haurien d'haver-se practicar soterraments.

Cova del Xical o Potastenc.

Cova Negra. Amb una majestuosa boca d'entrada orientades cap a l'Est.

El Pla. Aquest jaciment va ser descobert a principi dels anys 80 del passat segle i es tracta d'un poblat de l'edat de bronze (4000-2000 a. C.) on van viure, caçar i pescar antics pobladors, defensats per una menuda muralla circumdant.

Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva. La Marjal de Pego-Oliva se situa en el litoral de la vall de Pego, entre els cons al·luvials dels rius Gallinera i Girona. La vall de Pego queda emmarcada en forma de ferradura per les serres de Mostalla i Segaria, que conformen sengles aqüífers càrstics la descàrrega dels quals en forma d'"ullals" (deus), formen els rius Bullent-Vedat i Racons-Molinell, els quals emmarquen la zona humida, al nord i sud respectivament. La Marjal és una antiga albufera en estat avançat de colmatació, travessada per multitud de sèquies, resultat del cultiu de l'arròs que s'ha mantingut fins a l'època actual. Tractant-se per tant d'un ecosistema altament transformat per l'home.

Muralles i castells de Pego

L'origen de les muralles de Pego és indiscutiblement cristià medieval coneixent-se nombroses referències textuals a la creació de la vila i a les seves muralles que no es trobaven acabades a principis del s.XIV. De l'anterior alqueria d'Uixola, situada en el mateix emplaçament, no queda ni rastre, ja que només es coneixen arqueològicament restes del cementiri islàmic extramurs -Actual Carrer Major. El recinte poseia fins a 16 torres. Tot aquest nou conjunt seria destruït sembla que parcialment durant la Guerra de Successió, desapareixent definitivament poc després. Les restes actuals consisteixen de diversos llenços, incorporats gairebé sempre a altres construccions. Destaca l'anomenat 'Portal de Sala', un dels accessos de la primitiva muralla. S'obre en el nombre 20 del carrer Sant Agustí. Queden al costat d'ell restes visibles del que va ser la torre annexa quadrada que defensava l'entrada.

El Castell d'Ambra es troba sobre un pujol al sud de la població, seguint la carretera comarcal 3318 en direcció a La Vall d'Ebo. El seu origen és musulmà i va ser una important fortalesa que vigilava el pas cap a la vall de l'Ebo. Va pertànyer, com la resta del territori, a Al-Azraq, el qual el va perdre després de la seva revolta. Posteriorment la seva propietat seguiria paral·lela a la de la vila de Pego. Encara que actualment en ruïnes, s'aprecia gran part del seu recinte amurallat, destacant les sòlides torrasses quadrades dels seus cantons, que són els que millor s'han conservat.

Existeixen referències documentals d'altres dos castells al terme de Pego: el Castell de Favara i el Castell de Benumea, que prenen el seu nom de les partides on es trobaven. Encara que es coneix la seva ubicació aproximada, gairebé no s'han trobat restes significatives dels mateixos.

Festes

Sant Antoni Abat. Les festes comencen amb el "Porrat de Sant Antoni", el dia 17 de Gener. Encara es manté l'ancestral tradició de beneir als animals donant tres voltes a l'ermita.

Baixada del riu Bullent. El dissabte abans de Carnaval se celebra "La Baixada del Riu Bullent". És una festa que duu 22 edicions. Durant aquesta festa el poble s'uneix per a realitzar una peculiar "carrera". Els participants realitzen les seves pròpies embarcacions fent gala d'una gran originalitat i destresa.

Carnestoltes. Les Carnestoltes de Pego són realment especials, el poble es transforma, s'embolica en una màgia que no passa desapercebuda per a ningú. En ocasions, la població ha arribat a quintuplicar-se per a celebrar la nit de Carnestoltes.

Enterrament de la Sardina. L'Enterrament de la Sardina (o Pinyata) és una festa que se celebra el cap de setmana següent del de les Carnestoltes, i on la gent es vesteix completament de negre i desfila pels carrers seguint un itinerari predefinit. Cada grup de gent construèix una Sardina de cartró, suro i/o fusta, que acaba cremada al final de la cercavila en una foguera.

Falles. Les Falles és la festa dels valencians. En Pego hi han tres falles que són: la Falla de la Font, la Falla de la Plaça i Natzaret i la Falla del Convent.

Setmana Santa. En l'actualitat la Setmana Santa es compon de nou passos o imatges, que per ordre són els següents: Creu de les Insígnies, Oració de l'Hort, Crist de la Columna, Ecce homo, Jesús de Medinaceli, Verge dels Dolors, Jesús Natzaré, Verónica, i Crist de la Providència.

Fira y Festes en Honor al Santíssim Ecce-Homo. És la festa gran per excel·lència, se celebra entorn al dimecres després de l'ultim diumenge de juny en honor a la preciossima Sang de Crist, que es patrona de la població baix l'advocació del Santíssim Ecce-Homo des temps immemorial.

Des de 1969 es celebren amb desfilades de Moros i Cristians, amb 13 "filaes" de les quals 7 són cristianes i 6 mores.

Gastronomia

D'entre els plats típics de la marjal de Pego destaquen les Coques amb gamba, l'Arròs i costra, l'Arròs amb fesols i "penques", la Paella d'anguila i ànec, l'Olla i l'All i pebre.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Vicente Gilabert Miralles	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Fernando Alemany Ortolà	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Fernando Alemany Ortolà	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Just Antoni Piera Sendra	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Carlos Pascual Sastre	Unió Valenciana
1999 - 2003	Carlos Pascual Sastre	Iniciativa Independent
2003 - 2007	José Carmelo Ortola Siscar	PP
2007 - 2011	José Carmelo Ortola Siscar	Ciutadans de Pego - CtPg-I
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Entitats esportives

Bibliografia

AA.DD., I Jornades d'estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls Actes 2004 (Ajuntament de Pego, 2006), p. 197

AA.DD., II Jornades d'Estudis "Carmel Giner Bolufer" de Pego i les Valls. Actes 2006 (Ajuntament de Pego, 2007), p. 321

AA.DD., Pego (Miscelánea) Historia de la villa de Pego; Topografia Histórica de los Valles de Pego; Pego en el repertorio de Bibliografía Arqueológica Valenciana (Edita Caja de Ahorros Provincial, 1979)

ALEMANY I GARCIA, Salvador - SASTRE I REUS, Mª José - CASELLES I MONJO, Evarist, Recerques sobre la història de Pego i la seua vall. 1 (Ajuntament Pego - Instit, 1990), p. 128

ALMELA GUILLEN, José, Memorias de la villa de Pego (València: autor, 1986), p. 193

BALLESTER ARTIGUES, Teresa, La segona república a Pego (1931-1939) (Picanya: Edicions del Bullent, 2006), p. 310

BARRACHINA LAPIEDRA, Fray José M., Los franciscanos en Pego (Petra (Mallorca): Editorial Apóstol y Civilizador, 1986), p. 263

CASELLES I MONJO, Evarist, Quaderns Pego Monogràfic Núm.1, Inventari General de l'Arxiu Municipal de Pego (Edita Associació d'Activitats Culturals, 1986), p. 138

CENDRA I PIERA, Josep - COSTA I MAS, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.2 Edita Eliseu Climent edn (València, 1980), p. 108

CENDRA I PIERA, Josep - VICENS I PASCUAL, Josep, Quaderns Pego Núm.3 Eliseu Climent edn (València: Eliseu Climent, 1983), p. 84

CENDRA, Josep - VICENS PASCUAL, Josep , Quaderns Pego Núm.1 (Castelló de la Plana: Edita Ferran Sanchis Cardona, 1976), p. 58

GINER BOLUFER, Carmel, L'onomàstica àrab, morisca i cristiana en la vall de Pego, durant els segles XV, XVI i XVII (València: Impremta Mari Montañana, 1968)

GINER BOLUFER, Carmelo, 45 años al servicio de Pego 1917-1962 Ediciones Bullentum edn (Pego, 1963)

GUINOT, Enric - TORRÓ, Josep - MARTÍ, Javier, Carta de poblament de Pego 1279 (Ajuntament de Pego, 2004), p. 56

MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983)

MARTÍNEZ RONDAN, Josep, Preguem, germans (Sagunt: Imp. E. Navarro, 1977)

SANCHIS COSTA, Josep, “Gitanos i altres minories marginals a Pego, a finals del XVIII,” Aguaits, 10, Hivern 1994'

SASTRE FERRANDO, Bernardino, GINER PASCUAL, Manuel, GARCIA BAÑULS, José, and ALCINA SALA, José Ma, Historia de la villa de Pego (Pego: Imp. de Francisco Cuquerella, 1924).

SELFA, Moisés, Pego i els seus noms (Editorial Ajuntament de Pego, 2004), p. 126

SENDRA, Fernando - ALMELA, Joan-Miquel, Els pous de reg de Pego i les seues aigües (Picanya: Edicions del Bullent, 2006), p. 71

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pego.

Referències

Vegeu també

Marjal de Pego-Oliva

Plantilla:Esborrany de la Marina Alta Plantilla:Municipis Marina Alta Plantilla:Cal foto val

en:Pego, Alicante es:Pego eu:Pego fa:پگو fr:Pego gl:Pego it:Pego nl:Pego pt:Pego (Espanha) ru:Пего