Montichelvo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Montichelvo
Provmap-valencia2.png 65px
95px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38º 53' Norte 00º 20' Oeste
Altitut: 267 msnm
Superfície: {{{superfície}}}
Població: 611 hab.
Densitat: 80,49 hab./km²
Gentilici: montichelvà, montichelvana
Predomini llingüístic: Valencià i Castellà
Còdic postal: 46842
Festes majors: 1a semana de Maig
Alcalde: Josep Miquel Climent i Orts
Pàgina web: {{{web}}}


Montichelvo és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Situat en l'extrem sur de la província de Valéncia i en lo llímit ya en la d'Alacant.

El terreny és accidentat, sobre tot en l'extrem meridional, a on se donen les majors altures en "Penyes Albes" (656 msnm), i que formen part del gran anticlinal pre-bètic format per les serres de Benicadell i Ador. A l'oest de la població s'alça la encerrellada de la Creueta (409 msnm). En lo barranc d'"El Molí" es troba la font del mateix nom.

Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat per la A-7, per a enllaçar en la CV-40 i finalisar en la CV-60.

Localitat fitades

El terme municipal de Montichelvo fita en las següents localitats: Ayelo de Rugat, Benicolet i Terrateig, totes elles de la província de Valéncia i Lorcha de la província d'Alacant.

Història

En 1343, Pere el Cerimoniós donà la vila a Vidal de Vilanova, en mero i mixt imperi i jurisdicció alta i baixa. Temps després, el senyoriu passà a la família Mercader.

Les senyes més antigues conegudes sobre demografia es remonten al sigle XVI: en 1527 contava en 40 cases habitades per uns 200 pobladors moriscs, que en 1609 contaven ya en 75 cases, pero lo decret d'expulsió las deixà deshabitades en casi la seu totalitat. En 1646, només havien segut repoblades 32 cases. Durant lo sigle XVIII el número d'habitants aumentà considerablement fins a arribar al mig centenar en 1794. Un sigle després, en 1900 tenia 819 habitants .

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995 Antonio Vicedo Escrivà PP-Partit Popular
1995 - 1999 Eugenio Canet Climent PP-Partit Popular
1999 - 2003 Jose Lorente Femenía PP-Partit Popular
2003 - 2007 Josep Miguel Climent Orts PSPV-PSOE
2007 - 2011 Josep Miguel Climent Orts PSPV-PSOE
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005
663 622 615 610 601 597 649 673 660

Economia

Monuments

  • Arcada del Planet. Es tracta d'un aqüeducte del qui la fàbrica original pareix del sigle XV i que fon reconstruït a finals del sigle XVII o principis del sigle XVIII. Ha segut recentment restaurat i consolidat.
  • Iglésia Parroquial. Té per titular a Santa Ana, i fon reformat en lo sigle XVIII.
  • Molí de Micairent. Possiblement construït en lo sigle XVIII prop d'un despoblat morisc.
  • Ermita del Salvador. Chicoteta ermita devocional construïda a finals de lo sigle XIX.
  • Bassa del Sastre. Magnífica obra d'ingenieria hidràulica construïda possiblement a finals de lo sigle XVII i reconstruïda en numeroses ocasions.
  • Riurau de Martínez. Es tracta d'un dels riuraus o secador de raïms millor conservat de la comarca de la Vall d'Albaida. Construït en lo s. XIX.
  • Alcavó de Remigio. Es tracta d'una mina d'aigua. Lo que més destaca d'esta construcció és una volta triangular construïda en lloses planes que cobrix la galeria de la que mana l'aigua. És una mostra d'ingenieria hidràulica molt interessant. Este element ha segut restaurat durant l'any 2007.

Festes locals

  • Festes Patronals. Celebra estes festes en la primera semana de maig a la Verge del Rosari, Cristo del Perdó i Divina Aurora.

Gastronomia

En el poble existixen en l'actualitat dos punts en servici de bar-restaurant "Ca Colau" y "La Casa de la Cultura". La Casa de la Cultura és un puesto a on els majors i els jóvens poden acodir .

Enllaços externs