Diferència entre les revisions de "Monnegre"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 7: Llínea 7:
 
{| style="background: none;"
 
{| style="background: none;"
 
|- align=center
 
|- align=center
| [[Image: El_río_Verde_a_la_altura_de_Tibi.JPG‎|thumb|right|250px|El río Monnegre a l'altura de [[Tibi]].]]
+
| [[Image: El_río_Verde_a_la_altura_de_Tibi.JPG‎|thumb|right|250px|<center>El riu Monnegre a l'altura de [[Tibi]].</center>]]
 
|}
 
|}
 
----
 
----
Llínea 51: Llínea 51:
 
Des de l'[[Edat Mijana]] s'han aprofitat les seues aigües per al regadiu de l'[[horta d'Alacant]] i en el seu curs, a més del [[pantà de Tibi]], el més antic d'[[Europa]] després del d'[[Almansa]], estan els assuts de [[Muchamel]], [[Sant Joan d'Alacant]] i [[El Campello]], actualment en desús, obres hidràuliques que servien per a derivar les aigües sobrants.
 
Des de l'[[Edat Mijana]] s'han aprofitat les seues aigües per al regadiu de l'[[horta d'Alacant]] i en el seu curs, a més del [[pantà de Tibi]], el més antic d'[[Europa]] després del d'[[Almansa]], estan els assuts de [[Muchamel]], [[Sant Joan d'Alacant]] i [[El Campello]], actualment en desús, obres hidràuliques que servien per a derivar les aigües sobrants.
  
El [[pantà de Tibi]] el va manar construir [[Felip II]] a finals del segle XVI i encara que va patir una important ruptura en [[1697]], va entrar de nou en servici en [[1738]]. Ha sigut declarat [[Be d'Interés Cultural]] en la categoria de ''Monument'' per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la [[Comunitat Valenciana]]. El volum de l'embassament és de 2 hm³ i la seua superfície de 50 hectàrees.
+
El [[pantà de Tibi]] el va manar construir [[Felip II]] a finals del [[segle XVI]] i encara que va patir una important ruptura en [[1697]], va entrar de nou en servici en [[1738]]. Ha sigut declarat [[Be d'Interés Cultural]] en la categoria de ''Monument'' per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la [[Comunitat Valenciana]]. El volum de l'embassament és de 2 hm³ i la seua superfície de 50 hectàrees.
  
[[Image: Cola_del_pantano_de_Tibi.jpg|thumb|left|350px|Cola del [[pantà de Tibi]]]]
+
[[Image: Cola_del_pantano_de_Tibi.jpg|thumb|left|350px|<center>Cola del [[pantà de Tibi]]</center>]]
[[Image: Presa_del_pantano_de_Tibi.jpg|thumb|right|350px|Parte final del pantà de Tibi]]
+
[[Image: Presa_del_pantano_de_Tibi.jpg|thumb|right|350px|<center>Parte final del pantà de Tibi</center>]]
  
 
<br style="clear:both;">
 
<br style="clear:both;">

Revisió de 14:44 28 maig 2010

Monnegre
El riu Monnegre a l'altura de Tibi.

Llongitut: 39,8 km
Altura del naiximent: 1.100 msnm
Cabal mig: n/d
Superfície conca: 486,6 km²
Conca hidrogràfica: Confederació Hidrogràfica del Xúquer
Països que travessa: Espanya
Desembocadura: Mar Mediterràneu
Ample desembocadura: n/d


El Monnegre és un riu de la província d'Alacant. Naix a 1.100 metros d'altura en la Serra d'Onil. En el seu curs està el pantà de Tibi, del segle XVI i encara en funcionament. Desemboca en El Campello, després de travessar gran part de l'Horta d'Alacant.

Denominacions

En el seu curs alt, fins al pantà de Tibi, rep el nom de riu Vert; a partir del pantà és quan es nomena pròpiament riu Monnegre, ya que el llit travessa un mant de calcàrees triàsiques negres, presentant les aigües eixa coloració com a reflex del llit pel qual discorre; i al aplegat a l'Horta d'Alacant i fins a la seua desembocadura en El Campello, rep el nom de riu Sec a causa de la seua falta d'aigua, provocat per l'aprofitament íntegre per als cultius.

Afluents i règim fluvial

Els seus afluents més importants són el barranc de Gavarnera i el riu de La Torre de les Maçanes. Quant al règim fluvial, podem parlar d'un típic riu-rambla mediterràneu que, en el seu últim tram, únicament porta aigua quan es produïxen pluges fortes. La força de les seues aigües ha destruït els ponts de El Campello en 1961, 1971 i 1987. El seu llit ampli, profunt i pedregós és semblant al de qualsevol rambla mediterrànea i evidència la seua irregularitat.

Aprofitament humà

Des de l'Edat Mijana s'han aprofitat les seues aigües per al regadiu de l'horta d'Alacant i en el seu curs, a més del pantà de Tibi, el més antic d'Europa després del d'Almansa, estan els assuts de Muchamel, Sant Joan d'Alacant i El Campello, actualment en desús, obres hidràuliques que servien per a derivar les aigües sobrants.

El pantà de Tibi el va manar construir Felip II a finals del segle XVI i encara que va patir una important ruptura en 1697, va entrar de nou en servici en 1738. Ha sigut declarat Be d'Interés Cultural en la categoria de Monument per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Comunitat Valenciana. El volum de l'embassament és de 2 hm³ i la seua superfície de 50 hectàrees.

Parte final del pantà de Tibi


Veja's també

Enllaços externs

Referències