Diferència entre les revisions de "Mitologia grega"
m (Text reemplaça - 'segle' a 'sigle') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg|thumb|200px|Bust de [[Zeus]] trobat en [[Otricoli]] (Sala Rotonda, [[Museus Vaticans]], [[Vaticà]]).]] | [[Archiu:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg|thumb|200px|Bust de [[Zeus]] trobat en [[Otricoli]] (Sala Rotonda, [[Museus Vaticans]], [[Vaticà]]).]] | ||
| − | La '''mitologia grega''' és el conjunt de [[mit]]s i [[llegendes]] pertanyents als [[antiga Grècia|antics grecs]] que tracten dels seus [[deu]]s i [[héroe grec|héroes]], la naturalea del [[Terra|món]] i els orígens i significat dels seus propis cultos i pràctiques rituals. Formaven part de la [[religió en l'antiga Grècia]]. Els investigadors moderns recorren als mits i dels estudiants en un intent per llançar llum sobre les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seua civilisació, aixina com per entendre millor la naturalea de la pròpia creació dels mits.<ref name="Helios">{{ | + | La '''mitologia grega''' és el conjunt de [[mit]]s i [[llegendes]] pertanyents als [[antiga Grècia|antics grecs]] que tracten dels seus [[deu]]s i [[héroe grec|héroes]], la naturalea del [[Terra|món]] i els orígens i significat dels seus propis cultos i pràctiques rituals. Formaven part de la [[religió en l'antiga Grècia]]. Els investigadors moderns recorren als mits i dels estudiants en un intent per llançar llum sobre les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seua civilisació, aixina com per entendre millor la naturalea de la pròpia creació dels mits.<ref name="Helios">{{cita llibre |capítul=Greek Mythology |títul=Encyclopaedic Dictionary The Helios |volum=vol. Hellas |data=1952}}</ref> |
La mitologia grega apareix explícitament en una extensa colecció de relats i implícitament en arts figuratives, com [[ceràmica]] pintada i [[ofrenes votives]]. Els mits grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de deus, héroes i atres criatures mitològiques. Estos relats varen ser originalment difosos en una tradició poètica oral, si be actualment els mits es coneixen principalment gràcies a la [[lliteratura grega]]. | La mitologia grega apareix explícitament en una extensa colecció de relats i implícitament en arts figuratives, com [[ceràmica]] pintada i [[ofrenes votives]]. Els mits grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de deus, héroes i atres criatures mitològiques. Estos relats varen ser originalment difosos en una tradició poètica oral, si be actualment els mits es coneixen principalment gràcies a la [[lliteratura grega]]. | ||
| − | Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i les costums sacrificials. També es varen conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[sigle V | + | Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els [[èpica|poemes èpics]] de la ''[[Ilíada]]'' i l<nowiki>'</nowiki>''[[Odissea]]'', se centren en els successos al voltant de la [[guerra de Troya]]. Dos poemes del quasi contemporàneu d'[[Homer]], [[Hesiodo]], la ''[[Teogonia]]'' i els ''[[Treballs i dies]]'', contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i les costums sacrificials. També es varen conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del [[sigle V a. C.]], en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'[[Imperi romà]] d'autors com [[Plutarc]] i [[Pausànies (geógraf)|Pausànies]]. |
| − | Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[sigle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, aixina com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic|arcaic]], [[Antiguetat clàssica|clàssic]] i [[Periodo helenístic|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{ | + | Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del [[sigle VIII aC]] representen escenes del cicle troyà, aixina com aventures d'[[Hèracles]]. En els subsegüents periodos [[Estil arcaic|arcaic]], [[Antiguetat clàssica|clàssic]] i [[Periodo helenístic|helenístic]] apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.<ref name="Br">{{cita llibre |capítul=Greek Mythology |títul=[[Encyclopædia Britannica]] |data=2002}}</ref> |
La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la [[civilisació occidental]] i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.<ref name="Foley">{{Ref-llibre |cognom=Foley |nom=J. M. |títol=Homer's traditional art |editorial=Pennsylvania State University Press |data=1999 |isbn=9780271018706 |pàgina=43}}</ref> | La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la [[civilisació occidental]] i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.<ref name="Foley">{{Ref-llibre |cognom=Foley |nom=J. M. |títol=Homer's traditional art |editorial=Pennsylvania State University Press |data=1999 |isbn=9780271018706 |pàgina=43}}</ref> | ||
Revisió de 19:12 13 abr 2017
La mitologia grega és el conjunt de mits i llegendes pertanyents als antics grecs que tracten dels seus deus i héroes, la naturalea del món i els orígens i significat dels seus propis cultos i pràctiques rituals. Formaven part de la religió en l'antiga Grècia. Els investigadors moderns recorren als mits i dels estudiants en un intent per llançar llum sobre les institucions religioses i polítiques de l'antiga Grècia i la seua civilisació, aixina com per entendre millor la naturalea de la pròpia creació dels mits.[1]
La mitologia grega apareix explícitament en una extensa colecció de relats i implícitament en arts figuratives, com ceràmica pintada i ofrenes votives. Els mits grecs intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d'una àmplia varietat de deus, héroes i atres criatures mitològiques. Estos relats varen ser originalment difosos en una tradició poètica oral, si be actualment els mits es coneixen principalment gràcies a la lliteratura grega.
Les fonts lliteràries més antigues conegudes, els poemes èpics de la Ilíada i l'Odissea, se centren en els successos al voltant de la guerra de Troya. Dos poemes del quasi contemporàneu d'Homer, Hesiodo, la Teogonia i els Treballs i dies, contenen relats sobre la génesis del món, la successió de governants divins i époques humanes i l'orige de les tragèdies humanes i les costums sacrificials. També es varen conservar mits en els himnes homèrics, en fragments de poesia èpica del cicle troyà, en poemes lírics, en les obres dels dramaturcs del sigle V a. C., en escrits dels investigadors i poetes del periodo helenístic i en texts de l'época de l'Imperi romà d'autors com Plutarc i Pausànies.
Les troballes arqueològiques suponen una important font de detalls sobre la mitologia grega, en deus i héroes presents prominentment en la decoració de molts objectes. Dissenys geomètrics sobre ceràmica del sigle VIII aC representen escenes del cicle troyà, aixina com aventures d'Hèracles. En els subsegüents periodos arcaic, clàssic i helenístic apareixen escenes mitològiques homèriques i d'unes atres diverses fonts per complementar l'evidència lliterària existent.[2]
La mitologia grega ha eixercit una àmplia influència sobre la cultura, l'art i la lliteratura de la civilisació occidental i seguix sent part del patrimoni i llenguage cultural occidentals. Poetes i artistes han trobat inspiració en ella des de les époques antigues fins a l'actualitat i han descobert significat i rellevància contemporàneus en els temes mitològics clàssics.[3]
Referències
- ↑ (1952) «Greek Mythology», Encyclopaedic Dictionary The Helios.
- ↑ (2002) «Greek Mythology», Encyclopædia Britannica.
- ↑ (1999) , Pennsylvania State University Press, p. 43. ISBN 9780271018706.