Mario Vargas Llosa
Jorge Mario Pedro Vargas Llosa (Arequipa, Perú, 28 de març de 1936), i marqués de Vargas Llosa, conegut popularment com Mario Vargas Llosa, és un escritor i polític peruà que conta també en la nacionalitat espanyola des de 1993.
Mario Vargas Llosa està considerat un dels més importants novelistes i ensagistes contemporàneus, les seues obres han collit numerosos premis, entre els que destaquen el Nobel de Lliteratura 2010, el Cervantes (1994) —considerat com el més important en llengua espanyola—, el Premi Leopoldo Alas (1959), el Biblioteca Breu (1962), el Rómulo Gallegod (1967), el Príncip d'Astúries de les Lletres (1986) i el Planeta (1993), entre uns atres.
Des de l'any 2011 rep el tractament protocolari d'Ilustre senyor en rebre de Joan Carles I d'Espanya el títul de marqués de Vargas Llosa.
Vargas Llosa alcançà la fama en la década de 1960 en noveles com:
- La ciudad y los perros (1962)
- La casa verde (1965) i
- Conversación en La Catedral (1969).
Continuà escrivint prolíficament en varis gèneros lliteraris, incloent la crítica lliterària i el periodisme. Entre els seus llibres es troben obres de teatre, noveles policíaques, històriques i polítiques. Vàries de les seues noveles, com:
- Pantaleón y las visitadoras (1973) i
- La fiesta del Chivo (2000), han segut adaptades i portades al cine.
Moltes de les obres de Vargas Llosa estan influïdes per la percepció de l'escritor sobre la societat peruana i per les seues pròpies experiències com a peruà; no obstant, de forma creixent ha tractat temes d'atres parts del món. Des de que va iniciar la seua carrera lliterària en 1958 residix en Europa (entre Espanya, Gran Bretanya, Suïssa i França) la major part del temps, de modo que en la seua obra es percep també una certa influència europea.
De la mateixa manera que atres autors hispanoamericans, ha participat en política. Després de simpatisar en el comunisme en la seua joventut, a partir de la década de 1970 es va adscriure al lliberalisme. Fon candidat a la presidència del Perú en les eleccions de 1990 per la coalició política de centredreta Front Democràtic (Frente Democrático-Fredemo). Pergué l'elecció en segona volta front a l'independent Alberto Fujimori.
En l'any 1994 és nomenat membre de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) i eixe mateix any guanya el Premi Miguel de Cervantes; posteriorment és reconegut doctor honoris causa en numeroses universitats. La seua obra ha segut traduïda a més de 30 idiomes.