Diferència entre les revisions de "Lliteratura espanyola"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Història de la lliteratura espanyola == | == Història de la lliteratura espanyola == | ||
| − | === L'época | + | === L'época migeval === |
| − | Solament a partir del sigle XIII i en un sentit exclusivament geogràfic és possible parlar de lliteratura espanyola escrita. Fins a este periodo, se supon la coexistència d'una poesia de transmissió oral en [[Llengües romançades|llengua romançada]], tant [[lírica]] com [[èpica]], junt a uns usos escriturals cults la llengua dels quals d'expressió i transmissió era el [[llatí]]. | + | Solament a partir del [[sigle XIII]] i en un sentit exclusivament geogràfic és possible parlar de lliteratura espanyola escrita. Fins a este periodo, se supon la coexistència d'una poesia de transmissió oral en [[Llengües romançades|llengua romançada]], tant [[lírica]] com [[èpica]], junt a uns usos escriturals cults la llengua dels quals d'expressió i transmissió era el [[llatí]]. |
=== Renaiximent === | === Renaiximent === | ||
| − | El periodo històric que succeïx a l'Edat Mija en Europa és conegut com la Renaixença, comprén tot el sigle XVI encara que els seus precedents es troben en els sigles XIV i XV i les seues influències es deixen notar en el XVII. | + | El periodo històric que succeïx a l'[[Edat Mija]] en [[Europa]] és conegut com la [[Renaixença]], comprén tot el [[sigle XVI]] encara que els seus precedents es troben en els [[Sigle XIV|sigles XIV]] i [[Sigle XV|XV]] i les seues influències es deixen notar en el [[Sigle XVII|XVII]]. |
| − | Es va iniciar en Itàlia i es va estendre per tota Europa favorit per l'invent de l'imprenta. | + | Es va iniciar en [[Itàlia]] i es va estendre per tota Europa favorit per l'invent de l'[[imprenta]]. |
| − | Els escritors de la renaixença varen adoptar com a models que devien ser imitats als escritors de l'antiguetat clàssica, i als grans italians del sigle XIV [[Dante]], [[Petrarca]], i [[Boccaccio]]. Este moviment va ser influït pels humanistes que varen estudiar la cultura de Grècia i Roma, entre els que destaquen [[Erasmo de Rotterdam]], [[Antonio de Nebrija]] i [[Juan Luis Vives]]. | + | Els escritors de la renaixença varen adoptar com a models que devien ser imitats als escritors de l'antiguetat clàssica, i als grans italians del sigle XIV [[Dante]], [[Petrarca]], i [[Boccaccio]]. Este moviment va ser influït pels humanistes que varen estudiar la cultura de [[Antiga Grècia|Grècia]] i [[Antiga Roma|Roma]], entre els que destaquen [[Erasmo de Rotterdam]], [[Antonio de Nebrija]] i [[Juan Luis Vives]]. |
| − | Durant l'Edat Mija l'art és un mig per a honrar a Deu. En la Renaixença el centre del món és l'home, els poetes canten a l'amor humà, la naturalea, els fets guerrers, i també tracten temes filosòfics i polítics. | + | Durant l'Edat Mija l'art és un mig per a honrar a [[Deu]]. En la Renaixença el centre del món és l'home, els poetes canten a l'amor humà, la naturalea, els fets guerrers, i també tracten temes filosòfics i polítics. |
==== Poesia durant el regnat de Carlos V ==== | ==== Poesia durant el regnat de Carlos V ==== | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
Existixen dos tendències: | Existixen dos tendències: | ||
* '''L'escola Sevillana''': Es caracterisa per adorns retòrics i tractar temes d'amor humà i patriòtic. [[Fernando de Herrera]] és el seu representant màxim. | * '''L'escola Sevillana''': Es caracterisa per adorns retòrics i tractar temes d'amor humà i patriòtic. [[Fernando de Herrera]] és el seu representant màxim. | ||
| − | * '''L'escola Salmantina''': El seu fundador és [[Fra Luis de León]], es caracterisa per la sobrietat i | + | * '''L'escola Salmantina''': El seu fundador és [[Fra Luis de León]], es caracterisa per la sobrietat i concisió de l'estil. S'inspira en temes greco-llatins i en la Bíblia. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 11:00 19 set 2022
La lliteratura espanyola és aquella desenrollada en idioma espanyol en Espanya. No podria incloure's en esta categoria la lliteratura hispanoamericana clàssica i tardana, la lliteratura judeo-espanyola i la lliteratura aràbic-espanyola, escrites respectivament en llatí, hebreu i àrap. Comprén des de les primeres expressions poètiques conservades en llengua vernàcula (les harges) fins a l'actualitat, més de mil anys d'història. És una branca de la lliteratura romànica i ha donat lloc a una atra important branca, la lliteratura hispanoamericana.
La lliteratura espanyola s'engloba dins de la lliteratura en espanyol, en la que s'inclouen les lliteratures en castellà i espanyol de tots els països hispanoparlants. Per un atre costat, també està englobada en la lliteratura d'Espanya, junt en les de les demés llengües parlades en el país.
Història de la lliteratura espanyola[editar | editar còdic]
L'época migeval[editar | editar còdic]
Solament a partir del sigle XIII i en un sentit exclusivament geogràfic és possible parlar de lliteratura espanyola escrita. Fins a este periodo, se supon la coexistència d'una poesia de transmissió oral en llengua romançada, tant lírica com èpica, junt a uns usos escriturals cults la llengua dels quals d'expressió i transmissió era el llatí.
Renaiximent[editar | editar còdic]
El periodo històric que succeïx a l'Edat Mija en Europa és conegut com la Renaixença, comprén tot el sigle XVI encara que els seus precedents es troben en els sigles XIV i XV i les seues influències es deixen notar en el XVII.
Es va iniciar en Itàlia i es va estendre per tota Europa favorit per l'invent de l'imprenta.
Els escritors de la renaixença varen adoptar com a models que devien ser imitats als escritors de l'antiguetat clàssica, i als grans italians del sigle XIV Dante, Petrarca, i Boccaccio. Este moviment va ser influït pels humanistes que varen estudiar la cultura de Grècia i Roma, entre els que destaquen Erasmo de Rotterdam, Antonio de Nebrija i Juan Luis Vives.
Durant l'Edat Mija l'art és un mig per a honrar a Deu. En la Renaixença el centre del món és l'home, els poetes canten a l'amor humà, la naturalea, els fets guerrers, i també tracten temes filosòfics i polítics.
Poesia durant el regnat de Carlos V[editar | editar còdic]
Juan Boscán influït pels artistes italians i instat per Navagero, introduïx les noves formes, escrivint molts poemes de gran calitat.
El seu amic Garcilaso de la Vega és el definitiu adaptador de les formes italianes, utilisant el vers endecasílap i els recursos típics de la poesia italiana: sonet, tercet, la cançó, la lira, la rima interna, els versos solts.
Una série de poetes varen seguir els passos formant l'Escola Petrarquista els representants de la qual més importants són:
- Hernando de Acuña: Autor de bells sonets.
- Gutierre de Cetina: Autor del madrigal Ojos Claros Serenos.
- Francisco de Figueroa
Poesia lírica en l'época de Felipe II[editar | editar còdic]
Existixen dos tendències:
- L'escola Sevillana: Es caracterisa per adorns retòrics i tractar temes d'amor humà i patriòtic. Fernando de Herrera és el seu representant màxim.
- L'escola Salmantina: El seu fundador és Fra Luis de León, es caracterisa per la sobrietat i concisió de l'estil. S'inspira en temes greco-llatins i en la Bíblia.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lliteratura espanyola.