Diferència entre les revisions de "Llengües eslaves"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'História' a 'Història')
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Llengues eslaves de europa.png|thumb|right|300px|<center>Llengües eslaves d'[[Europa]].</center>]]
+
[[File:Lenguas eslavas.png|thumb|right|300px|<center>Llengües eslaves d'[[Europa]].</center>]]
 
Les '''llengües eslaves''' són un conjunt de llengües pertanyents a la rama eslava de la família llingüistica [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Són parlades en gran part d'[[Europa]] Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'[[Asia]]. El numero total de parlants ronda els 400 millons de persones.
 
Les '''llengües eslaves''' són un conjunt de llengües pertanyents a la rama eslava de la família llingüistica [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Són parlades en gran part d'[[Europa]] Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'[[Asia]]. El numero total de parlants ronda els 400 millons de persones.
  
Llínea 10: Llínea 10:
 
* Grup oriental
 
* Grup oriental
 
** [[Idioma rus|Rus]]
 
** [[Idioma rus|Rus]]
** [[Idioma bielorrús|Bielorrus]]
+
** [[Idioma bielorrús|Bielorrús]]
 
** [[Idioma ucranià|Ucranià]]
 
** [[Idioma ucranià|Ucranià]]
 
** [[Idioma rusí|Rusí]]
 
** [[Idioma rusí|Rusí]]
Llínea 22: Llínea 22:
 
Grups eslaus meridionals
 
Grups eslaus meridionals
 
* Grup meridional occidental
 
* Grup meridional occidental
** [[Idioma esloveny|Esloveny]]
+
** [[Idioma eslové|Eslové]]
 
** [[Idioma Serbocroata|Serbocroata]]
 
** [[Idioma Serbocroata|Serbocroata]]
 
*** [[Idioma serbi|Serbi]]
 
*** [[Idioma serbi|Serbi]]
Llínea 34: Llínea 34:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Les llengües eslaves són [[llengües indoeuropees]], i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des de el qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la existència d'una hipotètica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: bàltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|letó]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existència de certes isogloses compartides no implica necessariament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lèxiques se poden explicar per influencia superestràtica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els russos, defenen la existència d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a simple política llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes de la resta del [[Terra|món]] se mantenen dividits.
+
Les llengües eslaves són [[llengües indoeuropees]], i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des del qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el [[Mar mediterràneu|mediterràneu]] al [[Ocean àrtic|artic]]) i el nort d'Asia. Molts discutixen la existència d'una hipotètica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: bàltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el [[Idioma letó|letó]] i el [[Idioma lituà|litua]] d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existència de certes isogloses compartides no implica necessàriament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lèxiques se poden explicar per influencia superestràtica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els russos, defenen la existència d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a simple política llingüistica de la [[Unió Soviètica|Unio Sovietica]]. Mentres tant els eslavistes del restant del [[Terra|món]] se mantenen dividits.
  
 
{{Llengües eslaves}}
 
{{Llengües eslaves}}

Última revisió del 18:06 20 ago 2023

Llengües eslaves d'Europa.

Les llengües eslaves són un conjunt de llengües pertanyents a la rama eslava de la família llingüistica indoeuropea. Són parlades en gran part d'Europa Central, els Balcans, Europa Oriental i el nort d'Asia. El numero total de parlants ronda els 400 millons de persones.

En l'escritura se gasten els alfabets cirílic i llatí. Antigament, ademés se gastaven els alfabets glagolitic i l'àrap.

Llengües eslaves[editar | editar còdic]

Les llengües oficialment reconegudes són:

Grups Eslaus Septentrionals:

Grups eslaus meridionals

Història[editar | editar còdic]

Les llengües eslaves són llengües indoeuropees, i deriven de la rama protoeslava, un idioma que parlaven tots els eslaus originariament en el Ur-heimat, o lloc d'orige, des del qual se'n anaren extenint per tota Europa central i oriental (des d'el mediterràneu al artic) i el nort d'Asia. Molts discutixen la existència d'una hipotètica llengua proto-balgo-eslava, que més tart s'hauria subdividit en dos rames: bàltica i eslava. Encara que se poden trobar moltes similituts en el letó i el litua d'un costat i les llengües eslaves d'atre, la existència de certes isogloses compartides no implica necessàriament que siga reconstructible sense arbitrarietat un proto-balgo-eslau comu. De fet les semblances lèxiques se poden explicar per influencia superestràtica, no tant les similituts gramaticals. Els eslavistes d'orige eslau, sobre tot els russos, defenen la existència d'un proto-balto-eslau, mentres que letons i lituans el prenen com a simple política llingüistica de la Unio Sovietica. Mentres tant els eslavistes del restant del món se mantenen dividits.

Llengües eslaves
Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Eslové · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi