Diferència entre les revisions de "Juan Vanrell Nadal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 47: Llínea 47:
  
 
==Premis==
 
==Premis==
* En [[2009]], el [[Grup d'Acció Valencianista]] li ha concedit el '[[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] 2009', per la seua incansable lluita en pro de les llengües valenciana i balear.
+
* En [[2009]], el [[Grup d'Acció Valencianista]] li va concedir el '[[Premis Llealtat|Premi Llealtat]] 2009', per la seua incansable lluita en pro de les llengües valenciana i balear.
  
 
==Publicacions==
 
==Publicacions==

Revisió de 12:27 4 maig 2016

Juan Vanrell Nadal va nàixer en Algàida, poble rural de Mallorca, als peus de la montanya de Cura, en el centre de l'illa.

Prop del seu poble trobem el santuari, de "La Mare de Deu de la Pàu", construït per orde de Jaume I en acció de gràcies per la conquista de Mallorca.

Estudis

Realisà els estudis primaris en "Sas Escòlas" del poble. En eixa época no mes parlava balear, la seua llengua mare.

En 1937 entrà en l'alumnat "d'es Frares Francesos", també coneguts com Germans de la Salle. Deprengué castellà i francés, es formà en la pedagogia salesiana, pràctica i fondament humà-cristiana.


"Gràcies a La Salle ame als alumnes i soc amat per ells".Joan Vanrell

Se llicencià en el títul de magisteri en l'Escola Normal de Palma de Mallorca

Desenroll professional

Va eixercir la seua professió de 'mestre' en diversos Coleges de La Salle.

Destaca els deu anys que va impartir classe en Mahón (1948-1958),a on reviscolà les Associacions d'Antics Alumnes i les activitats extraescolars religioses-deportives, despuix de la Guerra Civil Espanyola.

Donà gran impuls al baloncistella, creant en 1950 el C.B. La Salle que en el temps s'ha convertit en l'actual 'Baloncistella Menorca' de 1ª divisió.

En 1959, ingressà en l'Universitat Lliterària de Valéncia, obtenint la Llicenciatura de Filologia Moderna en 1963.

En 1968 guanya les oposicions a Professor Agregat de Francés. Eixercí esta titularitat en la Secció Delegada de Tavernes de la Valldigna a on conseguix que es transforme en institut arribant a ser secretari i director.

En 1982 accedix a la Càtedra de Francés. Eixercí en Nules i Carcaixent i es jubila en 1992 en l'Institut de Chirivella.

Hui

En jubilar-se, centrà la seua preocupació intelectual en la defensa incansable de la veritat de la llengua valenciana i de la Llengua Balear.

Atres càrrecs

A on treballà per la millora salarial.

"Sense dignitat retributiva no hi ha dignitat professional".


Antics alumnes

Premis

Publicacions