Diferència entre les revisions de "Irredentisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Córcega' a 'Còrsega')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia|italià]], posterior a [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Italia irredenta'') de l'[[Imperio austrohúngaro|Austria-Hungría]] ([[Provincia de Trento|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmacia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (o l'excusa) de compartir vinculs histórics, culturals, llingüístics o racials.
+
'''Irredentisme''' (de l'[[Idioma italià|italià]] ''irredentismo'', de ''irredento'', ''no lliberat'') és un moviment polític [[Itàlia|italià]], posterior a l'any [[1870]], que reivindicava les terres en influència italiana (o ''Itàlia irredenta'') de l'[[Imperi austro-hongarés|Àustria-Hongria]] ([[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]], [[Dalmàcia]]), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques [[pannacionalisme|pannacionalistes]] en les que una [[nació]] intenta anexionar-se un territori, en l'argument (real o no) de compartir vínculs històrics, culturals, llingüístics o racials.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 5: Llínea 5:
 
L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].
 
L'expressió "terres irredentes" (en [[italià]], ''terre irredente''), fon usada per primera volta pel polític [[Itàlia|italià]] Matteo Renato Imbriani en [[1877]].
  
En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]]'' en [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).  
+
En orige, l'irredentisme, lligat al [[Unificació d'Itàlia|Risorgimento]], s'organisà en l' ''[[Associazione in pro dell'Italia irredenta]] '' en l'any [[1877]]. La formació de la [[Triple Aliança (1882)|Tríplice]] ([[1882]]), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per [[Francesco Crispi]] ([[1890]]). El moviment resorgí a principis del [[sigle XX]], quan agrupà als patriotes de dreta ([[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]], [[Corradini]]) i als socialistes ([[Battisti]]), provocant grans disturbis en [[Trieste]] ([[1913]]).  
  
L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la disolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracasant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niza]], [[Saboya]], [[Córcega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra (10 juny [[1940]]). L'asunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.
+
L'irredentisme italià explica els acorts en [[França]] ([[1900]], [[1912]]), la dissolució momentànea de la [[Triple Alianza (1882)|Tríplice]], la firma d'un tractat secret en [[Regne Unit|Londres]] en abril de [[1915]], baix la promesa d'obtindre el [[Província de Trento|Trentino]], [[Istria]] i [[Dalmàcia]], i l'entrada en guerra contra els [[Potencias Centrales|Imperis Centrals]] en maig. L'oposició de [[Woodrow Wilson]] a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de [[1919]] [[Gabriele D'Annunzio|D'Annunzio]] ocupà [[Rijeka|Fiume]] en sos ''arditi''. Els [[Fascisme|fascistes]] feren seua esta causa, i [[Benito Mussolini|Mussolini]] intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'[[Invasió de Etiopia|guerra de Etiopia]], feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a [[França]] ([[Niça]], [[Saboya]], [[Còrsega]], [[Tunicia]]) a finals de [[1938]], preludi de la declaració de guerra ([[10 juny]] [[1940]]). L'assunt de [[Trieste]] revivà durant uns anys ([[1947]]-[[1954]]) l'irredentisme italià.
  
Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalismo|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix soberania d'un o més estats extrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.
+
Hui és un concepte molt usat per alguns [[nacionalisme|nacionalismes]], en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix sobirania d'un o més estats estrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.
  
 
== Eixemples actuals i del sigle XX ==
 
== Eixemples actuals i del sigle XX ==
Llínea 21: Llínea 21:
 
* [[Gran Croàcia]]
 
* [[Gran Croàcia]]
 
* [[Gran Finlàndia]]
 
* [[Gran Finlàndia]]
* [[Gran Hungria]]
+
* [[Gran Hongria]]
 
* [[Gran Idea]] (''Grècia'')
 
* [[Gran Idea]] (''Grècia'')
 
* [[Gran Israel]]
 
* [[Gran Israel]]
 
* [[Gran Marroc]]  
 
* [[Gran Marroc]]  
* [[Gran Sèrbia]] (''Kosovo'')
+
* [[Gran Sèrvia]] (''Kosovo'')
 
* [[Gran Síria]]
 
* [[Gran Síria]]
 
* [[Itàlia irredenta]]
 
* [[Itàlia irredenta]]

Última revisió del 02:50 27 ago 2023

Irredentisme (de l'italià irredentismo, de irredento, no lliberat) és un moviment polític italià, posterior a l'any 1870, que reivindicava les terres en influència italiana (o Itàlia irredenta) de l'Àustria-Hongria (Trentino, Istria, Dalmàcia), i més tart, per extensió, de tots els territoris que els irredentistes consideraven italians. Hui en dia, s'aplica este terme ad aquelles ideologies polítiques pannacionalistes en les que una nació intenta anexionar-se un territori, en l'argument (real o no) de compartir vínculs històrics, culturals, llingüístics o racials.

Història[editar | editar còdic]

L'expressió "terres irredentes" (en italià, terre irredente), fon usada per primera volta pel polític italià Matteo Renato Imbriani en 1877.

En orige, l'irredentisme, lligat al Risorgimento, s'organisà en l' Associazione in pro dell'Italia irredenta en l'any 1877. La formació de la Tríplice (1882), que consagrava l'aliança austroitaliana, la convertí en un moviment opositor; el comité "Trento i Trieste" i la societat "Dante Alighieri" foren perseguides per Francesco Crispi (1890). El moviment resorgí a principis del sigle XX, quan agrupà als patriotes de dreta (D'Annunzio, Corradini) i als socialistes (Battisti), provocant grans disturbis en Trieste (1913).

L'irredentisme italià explica els acorts en França (1900, 1912), la dissolució momentànea de la Tríplice, la firma d'un tractat secret en Londres en abril de 1915, baix la promesa d'obtindre el Trentino, Istria i Dalmàcia, i l'entrada en guerra contra els Imperis Centrals en maig. L'oposició de Woodrow Wilson a la realisació d'esta promesa, reforçà l'irredentisme i en setembre de 1919 D'Annunzio ocupà Fiume en sos arditi. Els fascistes feren seua esta causa, i Mussolini intentà una pacífica revisió dels tractats, fracassant atra volta. Este fet, i l'oposició francesa a l'guerra de Etiopia, feu que els irredents dirigiren ses reivindicacions respecte a França (Niça, Saboya, Còrsega, Tunicia) a finals de 1938, preludi de la declaració de guerra (10 juny 1940). L'assunt de Trieste revivà durant uns anys (1947-1954) l'irredentisme italià.

Hui és un concepte molt usat per alguns nacionalismes, en particular en els casos en els que el govern d'un estat independent, o els grups més nacionalistes d'est estat, reivindiquen territoris habitats per gents d'igual ètnia, història, llengua o cultura, baix sobirania d'un o més estats estrangers, o be quan estes poblacions reivindiquen l'unió en un estat ètnicament afí ad elles.

Eixemples actuals i del sigle XX[editar | editar còdic]