Hivern
L'hivern és una de les quatre estacions de les zones templades. La paraula hivern prové del llatí hibernum. Esta estació se caracterisa per dies més curts, nits més llargues i temperatures més baixes. En les àrees més alluntades de l'equador, les temperatures són més baixes, de la mateixa manera, mentres més propet, més calor fa, la seua temperatura és de 40ºC i la baixa és de 39ºc.
Astronòmicament, escomença en el solstici d'hivern al voltant del 21 de juny en l hemisferi sur i el 21 de decembre en l'hemisferi nort, acaba en el equinocci de primavera, al voltant del 21 de setembre en l'hemisferi sur i el 21 de març en l'hemisferi nort (encara que les dates varien segons l'any). El fet que l'òrbita de la terra siga elíptica, es traduïx en una duració menor en l'hemisferi nort i major respecte a este en l'hemisferi sur, ya que Al Juliol es produïx el afeli, durant l'hivern austral, i Al Gener el periheli durant el boreal. En resum, l'hivern dura aproximadament 4 dies més en l'hemisferi austral respecte al boreal. Meteorològicament, en canvi, se solen considerar hivernals els mesés sencers de juny, juliol i agost en l'hemisferi sur i desembre, giner i febrer en l'hemisferi nort.
La cultura europea hi ha identidicado tradicionalment als últims dies de desembre i mesos de giner, febrer i març com a temporada d'hivern. No obstant dir que en "giner és hivern" requerix una matisació, atenent a l'hemisferi en què ens trobem, ya que en l'hemisferi sur és estiu.
Explicacions mitològiques de l'hivern
En la mitologia grega, Hades, déu de l'inframón, segresta a Persèfone per a fer-la la seua esposa. Zeus li ordena a Hades que la torne i se l'entregue a Deméter, deesa de la terra i sa mare. No obstant, Hades enganya a Persèfone i li fa menjar el menjar dels morts, per la qual cosa Zeus li ordena Persèfone que pase sis mesos en Deméter i sis mesos en Hades. Durant el temps en què la seua filla està en Hades, Deméter s'entristix i provoca la tardor i l'hivern.