Diferència entre les revisions de "Harry S. Truman"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix ')
Llínea 18: Llínea 18:
 
'''Harry S. Truman''' ([[Lamar (Missouri)|Lamar]], [[Missouri]]; [[8 de maig]] de [[1884]] – [[Kansas City]], [[26 de decembre]] de [[1972]]) fon el trigèsim tercer [[president dels Estats Units]] des de [[1945]] fins [[1953]]. Al ser el tercer [[Vicepresident dels Estats Units|vicepresident]] de l'administració de [[Franklin D. Roosevelt]] i el trigèsim quart vicepresident dels Estats Units, aplegà a la presidencia el [[12 d'abril]] de [[1945]], quan el president Rossevelt morí menys de tres mesos despuix d'escomençar el seu quart mandat.
 
'''Harry S. Truman''' ([[Lamar (Missouri)|Lamar]], [[Missouri]]; [[8 de maig]] de [[1884]] – [[Kansas City]], [[26 de decembre]] de [[1972]]) fon el trigèsim tercer [[president dels Estats Units]] des de [[1945]] fins [[1953]]. Al ser el tercer [[Vicepresident dels Estats Units|vicepresident]] de l'administració de [[Franklin D. Roosevelt]] i el trigèsim quart vicepresident dels Estats Units, aplegà a la presidencia el [[12 d'abril]] de [[1945]], quan el president Rossevelt morí menys de tres mesos despuix d'escomençar el seu quart mandat.
  
Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Truman eixercí el càrrec d'un oficial d'artilleria, convertint-se en l'únic president que combaté en la Primera Guerra Mundial (el seu successor, Eisenhower, estigué entrenant equips d'artillers en [[Pennsylvania]]). Després de que la guerra se convertise en part de la maquinaria política del cap policial [[Tom Pendergast]] i fose elegit comissionat del comtat en [[Missouri]], finalment, se convertí en un [[Senat dels Estats Units|senador]] [[Partit Demòcrata dels Estats Units|demòcrata]] dels [[Estats Units]]. Posteriorment de que guanyase la prominencia nacional com cap de la [[Comissió Truman]], Truman substituí al vicepresident [[Henry A. Wallace]] com companyer de fòrmula de Roosevelt en les eleccions de [[1944]].
+
Durant la [[Primera Guerra Mundial]], Truman eixercí el càrrec d'un oficial d'artilleria, convertint-se en l'únic president que combaté en la Primera Guerra Mundial (el seu successor, Eisenhower, estigué entrenant equips d'artillers en [[Pennsylvania]]). Despuix de que la guerra se convertise en part de la maquinaria política del cap policial [[Tom Pendergast]] i fose elegit comissionat del comtat en [[Missouri]], finalment, se convertí en un [[Senat dels Estats Units|senador]] [[Partit Demòcrata dels Estats Units|demòcrata]] dels [[Estats Units]]. Posteriorment de que guanyase la prominencia nacional com cap de la [[Comissió Truman]], Truman substituí al vicepresident [[Henry A. Wallace]] com companyer de fòrmula de Roosevelt en les eleccions de [[1944]].
  
 
La presidencia de Truman estigué plena d'acontenyiments exteriors, en el fi de la [[Segona Guerra Mundial]] i la seua decisió d'usar [[Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki|armes nuclears contra Japó]],<ref>Falk, Richard A.. «The Claimants of Hiroshima», The Nation, 15-02-1965. reprinted in Richard A. Falk, Saul H. Mendlovitz eds., ed (1966). «The Shimoda Case: Challenge and Response». The Strategy of World Order. Volume: 1. Nova York: World Law Fund. pp. 307–13</ref> la fundació de les [[Nacions Unides]], el [[Pla Marshall]] per a reconstruir [[Europa]], la [[Doctrina Truman]] per a contindre el comunisme, el començament de la [[Guerra Freda]], el [[Bloqueig de Berlin|pont aéreu de Berlin]], la creació de la [[Organisació del Tractat de l'Atlantic Nort]] (OTAN), la [[Guerra Civil Chinenca]] i la [[Guerra de Corea]].
 
La presidencia de Truman estigué plena d'acontenyiments exteriors, en el fi de la [[Segona Guerra Mundial]] i la seua decisió d'usar [[Bombardejos atòmics sobre Hiroshima i Nagasaki|armes nuclears contra Japó]],<ref>Falk, Richard A.. «The Claimants of Hiroshima», The Nation, 15-02-1965. reprinted in Richard A. Falk, Saul H. Mendlovitz eds., ed (1966). «The Shimoda Case: Challenge and Response». The Strategy of World Order. Volume: 1. Nova York: World Law Fund. pp. 307–13</ref> la fundació de les [[Nacions Unides]], el [[Pla Marshall]] per a reconstruir [[Europa]], la [[Doctrina Truman]] per a contindre el comunisme, el començament de la [[Guerra Freda]], el [[Bloqueig de Berlin|pont aéreu de Berlin]], la creació de la [[Organisació del Tractat de l'Atlantic Nort]] (OTAN), la [[Guerra Civil Chinenca]] i la [[Guerra de Corea]].

Revisió de 19:30 24 maig 2021

Harry S. Truman
Harry S. Truman.jpg
Truman en 1945
Nacionalitat: Nortamericà
Ocupació: Polític
Naiximent: 8 de maig de 1884
Lloc de naiximent: Lamar, Missouri
Defunció: 26 de decembre de 1972 (als 88 anys)
Lloc de defunció: Kansas City

Harry S. Truman (Lamar, Missouri; 8 de maig de 1884Kansas City, 26 de decembre de 1972) fon el trigèsim tercer president dels Estats Units des de 1945 fins 1953. Al ser el tercer vicepresident de l'administració de Franklin D. Roosevelt i el trigèsim quart vicepresident dels Estats Units, aplegà a la presidencia el 12 d'abril de 1945, quan el president Rossevelt morí menys de tres mesos despuix d'escomençar el seu quart mandat.

Durant la Primera Guerra Mundial, Truman eixercí el càrrec d'un oficial d'artilleria, convertint-se en l'únic president que combaté en la Primera Guerra Mundial (el seu successor, Eisenhower, estigué entrenant equips d'artillers en Pennsylvania). Despuix de que la guerra se convertise en part de la maquinaria política del cap policial Tom Pendergast i fose elegit comissionat del comtat en Missouri, finalment, se convertí en un senador demòcrata dels Estats Units. Posteriorment de que guanyase la prominencia nacional com cap de la Comissió Truman, Truman substituí al vicepresident Henry A. Wallace com companyer de fòrmula de Roosevelt en les eleccions de 1944.

La presidencia de Truman estigué plena d'acontenyiments exteriors, en el fi de la Segona Guerra Mundial i la seua decisió d'usar armes nuclears contra Japó,[1] la fundació de les Nacions Unides, el Pla Marshall per a reconstruir Europa, la Doctrina Truman per a contindre el comunisme, el començament de la Guerra Freda, el pont aéreu de Berlin, la creació de la Organisació del Tractat de l'Atlantic Nort (OTAN), la Guerra Civil Chinenca i la Guerra de Corea.

Referències

  1. Falk, Richard A.. «The Claimants of Hiroshima», The Nation, 15-02-1965. reprinted in Richard A. Falk, Saul H. Mendlovitz eds., ed (1966). «The Shimoda Case: Challenge and Response». The Strategy of World Order. Volume: 1. Nova York: World Law Fund. pp. 307–13

Enllaços externs

Commons


Predecessor:
Franklin D. Roosevelt
Seal of the President of the United States.svg
President dels Estats Units

1945-1953
Successor:
Dwight D. Eisenhower