Diferència entre les revisions de "Gramàtica del valencià"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 70: Llínea 70:
  
 
=== Determinants ===
 
=== Determinants ===
Els demostratius són: este, esta, estos,  estes,  eixe,  eixa,  eixos,  eixes. Les formes  este  i  eixe  es convertixen en  est  i  eix  si darrere d’elles va una paraula escomençada per vocal o h. Les formes invariables neutres són: açò, això i alló.
+
Els demostratius són: este, esta, estos,  estes,  eixe,  eixa,  eixos,  eixes. Les formes  este  i  eixe  es poden convertir en  est  i  eix  si darrere d’elles va una paraula escomençada per vocal o h, encara que cada volta estes formes estan més en desús. Les formes invariables neutres són: açò, això i alló.
  
 
Les formes invariables adverbials són ací, ahí i allí.
 
Les formes invariables adverbials són ací, ahí i allí.

Revisió de 10:37 20 maig 2018

La gramàtica del valencià és la ciència que estudia i descriu l'estructura de la llengua valenciana.

Fonologia

Vocals

Vocals tòniques

En valencià hi ha set vocals tòniques[1]:

  • a (mà);
  • e (fe);
  • e oberta (mel);
  • i (fill);
  • o (tot);
  • o oberta (por);
  • u (fum).

Vocals àtones

Hi ha cinc vocals àtones en valencià: a, e, i, o, u.

Els diftoncs

Se poden classificar en tres grups, segons el grau d’obertura de les vocals que els formen [2]:

  • creixents: formats per la semiconsonant u + vocal.
  • decreixents: formats per una vocal + semiconsonant.
  • neutres: formats per la combinació de les vocals àtones i, u.

Els triftoncs

Estén formats per tres vocals en una sola sílaba: la semiconsonant u + vocal + semivocal i o u, sent sempre la tònica la vocal central[3].

Consonants

Alfabet consonàntic valencià

Les lletres de l'alfabet consonàntic valencià són les següents[4]:

b, be
c, ce
ch, che
ç, cedeta
d, de
f , efe
g, ge
h, haig
j, jota
k, ca
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ny, enye
p, pe
q, cu
r, ere
rr, erre
s, esse
t, te
v, ve
w, ve doble
x, xe o equis
y, i grega
z, zeta

Dígrafs i pronunciació especial valenciana

  • La terminació -ig es pronuncia com a una "ch" o com "ich" per tant, "Despaig" s'ha de de pronunciar com a /despat∫/.
  • El dígraf "ny" se pronuncia com a /ɲ/, es a dir, com la Ñ espanyola, la GN francesa i la NH portuguesa.
  • Les terminacions -ADA i -ADES s'han de pronunciar com a -À i -AES.
  • Els diminutius -ADET i derivats com -ADETA, -ADETS, -ADETES s'han de pronunciar sense "D", que es suprimix.
  • Els començaments de paraula en "ps" s'ha de pronunciar com a /s/, aixina "sicològic" s'ha de pronunciar com a /si-ko-'lɔ-dʒik/.

Morfologia

Artículs

Artícul principal → Artículs en valencià.

L'artícul determinat en valencià és: en singular, el i lo per al masculí, la per al femení i lo per al neutre i en plural, els, los per al masculí i les per al femení.

Determinants

Els demostratius són: este, esta, estos, estes, eixe, eixa, eixos, eixes. Les formes este i eixe es poden convertir en est i eix si darrere d’elles va una paraula escomençada per vocal o h, encara que cada volta estes formes estan més en desús. Les formes invariables neutres són: açò, això i alló.

Les formes invariables adverbials són ací, ahí i allí.

Indefinits

Numerals: Cardinals, ordinals, partitius, múltiples, colectius

Pronoms

Personals

Els pronoms en, hi, ho

Relatius

El verp

Sintaxis

Artícul principal → Sintaxis del valencià.


Referències

  1. Gramàtica didàctica de valencià p.8
  2. Gramàtica didàctica de valencià p.12
  3. Gramàtica didàctica de valencià p.13
  4. Gramàtica didàctica de valencià p.20

Bibliografia

  • Guinot i Galan, Josep M. (1991) Morfologia Historica de la Llengua Valenciana, Valéncia: RACV.
  • FONTELLES, Antoni; LANUZA, Joaquim; GARCIA, Laura. Gramàtica de la Llengua Valenciana. 2ª edició corregida. Valéncia: Lo Rat Penat, 1996. ISBN: 84-89069-20-4

Vínculs externs