Diferència entre les revisions de "Fruita confitada"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[File:Frutta candita candied fruit market.JPG|thumb|Fruta confitada a la venda en el mercat en Itàlia]]
 +
[[Archiu:Candied Fruit - La Boquería.jpg|thumb|Fruta confitada a la venda en el mercat de [[La Boquería]] ([[Barcelona]], [[Espanya]]).]]
 
[[File:FrutasEscarchadas.jpg|thumb|Fruites confitades]]
 
[[File:FrutasEscarchadas.jpg|thumb|Fruites confitades]]
  
La '''fruita confitada''' és el procediment de confitar fruites en [[sucre|sucres]] naturals, com la [[mel]] i el [[most]] i és una llabor antiquissima en la [[Comunitat Valenciana]] que consistix en coure fruites en eixarops de [[sucre]] de diferents graduacions.  
+
Es diu '''fruta confitada''' a la que se sumergix i es cuina posteriorment en [[almibre]] o [[sucre|sucres]] naturals, com la [[mel]] i el [[most]] i és una llabor antiquissima en la [[Comunitat Valenciana]]. Consistix en coure fruites en eixarops de [[sucre]] de diferents graduacions per a que perga la seua humitat interior, de manera que es puga [[conserva]]r sense risc de [[putrefacció]]. Les frutes confitades solen amprar-se en l'elaboració de certs [[congrets]]s, i formen part de la [[rebosteria espanyola]] típica de [[Nadal]].
  
 
Les fruites, que tradicionalment es confiten més són:  
 
Les fruites, que tradicionalment es confiten més són:  
Llínea 10: Llínea 12:
 
*la [[tomaca]], etc.
 
*la [[tomaca]], etc.
  
== Història ==  
+
== Característiques ==
El confiter, com la paraula mateixa nos diu, és la persona que en intenció de conservar la fruita, la confitava durant l'época de la recolecció.  
+
El procés continu de sumergir la fruita en [[almibre]] provoca que esta se sature de [[sucre]], lo que evita el creiximent dels [[microbi]]s que la podrixen,<ref name="Britannica">{{cita web | url=http://www.britannica.com/eb/topic-92425/candied-fruit | título=Britannica Online Encyclopedia — Candied Fruit | idioma=inglés | fechaacceso=23 de noviembre de 2007|urlarchivo=http://web.archive.org/web/http://www.britannica.com/eb/topic-92425/candied-fruit|fechaarchivo=12 de noviembre de 2015}}</ref>per lo que poden mantindre's varis anys en bon estat sense necessitat de mesures de [[preservació]] adicionals. Depenent del tamany i del tipo de fruta, el procés de confitat pot supondre varis dies.
 +
{{cita web | url=http://www.foodreference.com/html/fcandiedfruit.html | título=Food, Facts, and Trivia — Candied Fruit | fechaacceso=22 de noviembre de 2007 | idioma=inglés}}</ref> Poden confitar-se peces sanceres, trossos de fruita o tires de [[pell (fruta)|pell]].
 +
 
 +
Les frutes confitades poden, posteriorment, ser [[glacear|glacear]] o escarchar. Abdós processos consistixen en donar un recobriment de sucre a la fruta. La glasear aporta un recobriment uniforme i pla, mentres que l'escarchar dona un aspecte de «gebre» al solidificarse el sucre sobre la fruita en forma de chicotets cristals.
 +
 
 +
Atres frutes que solen confitar-se són els [[dàtil]]s, les [[cirera|cireres]] marrascas, les [[pinya (fruta)|pinyes]], la [[taronja]], les [[pera|peres]] i el [[gingibre]].<ref>{{cita web | url=http://www.answers.com/topic/candied-fruit-candied-flowers | título=Answers.com — candied fruit; candied flowers | idioma=inglés | fechaacceso=3 de enero de 2008}}</ref>
 +
 
 +
També es conserven be les [[figa|figues]], [[bresquilla|bresquilles]], [[albercoc|albercocs]], [[carambola|caramboles]], [[poma|pomes]] i [[cítrics|frutes cítriques]].
 +
 
 +
[[Archiu:CanditiArancia.jpg|thumb|right|Clafolls de taronja en procés de confitat]]
 +
 
 +
Les frutes confitades que s'usen en [[bollería]] en general solen vindre tallades en ''[[brunoise]]'' de 0,75 cm de costat.
 +
 
 +
== Història ==
 +
La conservació per mig de l'utilisació del [[sucre]] ([[mel de palma]] i [[Mel|mel d'abella]]) ya era coneguda en les antigues [[cultura chinenca|cultures de China]] i [[Mesopotamia]]. A sovint era l'únic método de conservació conegut. Els [[Antiga Roma|antics romans]] també preservaven el peix sumergit en mel. No obstant, es considera com a verdaders precursors del confitat modern als [[cultura àrap|àraps]], que ya servien cítrics i roses confitades durant els seus [[convit]]s. En la dominació àrap de parts del sur d'[[Europa]], la fruita confitada va iniciar el seu camí cap a [[cultura occidental|Occident]]. Els primers documents que resenyen l'us de frutes confitades en Europa es remonten al [[sigle XVI]]. En eixa época, les frutes confitades tenien un tractament similar al de les espècies.
 +
 
 +
El confiter, com la paraula mateixa nos diu, és la persona que en intenció de conservar la fruita, la confitava durant l'época de la recolecció.
 +
 
 +
En [[Espanya]], era molt popular el [[diacitrón]] (que apareix en vàries [[lliteratura del sigle XVI|obres lliteràries del sigle XVI]]).<ref>Elena Varela Merino (2009), ''Els galicisme en l'espanyol dels sigles XVI i XVII'', volum 1, Madrit, [[CSIC]], pp. 517-518.</ref> En [[història de la gastronomia d'Itàlia|Itàlia]], es convertixen en l'ingredient clau d'alguns dels més famosos dolços de la seua tradició culinària: entre ells, el [[Panettone | Panettone Milanés]] i la [[Cassata | Cassata Siciliana]].
  
 
== Actualment ==
 
== Actualment ==
El procés de confitar artesanament és molt llarc, per lo que actualment l'elaboració de fruita confitada, mermelades i compotes es realisa industrialment, a pesar que encara queden alguns confiters o pasticers que ne fan artesanament, en uns resultats que en l'industria no es poden obtindre mai.
+
El procés de confitar artesanament és molt llarc, per lo que actualment l'elaboració de fruita confitada, mermelades i compotes es realisa industrialment, a pesar que encara queden alguns confiters o pasticers que ne fan artesanament, en uns resultats que en l'indústria no es poden obtindre mai.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Frutes d'Aragó]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references/>
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Candied fruit}}
  
[[Categoria:Aliments]]
 
 
[[Categoria:Gastronomia]]
 
[[Categoria:Gastronomia]]
 
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Dolços valencians]]
 
[[Categoria:Dolços valencians]]
 
[[Categoria:Postres Valencians]]
 
[[Categoria:Postres Valencians]]
 +
[[Categoria:Preservació d'aliments]]

Última revisió del 12:46 20 dec 2023

Fruta confitada a la venda en el mercat en Itàlia
Fruta confitada a la venda en el mercat de La Boquería (Barcelona, Espanya).
Fruites confitades

Es diu fruta confitada a la que se sumergix i es cuina posteriorment en almibre o sucres naturals, com la mel i el most i és una llabor antiquissima en la Comunitat Valenciana. Consistix en coure fruites en eixarops de sucre de diferents graduacions per a que perga la seua humitat interior, de manera que es puga conservar sense risc de putrefacció. Les frutes confitades solen amprar-se en l'elaboració de certs congretss, i formen part de la rebosteria espanyola típica de Nadal.

Les fruites, que tradicionalment es confiten més són:

Característiques[editar | editar còdic]

El procés continu de sumergir la fruita en almibre provoca que esta se sature de sucre, lo que evita el creiximent dels microbis que la podrixen,[1]per lo que poden mantindre's varis anys en bon estat sense necessitat de mesures de preservació adicionals. Depenent del tamany i del tipo de fruta, el procés de confitat pot supondre varis dies. «Food, Facts, and Trivia — Candied Fruit» (en inglés). Consultat el 22 de noviembre de 2007.</ref> Poden confitar-se peces sanceres, trossos de fruita o tires de pell.

Les frutes confitades poden, posteriorment, ser glacear o escarchar. Abdós processos consistixen en donar un recobriment de sucre a la fruta. La glasear aporta un recobriment uniforme i pla, mentres que l'escarchar dona un aspecte de «gebre» al solidificarse el sucre sobre la fruita en forma de chicotets cristals.

Atres frutes que solen confitar-se són els dàtils, les cireres marrascas, les pinyes, la taronja, les peres i el gingibre.[2]

També es conserven be les figues, bresquilles, albercocs, caramboles, pomes i frutes cítriques.

Clafolls de taronja en procés de confitat

Les frutes confitades que s'usen en bollería en general solen vindre tallades en brunoise de 0,75 cm de costat.

Història[editar | editar còdic]

La conservació per mig de l'utilisació del sucre (mel de palma i mel d'abella) ya era coneguda en les antigues cultures de China i Mesopotamia. A sovint era l'únic método de conservació conegut. Els antics romans també preservaven el peix sumergit en mel. No obstant, es considera com a verdaders precursors del confitat modern als àraps, que ya servien cítrics i roses confitades durant els seus convits. En la dominació àrap de parts del sur d'Europa, la fruita confitada va iniciar el seu camí cap a Occident. Els primers documents que resenyen l'us de frutes confitades en Europa es remonten al sigle XVI. En eixa época, les frutes confitades tenien un tractament similar al de les espècies.

El confiter, com la paraula mateixa nos diu, és la persona que en intenció de conservar la fruita, la confitava durant l'época de la recolecció.

En Espanya, era molt popular el diacitrón (que apareix en vàries obres lliteràries del sigle XVI).[3] En Itàlia, es convertixen en l'ingredient clau d'alguns dels més famosos dolços de la seua tradició culinària: entre ells, el Panettone Milanés i la Cassata Siciliana.

Actualment[editar | editar còdic]

El procés de confitar artesanament és molt llarc, per lo que actualment l'elaboració de fruita confitada, mermelades i compotes es realisa industrialment, a pesar que encara queden alguns confiters o pasticers que ne fan artesanament, en uns resultats que en l'indústria no es poden obtindre mai.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. «Britannica Online Encyclopedia — Candied Fruit» (en inglés). Archivat des d'el original, el 12 de noviembre de 2015. Consultat el 23 de noviembre de 2007.
  2. «Answers.com — candied fruit; candied flowers» (en inglés). Consultat el 3 de enero de 2008.
  3. Elena Varela Merino (2009), Els galicisme en l'espanyol dels sigles XVI i XVII, volum 1, Madrit, CSIC, pp. 517-518.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons