Diferència entre les revisions de "Federico Martínez Roda"

Última revisió del 14:07 19 ago 2023

Federico Martínez Roda


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Historiador, juriste i escritor.
Naiximent:	1950
Lloc de naiximent:	Requena, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Federico Martínez Roda (Requena, 1 de novembre de 1950) és un historiador i juriste valencià, va ser decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de l'Història des de l'any 1997. Catedràtic d'Història Contemporànea, en les Universitats Universitat Cardenal Herrera de Valéncia i CEU San Pablo de Madrit. En l'actualitat impartix classes en l'Universitat Catòlica de Valéncia.

Biografia[editar | editar còdic]

Naixcut en la població de Requena de la comarca de La Plana d'Utiel, l'1 de novembre de 1950, cursà els seus estudis de filosofia i lletres i dret en l'Universitat de Valéncia a on es va doctorar en Història en l'any 1979 en una investigació sobre el Port de Valéncia. Amplià els seus estudis en Brusseles i Ginebra.

Inicià les seues investigacions en l'any 1973 en la seua tesis de llicenciatura sobre l'Ilustració valenciana dirigida per Joan Reglà. Des de llavors, i ininterrompudament, ha treballat en quatre llínees d'investigació: temàtica valenciana, metodologia històrica, globalisació i relacions internacionals i últimament temes d'història militar. En l'any 2014, rebé el XVII Premi Ángel Herrera a l'Investigació en Humanitats.

Començà la seua carrera docent com a catedràtic d'instituts d'ensenyança mija. Fon director dels instituts de bachillerat d'Utiel i Mislata (1975-1983). Posteriorment fon coordinador del C.A.P. de Geografia i Història de l'Universitat de Valéncia, secretari general de l'Universitat CEU Cardenal Herrera de Valéncia de 2001 a 2008 i Vicerrector de l'Universitat CEU San Pablo de Madrit de 2011 a 2013. En setembre de 2014 s'incorporà a l'Universitat Catòlica de Valéncia. Com a professor universitari ha segut invitat en universitats tan variades com les de Cracovia, Wroclaw, Lima, King's Point, Nova York, Managua, Saint Pölten, Wisconsin i Nova de Lisboa.

Ha colaborat en els periòdics Las Provincias, Información i El Mundo. És membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des de l'any 2006. És conseller de les revistes Història, Antropologia i Fonts Orals i Aportes (Revista d'Història Contemporànea) i director de la revista Anals de la RACV des de 2008.

Ha segut decà (2016-2019) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Controvèrsia en el seu decanat[editar | editar còdic]

Controvèrsia

Durant el decanat de Federico Martínez Roda, en abril de l'any 2018, tres acadèmics de la junta de govern, José Francisco Ballester-Olmos, José Vicente Gómez Bayarri i Voro López, varen presentar la seua dimissió per a treballar en sumar als acadèmics contraris al decà. En el fondo de la brecha oberta en la RACV apareix l'acostament de Martínez Roda a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i al seu president, Ramón Ferrer (exacadèmic de la RACV), en l'any 2016, en qui va realisar una declaració conjunta que va aprovar l'assamblea de la AVL i la junta general de la RACV, encara que esta última fon anulada pels tribunals.

L'intenció dels dirigents encapçalats per Federico Martínez Roda era que la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes es llimitara als estudis i abandonara la normativisació del valencià, qüestió que quedaria en exclusiva per a la AVL. L'orgue oficial sosté l'unitat de les llengües valenciana i catalana, mentres que la RACV sempre ha defés l'independència del valencià respecte al català. Eixe pacte suponia, en la pràctica, una cessió a les tesis de la AVL.

En giner de l'any 2019 es celebraren noves eleccions per a elegir una nova junta directiva, el mandat del decà havia complit els tres anys reglamentaris, sent elegit nou decà, José Luis Manglano.

Obres[editar | editar còdic]

Entre les obres que ha escrit, podem destacar les següents:

Utiel: la tierra y los hombres (1978)
Nuestra tierra, nuestra gente (1982)
Comunidad valenciana (1984)
Historia contemporánea de la Comunidad Valenciana (1990)
Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (1998)
Historia de lo Rat Penat (2000)
Historia contemporánea (2003)
El cambio en la beneficencia valenciana. 150 años de Gran Asociación (2003)
De feria muestrario a feria Valencia, agente y testigo del progreso económico valenciano (1917-2004) (2005) junt a Daniel Sala Giner.
Acción sanitaria y cambio social, cinco estudios sobre la sanidad valenciana (2005) Obra colectiva.
La Real Academia de Cultura Valenciana en su nonagésimo aniversario (2006)
Diacronía multisecular y vestigio territorial del fuero alfonsino (2009) junt a Antonio Gil Olcina.
Historia del mundo contemporáneo. De la revolución a la globalización (2010) Obra colectiva.
El Puerto de Valencia. Estudio Geográfico (1950-1978) (2010)
El think tank del valencianisme, l'intelectualitat valencianista en tres segles (2010), edició en valencià.
La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833) (2011)
Varela (2012)
El "Think tank" del valencianismo: la intelectualidad valencianista en tres siglos (2017), edició en castellà.
Ni gatopardos ni suicidas (2018)
Cánovas del Castillo (2023) Obra colectiva.

Divisió provincial del Regne de Valéncia[editar | editar còdic]

La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en plano de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.

La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833) (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Valencia, 2011), per Federico Martínez Roda

Enllaços externs[editar | editar còdic]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Federico Martínez Roda''' ([[Requena]], 1 de novembre de [[1950]]) és un historiador i juriste [[Valencians|valencià]], és decà de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i acadèmic corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]] des de [[1997]]. Catedràtic d'Història Contemporànea, en les Universitats [[Universitat Cardenal Herrera]] de Valéncia i [[Universitat CEU San Pablo|CEU San Pablo]] de [[Madrit]]. En l'actualitat impartix classes en l'[[Universitat Catòlica de Valéncia]].
+{{Biografia|
+| nom = Federico Martínez Roda
+| image =
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+| ocupació = Historiador, juriste i escritor.
+| data_naix = [[1950]]
+| lloc_naix = [[Requena]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort =
+| lloc_mort =
+}}
+'''Federico Martínez Roda''' ([[Requena]], [[1 de novembre]] de [[1950]]) és un historiador i juriste [[Valencians|valencià]], va ser decà de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i acadèmic corresponent de la [[Real Acadèmia de l'Història]] des de l'any [[1997]]. Catedràtic d'Història Contemporànea, en les Universitats [[Universitat Cardenal Herrera]] de [[Valéncia]] i [[Universitat CEU San Pablo|CEU San Pablo]] de [[Madrit]]. En l'actualitat impartix classes en l'[[Universitat Catòlica de Valéncia]].
 == Biografia ==
-Naixcut en la població de Requena de la comarca de [[La Plana d'Utiel]], l'1 de novembre de [[1950]], cursà els seus estudis de filosofia i lletres i dret en l'[[Universitat de Valéncia]] on es va doctorar en Història en l'any [[1979]] en una investigació sobre el [[Port de Valéncia]]. Amplià els seus estudis en [[Brusseles]] i [[Ginebra]].
+Naixcut en la població de Requena de la comarca de [[La Plana d'Utiel]], l'1 de novembre de 1950, cursà els seus estudis de filosofia i lletres i dret en l'[[Universitat de Valéncia]] a on es va doctorar en Història en l'any [[1979]] en una investigació sobre el [[Port de Valéncia]]. Amplià els seus estudis en [[Brusseles]] i [[Ginebra]].
-Inicià les seues investigacions l'any [[1973]] en la seua tesis de llicenciatura sobre l'Ilustració valenciana dirigida per [[Joan Reglà]]. Des de llavors, i ininterrompudament, ha treballat en quatre llínees d'investigació: temàtica valenciana, metodologia històrica, globalisació i relacions internacionals i últimament temes d'història militar. En l'any [[2014]], rebé el XVII Premi Ángel Herrera a l'Investigació en Humanitats.
+Inicià les seues investigacions en l'any [[1973]] en la seua tesis de llicenciatura sobre l'Ilustració valenciana dirigida per [[Joan Reglà]]. Des de llavors, i ininterrompudament, ha treballat en quatre llínees d'investigació: temàtica valenciana, metodologia històrica, globalisació i relacions internacionals i últimament temes d'història militar. En l'any [[2014]], rebé el XVII Premi Ángel Herrera a l'Investigació en Humanitats.
-Començà la seua carrera docent com a catedràtic d'instituts d'ensenyança mija. Fon director dels instituts de bachillerat d'[[Utiel]] i [[Mislata]] ([[1975]]-[[1983]]). Posteriorment fon coordinador del C.A.P. de Geografia i Història de l'Universitat de Valéncia, secretari general de l'Universitat CEU Cardenal Herrera de Valéncia de [[2001]] a [[2008]] i Vicerrector de l'Universitat CEU San Pablo de Madrit de [[2011]] a [[2013]]. En setembre de [[2014]] s'incorporà a l'Universitat Catòlica de Valéncia. Com a professor universitari ha segut invitat en universitats tan variades com les de [[Cracovia]], [[Wroclaw]], [[Lima]], King's Point, [[Nova York]], [[Managua]], Saint Pölten, [[Wisconsin]] i Nova de [[Lisboa]].
+Començà la seua carrera docent com a catedràtic d'instituts d'ensenyança mija. Fon director dels instituts de bachillerat d'[[Utiel]] i [[Mislata]] ([[1975]]-[[1983]]). Posteriorment fon coordinador del C.A.P. de Geografia i Història de l'Universitat de Valéncia, secretari general de l'Universitat CEU Cardenal Herrera de Valéncia de [[2001]] a [[2008]] i Vicerrector de l'Universitat CEU San Pablo de Madrit de [[2011]] a [[2013]]. En [[setembre]] de [[2014]] s'incorporà a l'Universitat Catòlica de Valéncia. Com a professor universitari ha segut invitat en universitats tan variades com les de [[Cracovia]], [[Wroclaw]], [[Lima]], King's Point, [[Nova York]], [[Managua]], Saint Pölten, [[Wisconsin]] i Nova de [[Lisboa]].
 Ha colaborat en els periòdics ''[[Las Provincias]]'', ''[[Información]]'' i ''[[El Mundo]]''. És membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des de l'any [[2006]]. És conseller de les revistes Història, Antropologia i Fonts Orals i Aportes (Revista d'Història Contemporànea) i director de la revista Anals de la [[RACV]] des de [[2008]].
-En l'actualitat és decà de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].
+Ha segut decà ([[2016]]-2019) de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV).
+== Controvèrsia en el seu decanat ==
+[[Archiu:Froda.jpg|thumb|300px|Controvèrsia]]
+Durant el decanat de Federico Martínez Roda, en abril de l'any [[2018]], tres acadèmics de la junta de govern, [[José Francisco Ballester-Olmos Anguís|José Francisco Ballester-Olmos]], [[José Vicente Gómez Bayarri]] i [[Voro López]], varen presentar la seua dimissió per a treballar en sumar als acadèmics contraris al decà. En el fondo de la brecha oberta en la RACV apareix l'acostament de Martínez Roda a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] i al seu president, [[Ramón Ferrer Navarro|Ramón Ferrer]] (exacadèmic de la RACV), en l'any [[2016]], en qui va realisar una declaració conjunta que va aprovar l'assamblea de la AVL i la junta general de la RACV, encara que esta última fon anulada pels tribunals.
+L'intenció dels dirigents encapçalats per Federico Martínez Roda era que la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]] es llimitara als estudis i abandonara la normativisació del valencià, qüestió que quedaria en exclusiva per a la AVL. L'orgue oficial sosté l'unitat de les llengües valenciana i catalana, mentres que la RACV sempre ha defés l'independència del valencià respecte al català. Eixe pacte suponia, en la pràctica, una cessió a les tesis de la AVL.
+En [[giner]] de l'any [[2019]] es celebraren noves eleccions per a elegir una nova junta directiva, el mandat del decà havia complit els tres anys reglamentaris, sent elegit nou decà, [[José Luis Manglano de Mas|José Luis Manglano]].
+== Obres ==
+[[Archiu:Obrarousso.jpg|thumb|250px|]]
+Entre les obres que ha escrit, podem destacar les següents:
+* ''Utiel: la tierra y los hombres'' (1978)
+* ''Nuestra tierra, nuestra gente'' (1982)
+* ''Comunidad valenciana'' (1984)
+* ''Historia contemporánea de la Comunidad Valenciana'' (1990)
+* ''Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975)'' (1998)
+* ''Historia de lo Rat Penat'' (2000)
+* ''Historia contemporánea'' (2003)
+* ''El cambio en la beneficencia valenciana. 150 años de Gran Asociación'' (2003)
+* ''De feria muestrario a feria Valencia, agente y testigo del progreso económico valenciano (1917-2004)'' (2005) junt a [[Daniel Sala Giner]].
+* ''Acción sanitaria y cambio social, cinco estudios sobre la sanidad valenciana'' (2005) Obra colectiva.
+* ''La Real Academia de Cultura Valenciana en su nonagésimo aniversario'' (2006)
+* ''Diacronía multisecular y vestigio territorial del fuero alfonsino'' (2009) junt a [[Antonio Gil Olcina]].
+* ''Historia del mundo contemporáneo. De la revolución a la globalización'' (2010) Obra colectiva.
+* ''El Puerto de Valencia. Estudio Geográfico (1950-1978)'' (2010)
+* ''El think tank del valencianisme, l'intelectualitat valencianista en tres segles'' (2010), edició en valencià.
+* ''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' (2011)
+* ''Varela'' (2012)
+* ''El "Think tank" del valencianismo: la intelectualidad valencianista en tres siglos'' (2017), edició en castellà.
+* ''Ni gatopardos ni suicidas'' (2018)
+* ''Cánovas del Castillo'' (2023) Obra colectiva.
+== Divisió provincial del Regne de Valéncia ==
+{{Cita|''La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en plano de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.''|''La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], [[Valencia]], [[2011]]), per Federico Martínez Roda}}
+== Enllaços externs ==
+* [https://es.wikipedia.org/wiki/Federico_Mart%C3%ADnez_Roda Federico Martínez Roda en Wikipedia]
+* [http://valenciaplaza.com/la-racv-aprueba-la-declaracion-conjunta-con-la-avl-gracias-al-voto-de-calidad-del-decano La RACV aprueba la declaración conjunta con la AVL gracias al voto de calidad del decano - ''Valencia Plaza'']
+* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/06/05/5752fca8468aeb55118b456c.html Federico Martínez Roda (RACV): "No hay 'Batalla de Valencia', sólo algunos nostálgicos" - ''El Mundo'']
+* [http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/03/27/pintadas-sede-racv-decano/1396619.html Pintadas en la sede de la RACV contra el decano - ''Levante'']
+* [https://www.lasprovincias.es/culturas/jose-luis-manglano-20190124212549-nt.html José Luis Manglano, nuevo decano de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana - ''Las Provincias'']
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Valencians]]
+[[Categoria:Historiadors]]
+[[Categoria:Historiadors valencians]]
+[[Categoria:Juristes]]
+[[Categoria:Juristes valencians]]
+[[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Escritors valencians]]
+[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
+[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XXI]]
+[[Categoria:Acadèmics RACV]]
+[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
+[[Categoria:Decans RACV]]