Edat del Ferro
| Història humana |
|---|
| ↑ abans de l'Homo (Pliocé) |
|
|
|
|
|
|
| ↓Futur |
L'edat del ferro és l'últim periodo principal de la tradicional divisió de les tres edats, estableta el 1820 per Christian Jürgensen (qui establí una classificació segons els materials amprats en cada periodo), sent posterior a l'Edat del Bronze. Actualment el terme ha perdut valor com a etapa històrica, car dit terme és tan sols aplicable dins l'àmbit Europeu. Es dividix el periodo de l'edat del ferro en periodo de la cultura dels túmuls, Periodo de la cultura dels camps d'urnes, periodo de la cultura de Hallstatt i periodo de la cultura de La Tène. L'edat del ferro es caracterisa per la utilisació del ferro com el metal, utilisació importada d'orient a través de l'emigració de tribus indoeuropees, que a partir del 1200 a.C començaren a arribar a Europa Occidental. Sembla que no van creuar els Pirineus abans del 900 a.C.
Este emigrants indoeuropeus, nomenats normalment celtes encara que el poble d'este nom era només un més dels que formaven part dels desplaçats, van arribar en un llarc periodo d'emigracions parcials de grups molt diferents entre ells, encara que conservaven certs elements homogenis como una sèrie de llengües indoeuropees, i uns hàbits culturals similars.