Diferència entre les revisions de "Cultura de Lituània"
m (Text reemplaça - 'paisos' a 'països') |
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Composició ètnica == | == Composició ètnica == | ||
| − | Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble | + | Lituània té la població ètnicament més [[Societat homogénea|homogénea]] dels [[països bàltics]]. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com [[Poble polac]], 6.31% com [[Poble rus]], 1.23% com [[Poble bielorrús|bielorrús]] i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els [[polacs en Lituània]] estan concentrats en la [[regió de Vilna]], facilitant que el partit de base ètnica [[Acció Electoral dels polacs en Lituània]] (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els [[russos en Lituània]] estan més disseminats per tot el territori lituà. |
| − | El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija|aukstaitijanos]], [[Dzūkija|dzukijanos]] i [[lituans | + | El [[poble lituà]] pot dividir-se en cinc grups principals: [[samogitis]], [[yotvingios]], [[Aukštaitija|aukstaitijanos]], [[Dzūkija|dzukijanos]] i [[lituans prussos]], a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són nomenats lituans en forma general. |
La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus. | La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del [[poble judeu]] durant el [[Holocaust]]. Abans de la [[Segona Guerra Mundial]] casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com [[judeus lituans|litvaks]]. El 30% de la població de [[Vilna]] era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels [[Nazisme|nazis]] o varen emigrar i el cens de [[2001]] solament va contabilisar 4007 judeus. | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
El [[idioma lituà]] és [[Idioma oficial|oficial]] en Lituània. Pertany a la branca [[llengües bàltiques|bàltica]] de la família de [[llengües indoeuropees]] i s'utilisa l'[[alfabet llatí]] per a la seua escritura. És parlat per casi quatre millons de persones, principalment en [[Lituània]]. | El [[idioma lituà]] és [[Idioma oficial|oficial]] en Lituània. Pertany a la branca [[llengües bàltiques|bàltica]] de la família de [[llengües indoeuropees]] i s'utilisa l'[[alfabet llatí]] per a la seua escritura. És parlat per casi quatre millons de persones, principalment en [[Lituània]]. | ||
| − | Es considera que l'idioma lituà ha | + | Es considera que l'idioma lituà ha retengut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del [[idioma protoindoeuropeu]]. Existixen varis dialectes del lituà, com el [[Aukštaitija|aukstaitijano]] o alt lituà i el [[Samogitios|samogiti]] o baix lituà. |
| − | Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, | + | Durant el periodo de la [[censura de la prensa lituana]] ([[1864]]–[[1904]]), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una [[Variants de l'alfabet cirilic|variant de l'alfabet cirilic]]. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en [[Alfabet llatí|caràcters llatins]] s'enfrontaven a severes represàlies, e inclús s'envie a varis trangressors a [[Sibèria]]. |
== Lliteratura == | == Lliteratura == | ||
Última revisió del 15:45 28 ago 2023
La cultura de Lituània combina l'heretage natiu, representada pel idioma lituà, en aspectes culturals nòrdics i tradicions cristianes resultants dels seus vínculs històrics en Polònia. Si be existixen similituts llingüístiques i forts vínculs culturals en Lletònia, en varis moments de la seua història Lituània rebè influència de les cultures nòrdica, germànica i eslava. Varis canvis culturals adicionals s'han donat en este país bàltic a partir de la recuperació de la independència en 1991, despuix d'haver segut ocupat i anexat en 1940 per la desapareguda Unió Soviètica.
Composició ètnica[editar | editar còdic]
Lituània té la població ètnicament més homogénea dels països bàltics. En el cens de 2001, 83.45% la població es va identificar a sí mateixa com a lituana ètnica, 6.74% com Poble polac, 6.31% com Poble rus, 1.23% com bielorrús i 2.27% com a membres d'atres grups ètnics. Els polacs en Lituània estan concentrats en la regió de Vilna, facilitant que el partit de base ètnica Acció Electoral dels polacs en Lituània (AWPL), puga eixercir certa influència. En canvi els russos en Lituània estan més disseminats per tot el territori lituà.
El poble lituà pot dividir-se en cinc grups principals: samogitis, yotvingios, aukstaitijanos, dzukijanos i lituans prussos, a pesar de que estos últims casi s'han extinguit. No obstant, els habitants de les ciutats són nomenats lituans en forma general.
La composició ètnica dels lituans ha canviat significativament a lo llarc de la seua història. Un dels canvis més importants ha segut l'extermini del poble judeu durant el Holocaust. Abans de la Segona Guerra Mundial casi el 7,5% de la població lituana era d'orige judeu i li'ls coneixia com litvaks. El 30% de la població de Vilna era judeua. Casi tots els lituans judeus varen ser assessinats pels nazis o varen emigrar i el cens de 2001 solament va contabilisar 4007 judeus.
Idioma[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Idioma lituà.
El idioma lituà és oficial en Lituània. Pertany a la branca bàltica de la família de llengües indoeuropees i s'utilisa l'alfabet llatí per a la seua escritura. És parlat per casi quatre millons de persones, principalment en Lituània.
Es considera que l'idioma lituà ha retengut, en pocs canvis, la mayor part dels elements del idioma protoindoeuropeu. Existixen varis dialectes del lituà, com el aukstaitijano o alt lituà i el samogiti o baix lituà.
Durant el periodo de la censura de la prensa lituana (1864–1904), l'us de l'idioma lituà fon censurat pels russos i solament podia ser escrit en una variant de l'alfabet cirilic. La lliteratura lituana era cremada i es va prohibir la seua publicació. Les escoles, iglésies, corts, periòdics que durant estos anys exhibiren texts en caràcters llatins s'enfrontaven a severes represàlies, e inclús s'envie a varis trangressors a Sibèria.
Lliteratura[editar | editar còdic]
Els més destacats escritors varen ser Vincas Krèvè-Mickevicius, noveliste i dramaturc; Alfonsas Nyka-Niliunas, poeta i noveliste i el narrador Marius Katiliskis. Destaca també el llingüiste Algirdas Julius Greimas i el compositor i pintor Mikalojus Konstantinas Ciurlionis.
La primera universitat va ser fundada en Vilna en 1556 pel rei de Polònia i Gran Duc de Lituània Esteban I Báthory. El primer llibre en idioma lituà va ser imprés en 1562 en Königsberg (Kaliningrat).