Diferència entre les revisions de "Comarca de Valle del Ambroz"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Plantilla:en desenroll}} File:ES-CC-COMNAT-Valle del Ambroz.png|thumb|250px|Situació de la comarca de Valle del Ambroz dins de la [[província de Càceres…»)
 
Llínea 3: Llínea 3:
 
[[File:ES-CC-COMNAT-Valle del Ambroz.png|thumb|250px|Situació de la comarca de Valle del Ambroz dins de la [[província de Càceres]]]]
 
[[File:ES-CC-COMNAT-Valle del Ambroz.png|thumb|250px|Situació de la comarca de Valle del Ambroz dins de la [[província de Càceres]]]]
  
La '''Valle del Ambroz''' està situada al [[nort]] de la [[província de Càceres]].  
+
La comarca del '''Valle del Ambroz''' està situada al [[nort]] de la [[província de Càceres]].  
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==

Revisió de 11:29 31 oct 2021


Situació de la comarca de Valle del Ambroz dins de la província de Càceres

La comarca del Valle del Ambroz està situada al nort de la província de Càceres.

Geografia

Llimita en les comarques de les Hurdes i Terres de Granadilla a l'oest, la Vall del Jerte a l'est, Plasencia al sur, aixina com en la província de Salamanca al nort (Serra de Béjar).

En montanyes que superen els 2.000 metros i tenen nom propi com el Pinajarro, el Valdeamor o El Camocho, i zones de vega i dehesa a casi 450 metros d'altitut. En abundància d'aigua, goles i rius, la Gola Ampla, el riu Santihervás o el riu Ambroz, que dona nom a la vall.

La seua privilegiada situació proporciona hiverns suaus i estius frescs.

La vall la creua el Riu Ambroz i la calçada romana coneguda com la Via de l'Argent de nort a sur, aixina com la N-630 (Gijón-Sevilla) i l'A-66.

Història

La seua història ve marcada també per les seues montanyes, entre les quals s'obria el pas cap al nort, i això va facilitar l'existència de moltes vies de comunicació, primer la Via romana de l'Argent, despuix les "canyades i cordeles", com les Canyades Reals Soriana Occidental i la Vizana, més tart la via del tren, i hui la carretera nacional N-630 (Gijón-Sevilla) i l'Autovia A-66.

Celtibers i vetons varen ser els primers pobladors dels que es té constància, posteriorment, la dominació romana va ser molt important per a la consolidació de la comarca, donada la cantitat i calitat dels vestigis que es troben, des d'epígrafs a vestigis arquitectònics.

Varen construir la Calçada de l'Argent, que travessa de nort a sur la Vall del Ambroz. Les termes romanes de Baños de Montemayor, el Pont d'Abadia, i la Vila Romana de la Granjuela, situada en Casas del Monte. En el cerro de Piedraslabradas es conserven els vestigis d'un chicotet temple romà que mira a la vall per a on discorre la calçada romana.

En l'arribada dels àraps, varen cultivar la vall durant quatre sigles deixant vestigis de la seua cultura: el palau renaixentiste de Sotofermoso en Abadia, cridat dels “Ducs d'Alba” en jardins renaixentistes i claustre d'estil mudéixar.

Municipis i pedanies

Municipis

Pedanies

Vore també