Comarca de Valle del Ambroz

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Situació de la comarca de Valle del Ambroz dins de la província de Càceres

La comarca del Valle del Ambroz està situada al nort de la província de Càceres.

Geografia[editar | editar còdic]

Llimita en les comarques de les Hurdes i Terres de Granadilla a l'oest, la Vall del Jerte a l'est, Plasencia al sur, aixina com en la província de Salamanca al nort (Serra de Béjar).

En montanyes que superen els 2.000 metros i tenen nom propi com el Pinajarro, el Valdeamor o El Camocho, i zones de vega i dehesa a casi 450 metros d'altitut. En abundància d'aigua, goles i rius, la Gola Ampla, el riu Santihervás o el riu Ambroz, que dona nom a la vall.

La seua privilegiada situació proporciona hiverns suaus i estius frescs.

La vall la creua el Riu Ambroz i la calçada romana coneguda com la Via de l'Argent de nort a sur, aixina com la N-630 (Gijón-Sevilla) i l'A-66.

Història[editar | editar còdic]

La seua història ve marcada també per les seues montanyes, entre les quals s'obria el pas cap al nort, i això va facilitar l'existència de moltes vies de comunicació, primer la Via romana de l'Argent, despuix les "canyades i cordeles", com les Canyades Reals Soriana Occidental i la Vizana, més tart la via del tren, i hui la carretera nacional N-630 (Gijón-Sevilla) i l'Autovia A-66.

Celtibers i vetons varen ser els primers pobladors dels que es té constància, posteriorment, la dominació romana va ser molt important per a la consolidació de la comarca, donada la cantitat i calitat dels vestigis que es troben, des d'epígrafs a vestigis arquitectònics.

Varen construir la Calçada de l'Argent, que travessa de nort a sur la Vall del Ambroz. Les termes romanes de Baños de Montemayor, el Pont d'Abadia, i la Vila Romana de la Granjuela, situada en Casas del Monte. En el cerro de Piedraslabradas es conserven els vestigis d'un chicotet temple romà que mira a la vall per a on discorre la calçada romana.

En l'arribada dels àraps, varen cultivar la vall durant quatre sigles deixant vestigis de la seua cultura: el palau renaixentiste de Sotofermoso en Abadia, nomenat dels “Ducs d'Alba” en jardins renaixentistes i claustre d'estil mudéixar.

Municipis i pedanies[editar | editar còdic]

Municipi
Abadía
Aldeanueva del Camino
Cabezabellosa
Casas del Monte
Gargantilla
Hervás
Jarilla
La Garganta
La Granja
Segura de Toro
Villar de Plasencia
Zarza de Granadilla

Vore també[editar | editar còdic]