Diferència entre les revisions de "Comarca de La Bureba"
(Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage ') |
|||
(No se mostren 12 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | |||
− | |||
[[File:LA BUREBA.jpg|thumb|250px|Situació de la comarca de "La Bureba" dins de la [[província de Burgos]]]] | [[File:LA BUREBA.jpg|thumb|250px|Situació de la comarca de "La Bureba" dins de la [[província de Burgos]]]] | ||
Llínea 8: | Llínea 6: | ||
Està formada per una gran planura rodejada d'altes montanyes. Els Montes Obarenes i els páramo de Massa-Sedano al nort, pel sur la Serra de l'Alt de les Creus, La Brúixola i els Monts d'Oca, per l'oest, una atra volta els páramo de Massa-Sedano i a l'est el riu Tirada que l'enllaça en l'Ebre. Estos llímits entre les serres cantàbriques i els monts del [[sistema Ibèric]] guarden alguna chicotetes elevacions interiors com la serra d'Atapuerca, la vall de les Caderechas i Poza de la Sal. | Està formada per una gran planura rodejada d'altes montanyes. Els Montes Obarenes i els páramo de Massa-Sedano al nort, pel sur la Serra de l'Alt de les Creus, La Brúixola i els Monts d'Oca, per l'oest, una atra volta els páramo de Massa-Sedano i a l'est el riu Tirada que l'enllaça en l'Ebre. Estos llímits entre les serres cantàbriques i els monts del [[sistema Ibèric]] guarden alguna chicotetes elevacions interiors com la serra d'Atapuerca, la vall de les Caderechas i Poza de la Sal. | ||
− | La planura es presta a la producció [[Cereals|cerealística]]. Els seus immensos camps de [[blat]], de color [[vert]] o [[groc]] el | + | La planura es presta a la producció [[Cereals|cerealística]]. Els seus immensos camps de [[blat]], de color [[vert]] o [[groc]] el païsage que, segons s'orienta a l'Ebre, o a [[la Rioja]] es va canviant per les [[Raïm|vinyes]]. |
Els rius són chicotetes rieres que van a confluir als tres principals de la comarca, la Tirada, Homino i Oca tots ells afluents de l'Ebre. | Els rius són chicotetes rieres que van a confluir als tres principals de la comarca, la Tirada, Homino i Oca tots ells afluents de l'Ebre. | ||
Llínea 15: | Llínea 13: | ||
L'aposta pel turisme d'interior va supondre l'obertura d'un bon número de cases rurals i posades. El [[Camí de Santiago]], en la seua variant de la 'Via de Bayona', té el seu pas per la comarca; en el trànsit que comunica [[Miranda de Ebro|Miranda d'Ebre]] en [[Burgos]], a través de [[Briviesca]]. | L'aposta pel turisme d'interior va supondre l'obertura d'un bon número de cases rurals i posades. El [[Camí de Santiago]], en la seua variant de la 'Via de Bayona', té el seu pas per la comarca; en el trànsit que comunica [[Miranda de Ebro|Miranda d'Ebre]] en [[Burgos]], a través de [[Briviesca]]. | ||
− | Destaca la llarga colecció d'iglésies i [[Ermita|ermites]] romàniques com les de: [[Abajas]], [[Castil de Lences]], [[Carcedo de Bureba]], [[Hermosilla]], [[Carrias]], [[Aguilar de Bureba]], [[Soto de Bureba]], [[Navas de Bureba]], [[Valdazo]], [[Els Barris de Bureba]], [[Pi de Bureba]], etc. | + | Destaca la llarga colecció d'iglésies i [[Ermita|ermites]] romàniques com les de: [[Abajas]], [[Castil de Lences]], [[Carcedo de Bureba]], [[Hermosilla]], [[Carrias]], [[Aguilar de Bureba]], [[Soto de Bureba]], [[Navas de Bureba]], [[Valdazo]], [[Los Barrios de Bureba|Els Barris de Bureba]], [[Pino de Bureba|Pi de Bureba]], etc. |
== Municipis i pedanies == | == Municipis i pedanies == | ||
Llínea 78: | Llínea 76: | ||
|- | |- | ||
+ | |} | ||
+ | |||
+ | === Pedanies === | ||
+ | |||
+ | {| border="1" cellpadding="5" | ||
+ | |||
+ | |- | ||
+ | | [[Ahedo de Bureba]] (Galbarros) | ||
+ | | [[Arconada]] (Carcedo) | ||
+ | | [[Bárcena de Bureba]] (Abajas) | ||
+ | | [[Barcina de los Montes]] (Oña) | ||
+ | | [[Barrio de Díaz Ruiz]] (Los Barrios) | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Bentretea]] (Oña) | ||
+ | | [[Buezo]] (Salinillas) | ||
+ | | [[Caborredondo]] (Galbarros) | ||
+ | | [[Calzada de Bureba]] (Fuentebureba) | ||
+ | | [[Cameno]] (Briviesca) | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Castellanos de Bureba]] (Oña) | ||
+ | | [[Castil de Lences]] (Poza) | ||
+ | | [[Cereceda]] (Oña) | ||
+ | | [[Cornudilla]] (Oña) | ||
+ | | [[Hermosilla]] (Oña) | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Herrera de Valdivielso]] (Rucandio) | ||
+ | | [[Hozabejas]] (Rucandio) | ||
+ | | [[Huéspeda]] (Rucandio) | ||
+ | | [[La Aldea del Portillo de Busto]] (Oña) | ||
+ | | [[La Parte|La Parte de Bureba]] (Oña) | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Las Vesgas de Bureba]] (Los Barrios de Bureba) | ||
+ | | [[Lences|Lences de Bureba]] (Poza) | ||
+ | | [[Madrid de las Caderechas]] (Rucandio) | ||
+ | | [[Marcillo]] (Quintanaélez) | ||
+ | | [[Movilla]] (Llano) | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Ojeda]] (Rucandio) | ||
+ | | [[Penches]] (Oña) | ||
+ | | [[Piedrahíta de Juarros]] (Santa María del Invierno) | ||
+ | | [[Pino de Bureba]] (Oña) | ||
+ | | [[Quintana-Urria]] (Carcedo) | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Quintanaopio]] (Aguas Cándidas) | ||
+ | | [[Quintanillabón]] (Briviesca) | ||
+ | | [[Quintanilla cabe Rojas]] (Rojas) | ||
+ | | [[Quintanilla cabe Soto]] (Quintanaélez) | ||
+ | | [[Revillagodos]] (Briviesca) | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Revillalcón]] (Salinillas) | ||
+ | | [[Río Quintanilla]] (Aguas Cándidas) | ||
+ | | [[Rublacedo de Arriba]] (Rublacedo) | ||
+ | | [[San Pedro de la Hoz]] (Galbarros) | ||
+ | | [[Silanes]] (Miraveche) | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Solduengo|Solduengo de Bureba]] (Los Barrios) | ||
+ | | [[Soto de Bureba]] (Quintanaélez) | ||
+ | | [[Tamayo]] (Oña) | ||
+ | | [[Terminón]] (Oña) | ||
+ | | [[Terrazos|Terrazos de Bureba]] (Los Barrios) | ||
+ | |- | ||
+ | | [[Valdazo]] (Briviesca) | ||
+ | | [[Vallartilla]] (Vallarta) | ||
+ | | [[Villanueva de los Montes]] (Oña) | ||
+ | | [[Zangández]] (Oña) | ||
+ | | | ||
+ | |- | ||
|} | |} | ||
Última revisió del 15:29 23 jun 2022
La comarca de La Bureba és una comarca burgalesa, comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya. Se situa al norest de la província i està regada per multitut de rius que van a desembocar, a través dels rius Homino, Oroncillo, Oca i Tirada a l'Ebre.
Geografia[editar | editar còdic]
Està formada per una gran planura rodejada d'altes montanyes. Els Montes Obarenes i els páramo de Massa-Sedano al nort, pel sur la Serra de l'Alt de les Creus, La Brúixola i els Monts d'Oca, per l'oest, una atra volta els páramo de Massa-Sedano i a l'est el riu Tirada que l'enllaça en l'Ebre. Estos llímits entre les serres cantàbriques i els monts del sistema Ibèric guarden alguna chicotetes elevacions interiors com la serra d'Atapuerca, la vall de les Caderechas i Poza de la Sal.
La planura es presta a la producció cerealística. Els seus immensos camps de blat, de color vert o groc el païsage que, segons s'orienta a l'Ebre, o a la Rioja es va canviant per les vinyes.
Els rius són chicotetes rieres que van a confluir als tres principals de la comarca, la Tirada, Homino i Oca tots ells afluents de l'Ebre.
Economia[editar | editar còdic]
L'aposta pel turisme d'interior va supondre l'obertura d'un bon número de cases rurals i posades. El Camí de Santiago, en la seua variant de la 'Via de Bayona', té el seu pas per la comarca; en el trànsit que comunica Miranda d'Ebre en Burgos, a través de Briviesca.
Destaca la llarga colecció d'iglésies i ermites romàniques com les de: Abajas, Castil de Lences, Carcedo de Bureba, Hermosilla, Carrias, Aguilar de Bureba, Soto de Bureba, Navas de Bureba, Valdazo, Els Barris de Bureba, Pi de Bureba, etc.