Armela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 01:33 20 ago 2023 per Valencian (Discussió | contribucions) (→‎Sifres de producció)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Armeles

L'armela,[1] és el fruit de l'armeler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «armela», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per eixemple, l'«armela» del préssec. Posseeix una película de color canella que l'envolta, ademés d'una corfa exterior que no és comestible i que representa un pes important del fruit, de forma que la part comestible es reduïx a un 40%.[2]

El terme armela procedix d'una arabisació de màndorla i esta de la paraula llatina amyndăla, que per la seua part és una variació d'amygdăla. Dialectalment també se li diu amela[3], almela[4] o almel-la,[5][6]

Varietats[editar | editar còdic]

  • La Marcona és la varietat més coneguda. Es tracta d'una armela redona i grossa, dolça i en poc de percentage d'amargor. És una de les més utilisades, la més cara i la més demandada per l'indústria rebostera i torronera. Una volta extreta la closca, es torra fins que adquirix el to desijat per a l'elaboració de torrons durs o tous. Servix de base per a les Indicacions Geogràfiques Protegides Torró de Xixona i Torró d'Alacant. Aixina, en tindre en la seua composició menys oli, s'acostuma a utilisar-se per a la producció d'armeles fregides.

També reben atres denominacions:

  • L'armela mollar, a la qual posseeix una pela tova fàcil de trencar.
  • L'armela amarga, que és verinosa perqué conté amigdalina, un glucòsit cianogenètic qué, en mastegar-la, entra en contacte en la saliva i es llibera l'àcit cianhídric. L'amigdalina es troba en una proporció d'1 mg per armela, i una cantitat de 100 g d'armeles amargues resulta letal per a un adult. L'amigdalina es troba en menor proporció en els armelons d'armela i en les llavors de totes les espècies del gènero prunus.

Ús alimentari[editar | editar còdic]

Cada 100 g d'armela comuna aporten un valor energètic de 2.408 kJ o 575 kcal, ademés de les respectives dosis de vitamines B1 o tiamina (0,211 mg), B2 o riboflavina (1,014 mg), B3 o niacina (3,385 mg), B5 o àcit pantotènic (0,469 mg), B6 (0,143 mg), B9 o folat (50 mg) i una important cantitat de vitamina E (26,22 mg).[2] També és important l'aportació de minerals essencials com el zinc, ferro, calci, magnesi, fòsfor i potassi.

En la cuina valenciana l'armela, aixina com atres fruits secs mediterranis, és molt utilisada com a ingredient en l'elaboració de postres tradicionals: com els torrons de Xixona, els massapans, els pastissos, etc. Ademés també se'n fan gelats i dolços. De manera líquida pot ser consumida en forma d'orchata d'armela. Naturalment, també es mengen simplement soles com a aperitiu sec.

Atres usos[editar | editar còdic]

L'oli d'este fruit és utilisat com emolient, i l'essència d'armeles amargues, en perfumeria, pel seu aroma. També té atres usos l'armelló, que és el fruit tendre i immadur.

Sifres de producció[editar | editar còdic]

En l'any 2011, la producció d'armeles fon d'1.942.242 tonellades, situant a Espanya com a la segona productora mundial, darrere dels Estats Units, que controla la mitat de la producció del planeta. Els deu primers productors d'armela de l'any 2011 foren:[7] La producció en Espanya es concentra en les comunitats del litoral jmediterràneu: Comunitat Valenciana, Balears (Mallorca), Regió de Múrcia, Catalunya, Andalusia i Aragó. La producció total de l'any 2009 fon de 282.100 tonellades.[7]

País Producció (Ohms) Percentage del total
Flag of the United States.png Estats Units 731,236 37,64%
Flag of Spain.png Espanya 211,717 10,94%
Flag of Iran.png Iran 167,609 8,62%
Flag of Syria.png Síria 130,296 6,71%
Flag of Italy (1946–2003).png Itàlia 104,790 5,39%
Flag of Morocco.svg Marroc 96,231 4,95%
Flag of Turkey.png Turquia 69,838 3,59%
Flag of Tunisia.png Tunísia 61,000 3,14%
Flag of Afghanistan (2013–2021).svg Afganistan 60,611 3,12%
Flag of China.png China 42,000 2,16%

Vore també[editar | editar còdic]

Referències i referències[editar | editar còdic]

  1. 2,0 2,1 Plantilla:Citar ref
  2. Esta última forma, almel-la, era la forma recomanada per Lluís Fullana, qui l'escrivia "almella".
  3. 7,0 7,1 Error en el títul o la url.Organisació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació. «». [Consulta: 2 de setembre de 2013].

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons