Diferència entre les revisions de "Albalat de la Ribera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 102: Llínea 102:
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 +
* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  

Revisió de 10:34 7 ago 2023

Albalat de la Ribera
Localització d'Albalat de la Ribera respecte del País Valencià.png Escut d'Albalat de la Ribera.svg
Localització d'Albalat de la Ribera respecte de la Ribera Baixa.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Ribera Baixa
Partit judicial: Sueca
Ubicació: 39°12′16″N 0°23′13″O
Altitut: 14 msnm
Superfície: 14,3 km²
Població: 3.444 hab. (2022)
Densitat: 235,03 hab./km²
Gentilici: Albalatà/era
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46687
Festes majors: Del 15 al 17 d'agost
Alcalde: Joan Baptista Ferrando Miedes (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web oficial d'Albalat de la Ribera


Albalat de la Ribera és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en la província de Valéncia, en la comarca de La Ribera Baixa. Fins la década de 1860 se nomenava erròneament Albalat de Pardines.

Geografia

El territori és completament pla. Creua el terme el riu Xúquer, d'oest a est, que constituïx el seu llindany meridional. La propietat de la terra està molt repartida. Les terres aumentaren la seua producció al ser drenades a través de séquies, estant totalment cultivades; per al rec s'utilisen aigües de la Séquia Real del Xúquer, a través de la séquia d'Albalat; per tot el terme s'escampen multitut de séquies i canals per als arrossars. La vila s'alça en un meandre de la banda esquerra del riu Xúquer.

El clima és templat.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la V-31 per a enllaçar en la CV-42 i despuix en la CV-516.

Localitats limítrofs

El terme municipal d'Albalat de la Ribera limita en les localitats d'Algemesí, Polinyà, Sollana i Sueca, totes elles de la província de Valéncia.

Història

Alqueria d'orige musulmà, el rei Jaume I d'Aragó la concedí en l'any 1238 al bisbe de Saragossa. En l'any 1330, se donà la jurisdicció del terme a Gonzalo Garcia, passant en 1442 al Justiciat d'Alzira. Posteriorment, passa el senyoriu a la família Jofre i als ducs de Gandia. Per últim, va pertànyer als marquesos de Bèlgida. En els anys 1855 i 1864 les inundacions del Xúquer causaren grans danys.

Demografia

Conta en una població de 3.444 habitants segons el cens del INE de l'any 2022. Pero a soles un 3,28% de la seua població és de nacionalitat estrangera.

Evolució demogràfica d'Albalat de la Ribera
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2017 2022
Població 2.061 2.272 2.625 2.850 2.928 2.990 3.180 3.342 3.354 3.551 3.570 3.421 3.474 3.382 3.429 3.361 3.444

Economia

Frontera de l'Iglésia d'Albalat de la Ribera

En la seua economia destaca una fèrtil agricultura, sobre tot de tarongers i arròs.

Monuments

  • Iglésia Parroquial. L'iglésia parroquial té per titular a Sant Pere Apòstol. Fon construïda a finals del sigle XVII; té una nau en un portacreu i cúpula; en ella se venera al Crist de les Campanes, de gran devoció en la vila.
  • Pont. El pont que enllaça en la carretera d'Alzira se construí a principis del sigle XX. En ell desaparegué la barca que servia de pontó i que havia adquirit tal valor tradicional que se feu figurar en l'escut de la vila.

Festes

  • Festes patronals. Se celebren festes a l'Assunció de la Verge, Sant Roc i Crist de les Campanes, del 15 al 17 d'agost.
  • Moros i Cristians . Se celebren en octubre integrades en les del barri de Sant Roc, primer núcleu de la vila i a on seguix la primitiva iglésia, hui denominada ermita.

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Miguel Perales Mengual EUPV
1983 - 1987 Miguel Perales Mengual EUPV
1987 - 1991 Miguel Perales Mengual EUPV
1991 - 1995 Joan Baptista Ferrando Miedes PSPV-PSOE
1995 - 1999 Joan Baptista Ferrando Miedes PSPV-PSOE
1999 - 2003 Joan Baptista Ferrando Miedes PSPV-PSOE
2003 - 2007 Joan Baptista Ferrando Miedes PSPV-PSOE
2007 - 2011 Joan Baptista Ferrando Miedes PSPV-PSOE
2011 - 2015 Joan Baptista Ferrando Miedes PSPV-PSOE
2015 - 2019 Felip Hernandis Sancho EUPV
2019 - 2023 Felip Hernandis Sancho EUPV
2023 José Antonio Roig Ferrer PSPV-PSOE

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons



Municipis de La Ribera Baixa
Albalat de la Ribera    Almussafes    Benicull    Corbera    Cullera    Favara    Fortaleny    Llaurí    Polinyà    Riola    Sollana    Sueca