Anar al contingut

Machaeropterus pyrocephalus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Machaeropterus pyrocephalus Fiery-capped Manakin (male); Rio Branco, Acre, Brazil.jpg
saltarín encés (Machaeropterus pyrocephalus)


El saltarín encés[1] (Machaeropterus pyrocephalus), també denominat saltarín cabeciencendido (en Veneçola), saltarín gorro de fòc (en Perú) o manaquín de capa en flames,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae pertanyent al gènero Machaeropterus. És natiu d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx per Perú, Bolívia, Brasil i Veneçola. En Perú i nort de Bolívia es troba en el piedemonte dels Vages fins a 1500 m s. n. m. d'altitut. En Brasil té una àmplia distribució que comprén els estats de Rondonia, Amazones, Acre, Pará, Goiás, Mate Grosso i Tocantins. En Veneçola es distribuïx únicament pel sur, en l'estat d'Bolívar.[3]

Esta espècie és considerada poc comuna en les seues hàbitats naturals: el sotobosque i les vores de selves humides i boscs secundaris madurs; en algunes àrees sembla favorir boscs de transició. Des de 100200 m d'altitut en Veneçola.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

Com molts atres membres de la seua família, el saltarín encés és menut (medix uns 9 cm de llongitut), rechoncho, en una coa i un pico curts. El macho té una cridanera cresta taronja i roja. Les ales són verdes i el cos té un toc rojós. El pit és blanc en llistes roges. La femella és verda dorsalmente i el pit i pancha són blanc verdosos en un matís groc. Les pates són rosáceas.[5]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie M. pyrocephalus va ser descrita per primera volta pel zoólogo britànic Philip Lutley Sclater en 1852 baix el nom científic Pipra pyrocephala; la localitat tipo és desconeguda, s'assumix «Ucayali, alt Amazones, Perú».

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Machaeropterus» es compon de les paraules del grec «μαχαιρα makhaira» que significa ‘gavinet’, ‘daga’, i «πτερος pteros» que significa ‘d'ales’; i el nom de l'espècie «pyrocephalus», es compon de les paraules del grec «purrhos» que significa ‘de color de fòc’, ‘roig’, i «kephalos» que significa ‘de cap’.[6]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird, es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:

  • Machaeropterus pyrocephalus pyrocephalus (P.L Sclater, 1852) - localitats àmpliament disperses en l'est del Perú, nort de Bolívia i Amazònia brasilera (principalment en el sur, a l'est fins a Amapá i Goiás).



Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 26 d'abril de 2016. P. 492.
  2. Saltarín Encés Machaeropterus pyrocephalus (Sclater, PL, 1852) en Avibase. Consultada el 26 d'abril de 2016.
  3. Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2015. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2015.
  4. Machaeropterus pyrocephalus en Birds of the World.
  5. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFSchulenberg T.S., Stotz D.F., Lane D.F., O'Neill J.P. & Parker III T.A.2008">Schulenberg T.S., Stotz D.F., Lane D.F., O'Neill J.P. & Parker III T.A. (2008). Birds of Peru, Princeton University Press. ISBN 978-0-7136-8673-9.
  6. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Machaeropterus , p. 235; pyrocephalus, p. 326»
  7. IOC World Bird List: Cotingas, manakins, tityras, becards