Servici públic
Un servici és l'activitat desenrollada per una institució pública o privada en la finalitat de satisfer una necessitat social determinada. Els servicis públics són el conjunt d'activitats i prestacions permeses, reservades o exigides a les administracions públiques per la llegislació en cada Estat, i que tenen com a finalitat respondre a diferents imperatius del funcionament social, i, en última instància, favorir la realisació efectiva de l'igualtat i del benestar social. Solen tindre un caràcter gratuït, ya que els costs córren a càrrec del Estat. Tenen una presència especialment significativa en els països que seguixen models polític-econòmics orientats cap al benestar social, v.g., estat social, estat del benestar, etc.
Sectors[editar | editar còdic]
En la vida quotidiana de qualsevol societat mijanament desenrollada podem trobar innumerables servicis públics, des dels més antics com el correu, fins als més moderns i qüestionats com la televisió.
Ells són els següents:
- Servici d'abastiment d'aigua
- Servici de biblioteca pública
- Servici d'educació
- Servici d'electricitat
- Servici d'emergència
- Servici de gas
- Servici de gestió de residus
- Servici judicial
- Servici militar
- Servici de planejament urbanístic
- Servici postal
- Servici de protecció mig ambiental
- Servici de radiodifusió pública
- Servici de sanitat
- Servici de seguritat
- Servici social
- Servici de telecomunicacions
- Servici de transport públic
- Servici de tractament d'aigües residuals
- Servici de vivenda pública
Hui en dia gràcies a la tecnologia podem nomenar també un número d'empreses modernes considerable, des de ràdio emissores i *televisoras fins a empreses d'accés a Internet entre unes atres que podrien enquadrar-se baix la definició de servici públic, encara que hi ha els qui discrepen en la seua inserció en el mateix rubre.
Servicis d'emergència[editar | editar còdic]
Els servicis d'emergència són una assistència immediata a la demanda dels ciutadans de tot el país que es troben en una situació de risc personal o colectiu a través d'una cridada telefònica. En Espanya el número d'emergència és 112. Els servicis d'emergència en general són les següents:
- Accident (Bombers, Policia, Paramèdics)
- Rescat (Bombers, Policia)
- Urgència mèdica (Paramèdics)
- Incendi (Bombers)
- Seguritat ciutadana (robo, agressió, violació) (Policia)
- Protecció civil (catàstrofe, terremot) (Administracions públiques, Ciutadans)
Espanya[editar | editar còdic]
En Espanya, 112 és el número establit per a demanar dits servicis. El Real decret 903/1997 va establir la necessitat de que els operadors de rets telefòniques públiques i de servicis de telefonia bàsica, de rets digitals de servicis integrats i de rets de telefonia mòvil automàtica, realisen les adaptacions tècniques necessàries per a permetre l'implantació del número telefònic 112 com a número únic d'accés als servicis d'atenció d'urgències en tot el territori nacional. Per una atra part establix que els ciutadans podran utilisar de forma gratuïta este número 112 per a demanar, en casos d'urgent necessitat, l'assistència dels servicis públics que es requerixquen en servici d'urgència sanitària, d'extinció d'incendis i salvament, de seguritat ciutadana i de Protecció Civil, qualsevol que siga l'Administració pública de la que depenguen.
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Servicio público de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.