Seiurus aurocapilla
.jpg)
La reinita fornera[1] (Seiurus aurocapilla) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae, l'única del gènero monotípico Seiurus. És un au migratòria que anida en Amèrica del Nort i que inverna en Mèxic, América Central, illes del Carib i l'extrem nort d'Amèrica del Sur.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de reinita fornera (en Colòmbia, Panamà, Costa Rica, Equador i Veneçola), també es denomina senyoreta de mont (en Cuba), cigüita saltarina (en la República Dominicana), chipe (en Hondures), reinita andarina (en Nicaragua), chipe suelero o chipe-suelero coronat (en Mèxic) o pizpita dorada (en Puerto Rico).[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es reproduïx en Canadà des del noreste de la Columbia Britànica i sur de Territoris del Noroest a l'est fins a Terranova (inclusivament San Pedro y Miquelón), cap al sur en Estats Units (discontinuamente en l'oest) fins a l'oest de Montana, nort de Nebraska, este de Kansas, este d'Oklahoma, noroest d'Arkansas, nort d'Alabama, nort de Geòrgia, oest de Carolina del Sur i centre i noreste de Carolina del Nort. En els hiverns boreales migra cap al sur ocupant Florida i sur de Texas; des de l'est i oest de Mèxic cap al sur per Belize, Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica fins al centre de Panamà; i en el Carib en Anguilla, Aruba, Bahames, Barbados, Bonaire, San Eustaquio i Saba, illes Caimà, Cuba, Curazao, República Dominicana, Haití, Guadalupe, Jamaica, Martinica, Montserrat, Puerto Rico; Sant Bartolomé; San Martín; Islas Turcas y Caicos i Illes Vérgens; i el llitoral caribeny del noroest de Colòmbia i noreste de Veneçola a on és molt rara. Es registra la seua presència com vagante en Antigua y Barbuda, Dominica, Sant Cristóbal i Nieves, Santa Lucía, Sant Vicente i les Granadines i en Trinitat i Tobago, i fins a en Equador. Com a visitant molt rar i estacionalmente incert en Bermuda, Groenlàndia, Irlanda, Noruega, illes Azores i Regne Unit.[3]
Esta espècie és considerada comuna i abundant; els seus hàbitats reproductius es componen d'extensions relativament madures, grans i contigües de bosc caducifolio o mixt caducifolio/de coníferes de dosel tancat. Favorix els territoris en menys coberta vegetal, #fulleram més profunda i una biomassa d'assuts superior a la mija. Es troba en una gran varietat de comunitats forestals.[4]
Durant la migració i també en la hibernación, és generalment més abundant en boscs, pero també esobservada en una àmplia varietat d'hàbitats en distintes parts de l'àrea de distribució hivernal.[4] En altitutés fins als 1475 m.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie S. aurocapilla va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1766 baix el nom científic Motacilla aurocapilla, en base en el «golden-crowned thrush» que havia segut descrit i ilustrat pel naturaliste britànic George Edwards en 1758; el seu localitat tipo és: «Pennsilvània» (d'acort a Linneo) i «costa de l'Espanyola, prop de dèu llegües adins» (d'acort a Edwards).[2]
El gènero Seiurus va ser propost pel ornitólogo britànic William Swainson en 1827,[5] i la espècie tipo subsecuentemente designada és Motacilla aurocapilla, la present espècie.[4]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Seiurus» prové del grec «seiouros» un dels noms donats a la ‘seisoura’, les lavanderas (Motacilla); i el nom de l'espècie «aurocapilla» es compon de les paraules del llatí «aurus» que significa ‘or’ i «capillus» que significa ‘coronat’.[6]
Ya va ser denominada com Seiurus aurocapillus, pero el epítet «capella» es considera inamovible d'acort al gènero.[7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Les actuals espècies Parkesia motacilla i P. noveboracensis es varen agrupar durant molt temps en el present gènero, pero les similituts fenotípicas són aparentment el resultat de la convergència ya que varis estudis varen concloure que no estan ni estretament emparentades en l'ara monotípico Seiurus, per #lo que varen ser transferides a un nou gènero descrit Parkesia.[4][8]
En general es reconeixen tres subespecies. El diagnòstic es basa en llaugeres diferències en el color dorsal d'aus en plomall fresc. La majoria de les aus invernantes o migrants primaverales no poden diagnosticar-se perque el seu plomall està massa desgastat. És necessari un anàlisis quantitatiu de les subespecies de la reinita fornera.[4]
La forma proposta S. a. canivirens Burleigh i Duvall, 1952 aixina com les espècies descrites Turdus citreus Statius Müller, 1776, i Turdus coronatus Vieillot, 1807 es consideren sinònims de la nominal.[4]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[9] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[4]
- Seiurus aurocapilla aurocapilla (Linnaeus) 1766 – sur de Canadà (sur dels Territoris del Noroest i noreste de la Columbia Britànica a l'est fins al sur de Quebec i Nova Escòcia) i al sur en l'est d'Estats Units fins al noroest d'Arkansas i nort de Geòrgia; migra a zones no reproductives en la regió des del sur de Texas i Florida al sur a través d'América Central fins a Panamà i en el Carib, ocasionalment al sur fins al nort de Colòmbia i Veneçola.
- Seiurus aurocapilla cinereus A.H.Miller, 1942 – pendent inferior oriental de les Montanyes Rocoses i Grans Planures adjacents, des del sur d'Alberta i Montana fins al sur de Colorat; migra a l'oest d'América Central.
- Seiurus aurocapilla furvior Batchelder, 1918 – Terranova, en el surest de Canadà; migra principalment a Cuba, Bahames i l'est d'América Central.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 11 de decembre de 2012. P. 456.
- ↑ 2,0 2,1 Seiurus aurocapilla) (Linnaeus, 1766). En Avibase. Consultat el 22 de novembre 2025.
- ↑ 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Seiurus aurocapilla en Birds of the World.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaSwainson1827b - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Seiurus p. 352; aurocapilla p. 62»
- ↑ (2002).Bulletin of the British Ornithologists' Club.122 (1): 14–49ISSN 0007-1595.
- ↑ (2008).Bulletin of the British Ornithologists' Club.128 (3): 212–215ISSN 0007-1595.
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.