Anar al contingut

Leiothlypis luciae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Leiothlypis luciae 374866013.jpg
reinita de Lucy (Leiothlypis luciae)

La reinita de Lucy[1] o chipe rabadillicastaño[2] (Leiothlypis luciae), també denominat chipe de Lucía, chipe de Lucy, chipe rabadilla castanya o chipe rabadilla rufa,[3] és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al gènero Leiothlypis. És un au migratòria que anida en el suroest d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en l'oest de Mèxic. Molt similar a atres espècies de Leiothlypis, es caracterisa per la seua rabadilla castanya rojosa i per anidar en cavitats d'arbres.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

S'estén, en l'época reproductiva, pel suroest dels Estats Units, en l'extrem surest de Califòrnia, extrems sur de Nevada i Utah, oest i sur d'Arizona, suroest de Nou Mèxic i extrem suroest de Texas, i en el noroest de Mèxic, nort de Baixa Califòrnia i de Sonora). Invierna en la costa pacífica mexicana, des del sur de Sonora i nort de Jalisco fins a Guerrero, en menor número fins a Oaxaca.[4]

Viu en deserts, es reproduïx en major freqüència en densos boscs ribereños de mezquite de terres baixes; la seua àrea de cria coincidix estretament en la distribució dels boscs ribereños de mezquite, especialment a on els arbres són lo suficientment grans com per a proporcionar llocs adequats per al niu. També anida comunament en tamariscos introduïts recentment. Durant la invernada sembla restringir-se a llavats secs i boscs ribereños de galeria, similar a l'hàbitat de reproducció.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

Els adults medixen 10 cm de llongitut promig. Està estretament relacionat en Leiothlypis crissalis i L. virginiae. Femelles i machos són similars. Són aus de cap, nuca, esquena, ales i coa grises. Les parts ventrales (gola, pit, pancha i plomes cobertoras inferiors de la coa són de color gris clar o blancuzcas. En el cap hi ha un menut pegat rojós castanyer en la corona i un anell blanc al voltant de cada ull. La seua característica distintiva és el color castany rojós de la rabadilla i de les cobertoras superiors de la coa. Els jovenils són grisos casi per complet, pero conserven el pegat castany rojós de la rabadilla; ademés tenen dos barres tènuement més clares en les ales.

S'alimenta principalment d'insectes i pot formar menuts grups alimenticis.

Reproducció

[editar | editar còdic]

Construïxen un niu en cavitats d'arbres, a partir de fines fibres vegetals. És l'únic parúlido en esta costum, ademés de Protonotaria citrea. La femella posa entre tres i sis ous blancs en taques marrons. El niu pot ser parasitado pel tordo cabecicafé (Molothrus ater).

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie L. luciae va ser descrita per primera volta pel zoólogo nortamericana James Graham Cooper en 1861 baix el nom científic Helminthophaga luciae; el seu localitat tipo és: «Fort Mojave, prop de lat. 35° N., Colorat Valley, Arizona».[3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Leiothlypis» es compon de la paraules del grec «leios» que significa ‘pla’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «luciae» commemora a Lucy Hunter Baird (1848–1913), filla del ornitólogo nortamericana Spencer Fullerton Baird.[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Un estudi de Sangster (2008) va apuntar que tres estudis filogenético independents indicaven que el gènero Vermivora com llavors constituït era polifilético en el grup format per sis espècies de patró de plomall pla, entre les quals la present espècie Vermivora luciae, distant de les tres espècies remanentes. George Sangster va propondre un nou gènero Leiothlypis per a este grup.[6] Este nou gènero va ser inicialment rebujat pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) que va transferir les sis espècies per al gènero Oreothlypis. No obstant, un estudi més ampli dels parúlidos de Lovette et al. (2010) va comprovar que el agrupamiento en Oreothlypis era incorrecte;[7] En base en este estudi, el N&MACC va reconéixer al nou gènero Leiothlypis en la Proposta 2019-B-2.[8]

És monotípica.[4]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de decembre de 2025. P. 455.
  2. Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
  3. 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 04 de decembre de 2025.
  4. 4,0 4,1 4,2 Leiothlypis luciae en Birds of the World.
  5. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Leiothlypis p. 221; luciae p. 231»
  6. (2008).Bulletin of the British Ornithologists' Club.128 (3): 207–211ISSN 0007-1595.
  7. Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
  8. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada 2019B2