Leiothlypis crissalis
La reinita de Colima[1] o chipe de Colima[2] (Leiothlypis crissalis), també denominat chipe colimense o chipe crisal,[3] és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al gènero Leiothlypis. És un au migratòria que anida en el nort de Mèxic i extrem sur d'Estats Units i passa l'hivern en l'oest i suroest de Mèxic.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]La seua àrea de reproducció comprén des dels Montes Chisos, en Texas, a lo llarc de Coahuila fins al suroester de Tamaulipas, noreste de Zacatecas i nort de Sant Luis Potosí. En hivern migra al sur, i es distribuïx pel sur de la Serra Mare Occidental, en la Serra Mare del Sur i en el Eix Neovolcánico, des de elsureste de Sinaloa i suroest de Durango al sur per l'alvertent del Pacífic fins al sur de Jalisco i a l'est fins al Districte Federal i Morelos. També inverna a lo llarc de l'alvertent del Pacífic de l'oest i centre de Guerrero, i rarament al sur fins al nort d'Oaxaca.[4]
El hàbitat reproductiu es compon de chaparrales de roure, piñón mexicà (Pinus cembroides), ginebrera (Juniperus spp.) i ciprer d'Arizona (Cupressus arizonica), a on preferixen grups de roures menuts, en altitutés entre 1500 i 3200 m. Durant la invernada preferix malezas i bancs de flors de boscs montanos semihúmedos a humits entre 1500 i 3600 m.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Medix entre 11 i 13 cm de llongitut quan adult; machos i femelles són similars. De plomall fonamentalment gris, en la gola, pit i pancha més clars i les ales i la coa més obscures. La rabadilla és groga oliváceo. En el cap gris hi ha una corona rojosa pàlida i un anell ocular blanc, no sempre evidents. Els jovenils tenen matisos pardos i dos barres clares en cada ala.
La descripció d'esta espècie resulta molt similar a la de la reinita de #Virginia (Leiothlypis virginiae). Es distinguix per ser clarament major, d'un plomall més obscur, i per carir de taca groga en el pit.
Reproducció
[editar | editar còdic]Construïxen un niu en forma de tassa a on la femella posa quatre ous blancs en taques pardas.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie L. crissalis va ser descrita per primera volta pels zoólogos britànics Osbert Salvin i Frederick DuCane Godman en 1889 baix el nom científic Helminthophila crissalis; el seu localitat tipo és: «Serra Nevada de Colima, Mèxic».[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Leiothlypis» es compon de la paraules del grec «leios» que significa ‘pla’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «crissalis» prové del llatí i significa ‘crisal’, ‘del crissum’.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Un estudi de Sangster (2008) va apuntar que tres estudis filogenético independents indicaven que el gènero Vermivora com llavors constituït era polifilético en el grup format per sis espècies de patró de plomall pla, entre les quals la present espècie Vermivora crissalis, distant de les tres espècies remanentes. George Sangster va propondre un nou gènero Leiothlypis per a este grup.[6] Este nou gènero va ser inicialment rebujat pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) que va transferir les sis espècies per al gènero Oreothlypis. No obstant, un estudi més ampli dels parúlidos de Lovette et al. (2010) va comprovar que el agrupamiento en Oreothlypis era incorrecte;[7] En base en este estudi, el N&MACC va reconéixer al nou gènero Leiothlypis en la Proposta 2019-B-2.[8]
Es registren híbrits de la present espècie en Leiothlypis virginiae. És monotípica.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de decembre de 2025. P. 455.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 3,0 3,1 Reinita de Colima Leiothlypis crissalis (Salvin & Godman, 1889) en Avibase. Consultat el 3 de decembre de 2025.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Leiothlypis crissalis en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Leiothlypis p. 221; crissalis p. 122»
- ↑ (2008).Bulletin of the British Ornithologists' Club.128 (3): 207–211ISSN 0007-1595.
- ↑ Lovette, I.J., Pérez-Emán, J.L., Sullivan, J.P., Banks, R.C., Fiorentino, I., Còrdova-Còrdova, S., Echeverry-Galvis, M., Barker, F.K., Burns, K.J., Klicka, J., Lanyon, S.M. & Berminghan, I.(2010).Molecular phylogenetics and evolution.57 (2): 753–770ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2010.07.018.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada2019B2