Pascual Cervera i Topete
| Pascual Cervera i Topete | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Militar. | ||
| Naiximent: | 18 de febrer de 1839 | ||
| Lloc de naiximent: | Medina Sidonia, Càdis, Andalusia, Espanya | ||
| Defunció: | 3 d'abril de 1909 | ||
| Lloc de defunció: | Puerto Real, Càdis, Andalusia, Espanya | ||
Pascual Cervera i Topete (Medina Sidonia, Càdis, 18 de febrer de 1839 - † Puerto Real, Càdis, 3 d'abril de 1909) fon un militar i destacat Almirant de l'Armada Espanyola.
BiografiaEditar
Ingressà en el colege naval als 13 anys el 30 de juny de l'any 1852 i fon ascendit a Guardamarina en l'any 1855, prestant servici durant la campanya d'Àfrica en la fragata d'hèliç Princesa d'Astúries i en el Vasco Núñez.
Quan va complir 21 anys va rebre el despaig d'Alferes de Nau. Fon enviat posteriorment a Filipines, baix les órdens de Casto Méndez Núñez. Lluità contra els rebels malais i en els assalts als forts de la Cotta i de Pagalugan, a on fon ascendit a Tinent de Nau en atenció pels mèrits de guerra. Continuà en Filipines realisant treballs d'hidrografia i alçant cartes dels centenars d'illes de l'archipèlec, retornant a la península en l'any 1865.
Entre els anys 1865 i 1868, se li encarregà la formació de guardamarines a bordo de la nau de llínea Francisco d'Assís.
Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del Cantó de Càdis. Despuix de la Revolució Cantonal, fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any 1876 fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any 1879. A finals de l'any 1880 fon designat Comandant Militar de Marina de Cartagena.
Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en l'any 1888, i en José Ferrándiz y Niño com a segon al mando, fon el primer comandant com a part de la seua primera dotació, rebent durant la seua estància en França la Legió d'honor. En 1891 fon nomenat director tècnic i administratiu de les drassanes del Nervión, contractats per a portar a terme la finalisació de la construcció de les tres creuers blindats de la classe Infanta María Teresa.
Entre el 14 de decembre de 1892 i el 23 de març de 1893 va eixercir com a ministre de marina. Durant la llegislatura 1893-1894, fon elegit senador per Càdis i durant la llegislatura 1898-1899 per Albacete. En agost de 1893 és nomenat Cap de la Comissió de Marina d'Espanya en Londres, prenent part en la Conferència Naval Europea, realisant llabors d'interlocució en empreses constructores navals i d'interlocutor en diferents ministeris en lo que afectava als assunts marítims, principalment en la guerra chinenc-japonesa i l'influència dels Estats Units en les colónies de Filipines i les Antilles.
De nou Cervera és nomenat per a un lloc en La Carraca, en este cas de comandant general de l'Atarassana com contralmirant en maig de 1896 a les órdens de José de Carranza, capità general del Departament Marítim de Càdis.
Contava en una llarga experiència en càrrecs militars navals i, va permanéixer com a cap de l'Esquadra d'Operacions de les Antilles en esclatar la guerra hispà-nortamericana en 1898 pese a la seua nula moral de combat com va escriure en prou ocasions al titular del Ministeri de Marina: «si hagueren segut unes atres les circumstàncies, hauria demanat el meu passe a la Reserva, com ho demanaré (si Deu em trau en vida d'esta) el dia en que haja passat el perill. Encara ho demanaria hui, sense importar-se'm una bleda que em tacharen de covart, si eixe pas meu no produïra en l'Esquadra el deplorable efecte d'una deserció del seu Almirant al front de l'enemic.» Carta de Pascual Cervera i Topete al Excm. Sr. D. Segismundo Bermejo, des de Sant Vicent de Cap Vert el 22/04/1898.
Este convenciment que mostra en la frase: «açò és un desastre ya, i és de témer que ho siga pavorós en poc de temps» com va pronosticar en la mateixa carta de Pascual Cervera i Topete a l'Excm. Sr. D. Segismundo Bermejo, des de Sant Vicent de Cap Vert el 22/04/1898, li dugué a esquivar a l'enemic que havia partit cap a Puerto Rico i eludint l'encontre i el combat va poder burlar el bloqueig al que tres formacions navals nortamericanes havien somés a les dos Antilles espanyoles.
El 3 de juliol de 1898, en aigües de Santiago de Cuba, va presentar batalla a la flota de l'almirant Sampson, superior en número i calitat d'equips, l'esquadra espanyola fon vençuda despuix d'un desigual combat. Cervera i els seus superiors mantenien postures enfrontades sobre la forma en que es devia actuar. Cervera va acatar sempre les órdens rebudes, pero ho va fer a reganyadents, en l'últim moment i mostrant la seua disconformitat. La decisió de Cervera d'eixir de Santiago a ple dia i pegat a la costa solament s'explica des del punt de vista humanitari, per a tractar de minimisar el número de víctimes en la batalla, la qual cosa confirma que Cervera donava per perduda la batalla abans d'iniciar-la.
Esta forma de pensar coincidix en la seua decisió inicial d'evitar enfrontar-se a l'esquadra nortamericana i esperar resguardat en el port, lo que va resultar indubtablement erròneu i contraproduent, puix de tots modos va tindre que acabar enfrontant-se a la flota nortamericana, pero en una situació infinitament més desventajosa que en una batalla en la mar oberta, puix els seus bucs varen tindre que eixir del port i presentar batalla d'un en un. El port de Santiago era aparentment un bon refugi, puix oferia protecció a la flota front a un atac de forces navals pero, per eixes mateixes característiques, va resultar una ratera per a la flota espanyola en eixir del port a presentar batalla.
Encara que cal reconéixer que les forces navals espanyoles eren notablement inferiors a les nortamericanes, Cervera fon incapaç d'idear una estratègia militar coherent i estructurada. El Capità de Nau Fernando Villaamil havia propost realisar accions ofensives per a fer replegar-se a l'enemic i conseguir un major equilibri de forces, i el també Capità de Nau Joaquín Bustamante havia propost una eixida nocturna escalonada. Cap de les dos propostes foren ateses per Cervera, que va optar per l'inacció. Ademés, Cervera va poder haver pres atres decisions errònees: la distància entre uns barcos i uns atres en eixir fon excessiva, i resulta prou discutible que l'orde que va elegir d'eixida dels barcos fora adequada.
Cervera fon fet presoner en la batalla. Una atra sòrt va córrer el Capità de Nau Fernando Villaamil, que va resultar mort en combat a bordo del Furor. El Capità de Nau Joaquín Bustamante no va participar en la batalla, puix havia desembarcat al mando de les columnes de desembarc, va resultar ferit en la batalla dels Tossals de Sant Joan, prop de Santiago de Cuba i va fallir pocs dies despuix.
Despuix de la guerra de Cuba, Cervera va tindre que soportar l'incoació d'un procediment contra ell, devent solicitar-se un suplicatori per la seua condició de senador, i els seus oficials supervivents. La qual cosa va donar com a resultat el sobreseïment de la causa.
En la llegislatura 1903-1904, fon designat senador vitalici. Va fallir el 3 d'abril de l'any 1909, despuix d'ocupar varis càrrecs importants, les seues restes varen descansar inicialment en el cementeri de Puerto Real (Càdis), sent traslladats al Panteó de Marins Ilustres de San Fernando, el 19 de juny de 1916.
Fon tio del també almirant Juan Cervera Valderrama que va participar en la Guerra Civil espanyola en el bando franquiste.
Creuer Almirant Cervera i Carrer Almirant CerveraEditar
En 1928 un barco de l'Armada Espanyola líder de la seua classe fon batejat en el seu honor, rebent el nom d'Almirant Cervera, i sent per ad això líder de la Classe Cervera.
El creuer Almirant Cervera va jugar un important paper en la guerra civil dirigint bloquejos de ports, i sent protagoniste de bombardejos a ciutats i civils en el cantàbric (a on era conegut com "El Chulo del Cantàbric") i també en el mediterràneu, incloent el trist episodi que es coneixerà com "La *Desbandá", la massacre de civils que fugien per la carretera Màlaga-Almeria, causant, junt en el restant d'unitats, entre 3.000 i 5.000 víctimes civils.
Despuix de la guerra civil el nou Govern va nomenar en el nom Almirant Cervera a carrers de vàries localitats, en cerimònies a les que el propi Francisco Franco arribava a la ciutat a bordo de l'Almirant Cervera.
ControvèrsiaEditar
El doble epònim (el carrer pel barco i el barco per l'almirant) va generar polèmica entorn a l'any 2018 quan l'Ajuntament de Barcelona va canviar el nom a un carrer dedicat a la memòria del Creuer Almirant Cervera. No obstant, distints mijos varen interpretar que l'agraviat era el propi almirant, per lo que poc despuix la ciutat de Madrit li va dedicar uns jardins en el districte de Chamberí.