Ailuropoda melanoleuca

panda (Ailuropoda melanoleuca)

El panda, gose colla o colla jaganta (Ailuropoda melanoleuca) és una espècie de mamífer del orde dels carnívors i de la família dels orsos (Ursidae). La seua distribució està molt localisada: natiu de China central, el panda jagant habita en regions montanyoses, principalment les de Sichuan, fins a una altitut de 3500 m.

Per al 2017 es va estimar que la població total superava els 2000 eixemplars, dels que 1864 viuen en llibertat. La sifra de pandes vivint en llibertat va en aument. Des de 1961 el panda és el símbol de WWF (Fondo Mundial per a la Naturalea).

El principal aliment del panda és el bambú (entorn al 99 % de la seua dieta), encara que també s'alimenta de fruts, menuts mamífers, peixos i insectes. És un bon trepador, encara que rara volta li'l veu en els arbres. S'adapta a la captivitat i gràcies a la seua pelage soporta fàcilment les condicions hivernals del seu hàbitat.

El gose de anteojos, que pertany a la subfamília dels tremarctinos, és el seu parent més propenc. Per una atra part, el panda roig pertany a una família pròpia i independent, Ailuridae.

Anatomia

Exteriormente, el panda s'assembla a un orso de coloració contrastante. El panda de Sichuan presenta el reconegut pelage negre i blanc, mentres la subespecie de Qingling té un pelage de dos tons contrastantes de marró o negre depenent de l'edat.

Les orelles, el nas, el pèl al voltant dels ulls, els muscles i els membres són obscurs. La cara, la pancha i el llom són blancs. Les orelles són ovalades i erectas. La pata del panda, en cinc dits, presenta un «sext dit» a manera d'un polze. Es tracta de la modificació d'un os sesamoideo de la nina. Stephen Jay Gould, va escriure un ensaig sobre este cas, que va publicar en la recopilació El polze del panda (1980). Les seues pates davanteres són fortes i aptes per a escalar i més llargues i musculosas que les atrasseres. Els seus ulls són menuts, i mentres que les pupiles dels demés orsos són redones, les del panda són com les dels gats, #lo que els dona el nom en chinenc de orso-gat.

Les crío pesen en nàixer de 90 a 130 g, i a penes tenen pèl. Els adults, poden pesar entre 70 i 125 kg i medir fins a 1,90 m.

Distribució

El primer registre evolutiu del panda data d'entre el final del Plioceno i el començ del Pleistoceno. Alguns restants fòssils varen ser trobats en Birmània, Vietnam i en la porció oriental de China, aplegant fins a Pequín al nort. Hui en dia les poblacions de colles es troben solament en el suroest de China.

El panda habita en les serres de Minshan, Qinling, Qionglai, Liangshan, Daxiangling i Xiaoxiangling. Són montanyes cobertes per floresta humida de coníferas, hàbitat ideal per a l'espècie de bambú (la canya que constituïx el seu principal aliment). Són considerats un dels més rics ecosistemas de clima templat del planeta. Les altituts en les que s'ubiquen els territoris a on habiten els pandes van dels 1200 als 3400 m.

Alimentació

Encara que la majoria dels orsos són carnívors l'orso colla és una excepció, ya que el 99 % de la seua dieta consistix en alimentar-se, casi exclusivament, de trenta espècies de canya de bambú, dedica de dèu a catorze hores al dia a alimentar-se d'est i per això se li considera herbívor. Té un sistema digestiu monogástrico i se sap que ocasionalment consumix fruts, insectes, ous, menuts mamífers rosegadors i alguns peixos com a font de proteïnas.

Com a herència dels seus antepassats carnívors, el sistema digestiu del panda no està plenament adaptat per a extraure nutrients de la celulosa continguda en el bambú, per #lo que necessita consumir entre 12 i 38 kg de bambú per dia, encara que açò depén del tamany del panda, la seua edat i el tipo de bambú, esta tasca pot ocupar-li entre dèu i setze hores. Els seus forts dents i mandíbulas estan adaptats per a triturar els troncs del bambú i aplegar a la seua polpa.

A pesar de que un gran consum de bambú representa una alta ingesta d'aigua (el 40 % del pes del bambú correspon a aigua, sifra que aplega a 90 % en els brots), el panda pren freqüentment aigua de rieres o neu derretida. En captiveri, el seu dieta consistix en bambú, canya de sucre, papilla d'arròs, galletes especials en alt contingut de fibres, carlota, poma i batata.

Un estudi de 2014 realisat en el Centre Shaanxi de China durant sis mesos, va demostrar que els pandes tenen debilitat pel sucre. Se'ls va oferir un recipient en aigua i un atre en aigua i sucres naturals, preferint el recipient en les solucions azucaradas.

Reproducció

El seu sentit de l'olfat és molt utilisat durant l'época de reproducció. El periodo de gestació dura cinc mesos i les femelles donen a llum d'una a dos crío totalment cegues d'a penes 140 g de pes. Naixen en un color rosat i conforme creixen van adquirint la seua particular coloració. La vida promig d'un panda és de dotze a vint anys. Cada vinticinc anys de vida d'un orso panda representa cent anys de vida humana. Els pandes alcancen la seua madurea sexual entre els quatre i els sèt anys d'edat.

L'época de reproducció té lloc durant la primavera (de mitan de març a mitan de maig). Durant esta época, de dos a cinc machos poden competir per una femella fèrtil. Quan un macho es destaca sobre el restant, obté el dret a copular en la femella. El temps de còpula és curt i va dels trenta segons als cinc minuts, pero el macho pot montar a la femella vàries voltes per a assegurar l'èxit de la fecundació. Les còpules solen ser sorolloses, anant acompanyades per #gemec i alaridos.

La gestació del embrió (que pot pesar entre 90 i 130 g, #lo que representa 1/900 part del pes de la mare) dura, en promig, 135 dies. Normalment naixen una o dos crío; si es donara el segon cas, la mare optarà per continuar la criança de solament una d'elles (la que note té majors provabilitats de sobreviure). La crío rebujada és abandonada i mor. Este comportament, observat en vàries espècies, es dona quan a la mare li resulta impossible cuidar de vàries crío, per #lo que elegix a la més apta (encara no se sap cóm realisa la mare esta selecció, pero està sent estudiat pels científics).

En nàixer la crío és cega i la seua pell té una coloració rosada (producte d'una reacció química entre la pell del recent naixcut i la saliva de la seua mare), un més despuix del naiximent el panda adquirirà la seua tradicional pigmentació. La mare alletarà a la seua crío entre sis i catorze voltes al dia per un lapsus de trenta minuts cada volta. Solament per tres o quatre hores abandonarà a la seua crío per a procurar-se aliment, periodo de temps durant el que la crío queda indefensa. Encara que la crío de panda siga capaç d'ingerir menudes cantitats de bambú des dels sis mesos, el desmame es produïx a l'any de vida.

Per una atra part, la crío comença a anar (torpemente) a partir dels setenta y cinco dies, i des de llavors la mare l'estimularà jugant i lluitant en ella. La crío viurà en la seua mare (ya que el pare no participa en la criança) fins als 2 anys de vida. L'interval entre una ventrada d'crío i la següent pot durar més de dos anys.

En captiveri la crío de colles és difícil: solament el 10 % conseguix aparearse naturalment i a penes el 30% de les femelles queden prenyades. Ademés el 60 % dels pandes captius perden totalment el seu desig sexual. Alguns científics (sobretot en China i Tailàndia) intenten reduir este problema a partir de vídeos de pandes copulando. Els científics no creuen que els pandes deprenguen comportaments copulativos, sino que els sons associats estimulen als pandes que els escolten.

L'expectativa de vida d'un panda és d'uns 12 anys. En 2005, Basi, una colla femella chinenca, va complir vinticinc anys d'edat. Eixe mateix any el panda criat en captiveri més vell del món, una femella anomenada Meimei, va morir als 36 anys d'edat en el jardí zoològic de la ciutat de Guilin.

Hàbits

Els pandes són animals normalment solitaris, encara que periòdicament es junten entre ells fòra de la temporada de reproducció, per amistat entre ells. La seua major activitat es desenrolla durant l'eixida i la posada del sol, passant la major part del temps restant dormint en boscs de bambú. Marquen el seu territori en una combinació d'olors que produïxen en la seua glándula anal, orina i marques en les garres. D'esta manera, eviten els conflictes al no utilisar àrees compartides del territori. En ser un animal subtropical, el panda ha perdut l'hàbit de la hibernación.

Classificació

Durant molt temps, el panda jagant, junt al panda roig, va ser inclós en la família dels prociónidos, la mateixa dels mapaches. Proves genètiques recents ho coloquen en la família dels orsos (Ursidae), sent el seu parent més propenc el orso de anteojos d'Amèrica del Sur.

Existixen dos subespecies de colla jaganta:

• Ailuropoda melanoleuca melanoleuca - a la que pertany la major part de la població de colles; es troba en les regions montanyoses de Sichuan.
• Ailuropoda melanoleuca qinlingensis - viu en les montanyes Qinling en Shaanxi a 1300-3000 m s. n. m. Es distinguixen de la varietat de Sichuan per tindre una coloració distinta (marró clar i obscur) i un cap més menut en molar més llarcs.

El primer intent de classificació, per Armand David, va posar al panda baix el gènero Ursus, cridant-ho Ursus melanoleucus en 1869. En 1870, Alphonse Milne-Edwards va rebatejar a l'animal en el nom actual.

Segons els anàlisis comparatius d'ADN, els pandes es varen separar evolutivamente del tronc principal dels orsos fa al voltant de dèsset millons d'anys. En aquella época el Ursavus, o orso de l'amanecer, habitava en la Europa subtropical. Els fòssilés trobats proven que el panda va viure en ambients i regions diferents de les que habita en l'actualitat. Atres registres fòssils trobats parlen de l'existència d'una segona espècie (hui extinta), Ailuropoda minor, que tenia la mitat del tamany del panda modern.

En 2002 va ser publicat un treball que prova, a través d'estudis del seu genoma, que el panda va enfrontar una situació de coll de botella fa quarantatrés mil anys. El coll de botella és un fenomen en el que la població d'una espècie es veu diezmada, per #lo que els eixemplars actuals descendixen d'un menut grup de supervivents.

Estat de conservació

El panda està baix baix amenaça d'extinció. Les principals causes de perill per a l'orso colla són la baixa natalitat, l'alta mortalitat infantil i la destrucció del seu hàbitat natural, en talar mils d'hectàrees dels boscs de bambú.

Una atra causa important de la seua desaparició són els caçadors furtivos, que existixen a pesar dels castics imposts pel govern chinenc en cas de caçar illegalment un orso colla. La llei chinenca és molt rígida sobre la seua caça, #lo que ha disminuït esta problemàtica. En 1995, un terratinent va ser sentenciat a presó perpètua per haver-li disparat a un panda. A l'any següent, dos hòmens varen ser condenats a la pena capital despuix d'haver segut capturats tenint en la seua poder pells de panda i mona dorada. A partir de 1997 la pena per als infractors va passar a ser de vint anys de presó.

Les trampes per a cérvols almizcleros i orsos negres moltes voltes acaben ferint als pandes.

El número de colles salvages en China està estimat en mil siscents. En 2000 es contaven 1114 eixemplars, escampats per territoris que tenen una superfície total de 23 000 km² en les províncies de Sichuan, Gansu i Shaanxi. Estudis en 2006, basats en exàmens d'ADN extret d'excrements de panda, indiquen que podria haver tres mil animals en llibertat. Existixen doscents trentanou pandes jagants en captiveri en China. Més d'un centenar d'ells estan en un centre especialisat en Sichuan. Atres vint #espècimen estan distribuïts pels principals zoològics del món, no obstant els eixemplars en captivitat presenten dificultat per a reproduir-se, en part per la seua extrema timidea.

Evolució temporal de l'estat de conservació

• 1965 - «Molt rar pero es considera que el número d'individus serà estable o aumentarà» (Scott, 1966)
• 1986 - Rar (IUCN Conservation Monitoring Centre 1986)
• 1988 - Rar (IUCN Conservation Monitoring Centre 1988)
• 1990 - Amenaçat (IUCN 1990)
• 1994 - Amenaçat (Groombridge 1994)
• 1996 - Amenaçat (IUCN Bear Specialist Group 1996)
• 2016 - Vulnerable (Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea - UICN).

Baby boom

El 2005 va ser considerat un gran any per als proyectes d'crío en captiveri de l'espècie, ya que vinticinc crío naixcudes en zoològics i centres de reproducció varen sobreviure. En 2004 varen sobreviure a penes nou crío.

Història

En la antiga China els pandes eren considerats criatures nobles i escasses. Els incontables objectes de jade, ceràmica, lacados, escultures i espills de bronze documentats de l'época de la dinastia Han (206 a. C. 22 d C.) proven l'importància que el panda jagant tenia en la societat chinenca d'aquella época. Tant és aixina que inclús s'han trobat esquelets d'estos animals en les tombes reals, com és el cas del trobat en el mausoleu de l'emperador Wen (180-157), la emperatriu viuda Bo també va ser enterrada en un cràneu de panda en l'any 155 a. C. Per a aquells antics chinencs, estos animals, als que es considerava sagrats, acompanyaven l'ànima dels governants en el més allà.

El panda es va conéixer en Occident en 1869 gràcies al naturaliste i misionero pare pauliste francés Armand David. Va ser descrit científicament en 1870 pel director del Museu de Ciències Naturals de París, Henri Milne-Edwards. En 1936, Ruth Harkness va dur als Estats Units un cadell de panda, #lo que va donar peu a l'afició occidental per l'animal. Entre 1936 i 1946, catorze pandes varen ser trets de China per estrangers. En 1946, esta activitat va quedar prohibida. A partir de 1957 China va començar a regalar pandes com a mostra de bona voluntat. Açò va cessar per les lleis chinenques de 1990, segons les quals tot animal, incloent les seues cèlules reproductives, era propietat de China.

Nom

El nom del panda en chinenc significa gran gose gat (Plantilla:Zh), encara que també se li denomina orso faixat (huaxiong). Este nom es deu a que, a diferència de les demés espècies d'orso, el panda posseïx pupiles verticals que recorden a la dels gats. En la mateixa llínea, se li coneix com gose gat (byi-la dom) en tibetano.

La paraula colla (com se li crida en Occident) és d'orige incert, encara que es creu que prové d'una llengua del Himalaya, possiblement el nepalí. Este nom va ser heretat del panda roig, Ailurus fulgens, en el que se li va emparentar durant molt temps per tindre salpes similars.

El seu nom científic té la següent etimologia:

• Ailuropoda prové del grec αἴλουρος ‘gat’ + -ποδος ‘peu’.
• melanoleuca deriva del grec μέλανος ‘negre’ + λευκός ‘blanc’, per la coloració del pelage.

En la cultura popular

És una espècie en gran atractiu per a la gent i que s'ha usat com a reclam per a diferents causes conservacionista, com el Fondo Mundial per a la Naturalea (WWF) que va adoptar al panda com a símbol. Els pandes en captivitat en alguns zoos s'han convertit en forts reclams per a ells, i en ocasions en icons populars (Tohuí Colla, Chu-Lin).

En China és l'animal nacional. La llei chinenca preveu dures penes als que cacen orsos colla.

Apareix en numerosos videojocs, llibres infantils, dibuixos animats, películes i còmics. El seu nom s'ha associat a diferents productes, coches o galletes per eixemple.

El panda i els creacionistas

El sext "polze" del panda va avivar, a través del lliure Of Pandes and People, les creències dels religiosos defensors del neocreacionismo, que creuen que un "disseny inteligent" rig l'evolució de les espècies, en contra del evolucionisme que és la norma científica. Els neocreacionistas plantegen que Deu, cridat (segons esta teoria) agent inteligent, està darrere del procés evolutiu. La comunitat científica afirma que este plantejament constituïx una pseudociencia.

Colles en zoològics

Actualment molts zoològics del planeta conten en colles entre els seus integrants, aun cuando siga l'animal més car de mantindre.

En 2006, un artícul del New York Claves sobre els aspectes econòmics del conte de pandes en zoològics explicava que el cost de mantindre un panda és cinc voltes major que el del elefant, el segon major sobre cost. Els zoològics nortamericans deuen pagar al govern chinenc la suma de dos millons de dólarés anuals en concepte de drets i honoraris. En general la duració d'este contracte és de dèu anys.

Amèrica

Per al 2005 els quatre zoològics més importants de EE. UU. i el zoològic de la Ciutat de Mèxic tenien pandes, a saber (llistats en orde d'adquisició):

• Sant Diego Zoo, Sant Diego, Califòrnia - llar de Bai Yun (H), Gao Gao (M), Mei Sheng (M), i una crío anomenada La seua Lin (H).
• National Zoo, Washington D. C. - llar de Mei Xiang (H), Tian Tian (M), i una crío anomenada Tai Shan (M).
• Zoo Atlanta, Atlanta, Geòrgia - llar de Lun Lun (H) i Yang Yang (M).
• Memphis Zoo, Memphis, Tennessee - llar de Ya Ya (H) i Li Li (M).
• Zoològic de Chapultepec, Ciutat de Mèxic - llar de Xiu Hua qui va morir el 27 d'abril de 2013, Shuan Shuan i Xin Xin, totes femelles naixcudes en eixe zoològic.
• El Zoo de Toronto i el Zoo de Calgary, en Canadà.

El 9 de juliol de 2005, Tai Shan, una crío macho, va nàixer en el National Zoo de Washington. Els seus pares (a través d'inseminació artificial) són Mei Xiang (H) i Tian Tian (M).

Esta espècie es va reproduir naturalment per primera volta fòra de China en el Zoològic de Chapultepec de Ciutat de Mèxic. La parella reproductora va engendrar huit crío en un total de sis parts, de les que sobreviuen dos eixemplars. Varen superar l'expectativa de vida de la seua espècie que és en promig de vint anys, de modo que són les més longeves del món.

Austràlia

• Zoològic de #Adelaida, casa de Wang Wang (M) i Funi (H). Varen aplegar el 28 de novembre de 2009.

Àsia

En China es troba en:

• Zoològic de Pequín
• Zoològic de Shanghái
• Bifengxia Colla Base
• Centre d'investigació i crío del panda jagant de Chengdu, Chengdú, Sichuan
• China Conservation and Research Center, en la Wolong National Nature Reserve, Sichuan
• Parc d'atraccions Chime-Long Paradise, en Cantón
• Ocean Park, Hong Kong
• Macau Giant Panda Pavilion
• Parc Zoològic en Chongqing

En Japó els pandes tenen noms dobles: el japonés i el chinenc. Tres zoològics en Japó conten en colles:

• Zoològic de Ueno, Tòquio - llar de Ling Ling (M), l'únic panda en "ciutadania japonesa". Va fallir el 30 d'abril de 2008.
• Zoològic de Oji, Kōbe, Hyogo - llar de Kou Kou (M) i Tan Tan (H)
• Món Aventura, Shirahama, Wakayama - Ei Mei (M), Mei Mei (H), Rau Hin (H), Ryu Hin i Syu Hin (dos machos bessons), i Kou Hin (M). Yu Hin (M) va ser enviat a China en 2004.

En Tailàndia es troben en:

• Zoològic de Chiang Mai ubicat en el nort de Tailàndia és llar de Chuang Chuang (M) i Lin Hui (H). Per a plaure del públic, abdós han pogut ser recentment observats copulando i s'espera que hi haja hagut fertilisació producte d'eixa copulació.

En Taiwan estan en:

• Zoològic de Taipéi, Taiwan

En Singapur:

• River Safari, un nou parc baix Wildlife Reserves de Singapur.

En Malàsia:

• Zoològic de Negara, Kuala Lumpur, Malàsia

Europa

Zoos en Europa:

• Zoologischer Garten Berlin, Berlín, Alemània - llar de Bao Bao des de 1980 a 2011, va anar el panda captiu més vell del món; va viure per 32 anys en Berlín i jamai es va reproduir.
• Tiergarten Schönbrunn, Viena, Àustria - En 2003, el zoològic de Schönbrunn es va convertir en la llar d'una parella de pandes, Hui Long (macho) i Yang Yang (femella). El 23 d'agost de 2010, naix Fu Hu el segon cadell que la parella ha conseguit procrear en forma natural estant en captiveri.
• Zoo-Aquarium, Madrit, Espanya - El 27 de juny de 2007 el govern chinenc va obsequiar una parella de pandes als Reis d'Espanya en motiu de la seua visita a China. El panda macho, Bing Xing, tenia sis anys i la femella, Hua Zui Ba, quatre. Hui Zui va ser inseminada en el semen de Bing Xing i va donar a llum als bessons PO i De De (machos), en setembre del 2010.

En este zoològic, en els anys 1980 les autoritats chinenques varen obsequiar als reis una parella de pandes, el macho Chang-Chang (Força) i la femella Shao-Shao (Continuïtat) que despuix d'inseminació artificial de Chia-Chia, del Zoo de Londres, va conseguir parir dos crío, sobrevivint un macho, Chu-Lin (Tesor entre els #bambú). Est va morir jove sense descendència, pero es conserven mostres del seu semen.

• Zoològic d'Edimburc, Edimburc, Regne Unit - A partir del 4 de decembre de 2011, es va convertir en la llar d'una parella de pandes, Yang Guang (macho) i Tian Tian (femella), abdós de 8 anys.
• ZooParc de Beauval, Saint-Aignan, França - En 2012, s'espera l'arribada a França d'una parella de pandes de nom Huanhuan (macho) i Yuanzi (femella), abdós de tres anys. Després de que el passat 3 de decembre de 2011 en China, es firmara un acort històric com a part d'un Proyecte de Conservació i Investigació entre abdós nacions. L'acort és el resultat de les negociacions al més alt nivell despuix que el president chinenc Hu Jintao, donara el seu consentiment al seu homòlec francés Nicolas Sarkozy el passat 30 de novembre de 2011, convertint-se aixina en un símbol d'amistat entre abdós nacions.
• Pairi Daiza, Brugelette, Bèlgica casa de Hao Hao (F) i Xing Hui (M) des de febrer de 2014

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ailuropoda melanoleuca.
• Wikispecies té un artícul sobre Ailuropoda melanoleuca.
• PandaCam [3] archivat en Wayback Machine., Zoològic de Sant Diego, WebCam
• PandaCam, Zoològic d'Atlanta, WebCam
• Mor Mei Mei, la colla més longeva, juliol de 2005
• Dos crío d'orso panda han naixcut hui en el Zoo de Madrit, El Món, 7 de setembre de 2010. "Són els primers #naiximent d'orsos colles… que es produïxen en Espanya des de que va nàixer Chulín en 1982, i els tercers en Europa".