Euphonia musica
La eufonia de l'Espanyola, abans denominada eufonia antillana (Chlorophonia musica), és una espècie d'au paseriforme de la família Fringillidae, pertanyent al gènero Chlorophonia, anteriorment situada en Euphonia. És endèmica de L'Espanyola.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx exclusivament en les illes caribenyes de l'Espanyola (República Dominicana i Haití) i Guanaba.
Pot ser trobada en una varietat d'hàbitats, que inclouen boscs humits i caducifolios i plantacions de café sombreadas. Forrajea a lo llarc de les vores del bosc o en clars adjacents pertorbats, escencialmente apareixent sempre que estiguen presents espècies de muérdago (Loranthaceae). És registrada en vàries zones altitutinales, entre el nivell de la mar i els 2300 m en Guanaba.
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie C. musica va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Johann Friedrich Gmelin en 1789 baix el nom científic Pipra musica; el seu localitat tipo és: «S. dominici = Sant Dumenge».
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Chlorophonia» és una combinació de les paraula del grec «chloros» que significa ‘vert’ i del gènero Euphonia; i el nom de l'espècie «musica» prové del llatí musicus, que significa ‘musical’, ‘músic’.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La present espècie, junt a Chlorophonia elegantissima i C. cyanocephala feyen tradicionalment partix de l'ampli gènero Euphonia, pero estudis genètic-moleculars varen evidenciar que les tres formaven un «clado de capucha blava» més pròxim del gènero Chlorophonia. Els autors, Imfeld, Barker & Brumfield (2020) varen propondre la resurrecció del gènero Cyanophonia per a agrupar-les. No obstant, tant el Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) com el Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) varen optar per incloure'ls en un gènero Chlorophonia ampliat.
Les anteriorment subespecies C. musica sclateri i C. musica flavifrons ya eren considerades com a espècies separades en base en les diferències morfològiques per les classificacions Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI); lo que va anar posteriorment reconegut pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2023-B-7, i seguit per les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC) i Clements checklist/eBird. És monotípica.