Comunitat autònoma
Una comunitat autònoma és una entitat territorial que, dins de l'ordenament constitucional d'Espanya, està dotada d'autonomia llegislativa i competències eixecutives, aixina com de la facultat d'administrar-se per mig dels seus propis representants.
Segons la constitució hi ha 16 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes en l'estat espanyol fetes per a l'organisació i respecte a les diferents nacionalitats que formen l'estat.
Actualment, segons els estatuts, les comunitats autònomes que són considerades nacionalitats son:
Encara aixina les comunitats autònomes no respecten del tot les nacionalitats espanyoles com per eixemple la divisió de Castella en les comunitats autònomes de Cantàbria, Castella i Lleó, Madrit, Castella la Mancha, La Rioja i segons opinions, Múrcia.
Al mateix temps, Lleó va ser inclosa en la mateixa comunitat que un tros de Castella formant Castella i Lleó. La regió lleonesa, comunament denominada País Lleonés se constituïx a partir de l'antic Regne de Lleó excloent Astúries i hi ha diversos moviments per l'independència autonòmica d'esta regió de les Castelles.
Les comunitats autònomes que conformen Espanya son:
- Galícia
- Principat d'Astúries
- Cantàbria
- País Vasc
- Navarra
- Aragó
- Catalunya
- Comunitat Valenciana
- Regió de Múrcia
- Andalusia
- Castella la Mancha
- Castella i Lleó
- Comunitat de Madrit
- La Rioja
- Extremadura
- Illes Balears
- Illes Canàries
I les ciutats autònomes o insulars, situades abdós en el continent africà, son:
Història[editar | editar còdic]
La promulgació de la Constitució de 1978, que arreplega el dret d'autonomia de les nacionalitats i regions que formen l'Estat, va supondre un canvi de 180 graus sobre el règim anterior, que es basava en plans centralisats tradicionals. Açò donava resposta a un problema que havia sorgit repetidament en l'història d'Espanya com a resultat de les diferents identitats sobre les que s'ha construït l'unitat d'Espanya.
Despuix de la ratificació de la carta magna, i com a resultat de l'implementació dels principis continguts en el Títul VIII, en el curs d'uns pocs anys s'ha completat el procés d'instauració de les 16 comunitats autònomes i de la comunitat foral, per mig de l'aprovació dels seus Estatuts d'Autonomia, encara que solament quatre d'ells —Catalunya, País Vasc, Galícia i Andalusia— han segut refrendats pels seus ciutadans. Han segut també dotades del seu propi orgue de govern i institucions representatives. Cal destacar que el procés que oferix la Constitució espanyola no obliga ni a les regions ni a les nacionalitats, sino que és, en teoria, un dret per a elles. No obstant, en la pràctica, els pactes autonòmics varen obligar a les províncies a formar regions. De fet, servixca com a eixemple que, en març de l'any 1983, l'única província que no formava part de cap regió, Segòvia, va ser obligada per decret del Govern a integrar-se en Castella i Lleó «per motius d'interés nacional».
El 31 de juliol de 1981, Leopoldo Calvo-Sotelo, president del Govern, i Felipe González, líder de l'oposició, acorden els primers pactes autonòmics, que preveuen un mapa de 17 autonomies, en les mateixes institucions pero en distintes competències. En l'any 1995, es va actualisar en els Segons Pactes Autonòmics, firmat entre el llavors president, Felipe González, i el líder de l'oposició, José María Aznar, pel qual es creen les dos ciutats autònomes, Ceuta i Melilla. Frut d'estos acorts, en 1995 es donarà per tancat el «mapa de les autonomies» a noves remodelacions o ampliacions.
Des de l'any 2003, i per a fins estadístics, basades en les normatives europees i fixades per l'Eurostat, es troben les unitats NUTS en vigor en l'Unió Europea. Les 17 comunitats autònomes espanyoles es troben classificades en els nivells NUTS 2.
