Babe Ruth

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Babe Ruth

George Herman Ruth fon un dels jugadors professionals de béisbol de Grans Lligues de major talent i més populars de l'història. Naixqué en Baltimore, Maryland, Estats Units, el 6 de febrer de 1895, i morí en New York, el 16 d'agost de 1948.

Ruth despertà de la letàrgia a este deport durant els seus primers anys en els Yankees degut a l'escàndal de jocs arreglats en la temporada de l'any 1919. Des d'ahí formà una llegenda al voltant de la seua persona tant dins com fora del camp: els seus numerosos récorts, anécdotes, la seua passió per la vida nocturna, la seua desmesurada inclinació pel menjar i la beguda que li feen tindre una figura molt llunt de lo que hui diriem deportista i la seua popularitat entre els chiquets i tants atres aspectes el convertiren en un icon nortamericà per excelència.

Infància i primers anys com jugador[editar | editar còdic]

Ruth en la seua etapa com llançador.

Els pares de George tingueren huit fills, dels quals dos sobreviviren l'infància. Quant era un chiquet, ells atenien una taverna i el deixaven assoles valent-se per sí mateix per lo que decidiren dur-lo, als set anys, a un orfandat i reformatori: el St. Mary's Industrial School for Boys de missioners catòlics, a on el visitaven rarament. En eixe lloc era calificat com un incorregible per la seua indisposició per a acceptar les regles. Fon un sacerdot de nom Mathías qui assumí el rol de pare de Babe, i l'encarrilà en la vida i en el béisbol.

Els seus inicis foren com un brillant llançador. Apenes en 19 anys, Jack Dunn, propietari dels Baltimore Orioles, reconegué el seu talent i el contractà. Els piloters al vore-lo el nomenaven com el nou babe (bebé) de Jack Dunn, el sobrenom li quedà. Cinc mesos apenes de la seua aplegada a este equip fon adquirit pels Boston Red Sox.

En l'any 1916 Babe aplegà a la Serie Mundial i llançà el quart joc contra els Brooklyn Robins. Cedí una carrera en el primer episodi i no otorgà una carrera més en els catorze innings que durà la partida. És el joc complet més llarc en l'història del béisbol en série mundial.

Dos anys més tart regressà al clàssic de la primavera d'hivern. No va permetre carrera en el primer joc i cedí carrera fins a l'octau episodi del joc quatre. Estos números, junt als conseguits dos anys abans, feren un total de 29 2/3 innings sense permetre carrera, un récort que durà 43 anys. Ya era un astre dels Red Sox quant el nou propietari Harry Frazee decidí traspassar-lo als New York Yankees, negociació que es per a molts la pijor de l'història del deport professional dels Estats Units. Ya se perfilava com un batejador de potencia.

El seu pas pels Yankees[editar | editar còdic]

El número de l'uniforme (3) de Babe Ruth, fon retirat en l'any 1948 pels Yanquis de Nova York

Just en la temporada del seu debut en els Yankees en 1920, Ruth establí el récort de 59 homeruns en una temporada, sobrepassant la que ell mateix havia impost l'any anterior en 29.

Babe era l'estrela de l'equip, a pesar que el seu cos distava de ser el d'un atleta, puix era gros de tronc i de cames flaques. Tanta era la seua popularitat que el camp de joc que compartien els Yankees en els Giants, el Polo Grounds, ya no donà abast. Construïren un nou: el Yankee Stadium, que obri les seues portes en 1923; l'escenari fon conegut per a la posteritat com la casa que Ruth construí.

La fama de Ruth seguí creixquen. En l'any 1927 conseguí la marca de 60 homeruns en una temporada, perduraria fins a 1961 quant Roger Maris la sobrepassà en 61; encara que, els anotadors oficials resaltaren que Ruth ho feu en una temporada de 154 jocs; Maris, en canvi, ho feu en una de 162. Els periodistes deportius batejaren a Babe com el gran bambino i the Sultan of swat (algo aixina com el sultà del bac).

Un fet feu de Ruth un mit. En el joc 3 de la Serie Mundial contra els Chicago Cubs en l'any 1932, en el quint episodi, el pitcher Charlie Root dugué el conte front al bambino 2-2. De pronte este senyalà a les grades en el jardí central, molts interpreten esta senyal a la direcció que donaria a la pilota, atres com un desafiu al pitcher. El cas és que conseguí un homerun, que segons molts, ha segut el de major llongitut en el Wrigley Field, llar dels Cubs. Els Yankees guanyaren la série per agranada, la seua tercera en quatre anys.

El 29 de setembre de 1934 batejà el seu últim homerun en els Yankees, i el dia següent fon l'últim que vestí l'uniforme.

Se traslladà als Boston Braves on jugaria la seua última temporada en l'any 1935. Jugà i fon a la vegada coach de primera base. El 25 de maig batejà 3 homeruns en Pittsburgh, lo que tancaria la seua marca total de 714 quadrangulars en tota la seua carrera: la major de tots els temps per a l'época. Perduraria fins a que Hank Aaron la sobrepassà en 1974 en 755 homeruns, marca a batuda per Barry Bonds en 2007.

Anys finals[editar | editar còdic]

Des de la mort, en l'any 1929, del manager dels Yankees Miller Huggins, Babe desijava dirigir l'equip. El seu desig no se complí per la fama que carrejava d'irresponsable. Esta fon una de les raons per la que firmà en els Boston Braves, puix despuix de la temporada esperava pendre las riendes, pero tampoc ho conseguí. Atra vegada tingué l'esperança de fer-ho en els Yankees i també en els Dodgers, pero atra vegada fon descartat. Se retirà definitivament del béisbol en 1936. Per a culminar la seua carrera, eixe mateix any, fon ingressat en el saló de la fama.

La seua activitat fora del camp fon variada. Fon portaveu del Govern dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial per a adquirir bons, visità orfandats i hospitals, i donà conferencies radials.

La fatalitat l'alcançà al ser-li diagnosticat càncer en la gola en l'any 1946. Feu la seua última aparició front als fans dels Yankees en un històric homenage el 13 de juny de 1948, als 25 anys de l'obertura de l'estadi; ademés, el número del seu uniforme (3) fon retirat.

Morí el 16 d'agost de 1948 als 53 anys. El seu cos va jaure front a l'entrada del Yankee Stadium durant dos dies en que 100,000 persones el varen vore per última vegada.

En l'any 1999 l'Associated Press l'elegí com l'atleta del sigle.

Trivia[editar | editar còdic]

Placa de Babe Ruth en el Saló de la Fama del béisbol
  • El 22 d'abril de 1914 debutà com pitcher en les majors otorgant 6 hits en una victòria de 6-0 sobre Buffalo.
  • Jugà deu series mundials, en les que conseguí set títuls.
  • En l'any 1919 fon el primer jugador en batejar al menys un quadrangular en cada parc de la lliga.
  • 12 vegades primer lloc en homeruns en la Lliga Americana.
  • Major percentage de bateig per a un jugador dels Yankees de tots els temps (349).
  • Com pitcher tingué una foja de 96-46 i 2.46 en promig de carreres netes permeses.
  • Total de jocs en les majors: 2,503.
  • Segon en total de homeruns en jocs de série mundial (15).
  • Nomenat a l'equip del sigle com Jardiner en 1999.
  • Tingué el récort de quadrangulars de per vida en 714, fins a que Hank Aaron el trencà en l'any 1974.

Estadístiques[editar | editar còdic]

Estadístiques de bateig[editar | editar còdic]

Temporada Equip L JJ VB CA H 2B 3B HR CE BB K BR OR AVE
1914 BOS A 5 10 1 2 1 0 0 2 0 4 0 -- ,200
1915 BOS A 42 92 16 29 10 1 4 21 9 23 0 -- ,315
1916 BOS A 67 136 18 37 5 3 3 15 10 23 0 -- ,272
1917 BOS A 52 123 14 40 6 3 2 12 12 18 0 -- ,325
1918 BOS A 95 317 50 95 26 11 11 66 58 58 6 -- ,300
1919 BOS A 130 432 103 139 34 12 29 114 101 58 7 -- ,322
1920 NYY A 142 458 158 172 36 9 54 137 150 80 14 14 ,376
1921 NYY A 152 540 177 204 44 16 59 171 145 81 17 13 ,378
1922 NYY A 110 406 94 128 24 8 35 99 84 80 2 5 ,315
1923 NYY A 152 522 151 205 45 13 41 131 170 93 17 21 ,393
1924 NYY A 153 529 143 200 39 7 46 121 142 81 9 13 ,378
1925 NYY A 98 359 61 104 12 2 25 66 59 68 2 4 ,290
1926 NYY A 152 495 139 184 30 5 47 146 144 76 11 9 ,372
1927 NYY A 151 540 158 192 29 8 60 164 137 89 7 6 ,356
1928 NYY A 154 536 163 173 29 8 54 142 137 87 4 5 ,323
1929 NYY A 135 499 121 172 26 6 46 154 72 60 5 3 ,345
1930 NYY A 145 518 150 186 28 9 49 153 136 61 10 10 ,359
1931 NYY A 145 534 149 199 31 3 46 163 128 51 5 4 ,373
1932 NYY A 133 457 120 156 13 5 41 137 130 62 2 2 ,341
1933 NYY A 137 459 97 138 21 3 34 103 114 90 4 5 ,301
1934 NYY A 125 365 78 105 17 4 22 84 104 63 1 3 ,288
1935 BOS N 28 72 13 13 0 0 6 12 20 24 0 -- ,181


Temporades JJ VB CA H 2B 3B HR CE BB K BR OR AVE
22 2503 8399 2174 2873 506 136 714 2213 2062 1330 123 110 ,342

L: JJ: Jocs Jugats VB: Vegades al Bat CA: Carreres Anotades H: Hits 2B: Dobles 3B: Triples HR: Home Runs CE: Carreres Espentades BB: Bolets K: Ponches BR: Bases Robades OR: Out Robant Base AVE: Average

Estadístiques de pitcheo[editar | editar còdic]

Temporada Equip L J JI JC BL IL H CL BB K G P S EFE
1914 BOS A 4 3 1 0 23.0 21 10 7 3 2 1 0 3.91
1915 BOS A 32 28 16 1 217.2 166 59 85 112 18 8 0 2.44
1916 BOS A 44 41 23 9 323.2 230 63 118 170 23 12 1 1.75
1917 BOS A 41 38 35 6 326.1 244 73 108 128 24 13 2 2.01
1918 BOS A 20 19 18 1 166.1 125 41 49 40 13 7 0 2.22
1919 BOS A 17 15 12 0 133.1 148 44 58 30 9 5 1 2.97
1920 NYY A 1 1 0 0 4.0 3 2 2 0 1 0 0 4.50
1921 NYY A 2 1 0 0 9.0 14 9 9 2 2 0 0 9.00
1930 NYY A 1 1 1 0 9.0 11 3 2 3 1 0 0 3.00
1933 NYY A 1 1 1 0 9.0 12 5 3 0 1 0 0 5.00
Temporades J JI JC BL IL H CL BB K G P S EFE
10 163 148 107 17 1221.1 974 309 441 488 94 46 4 2.28


L: J: Jocs JI: Jocs Iniciats JC: Jocs Tancats BL: IL: H: Hits CL: BB: Bolets K: Ponches G: Guanyats P: Perduts S: Salvats EFE: Efectivitat

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]