Pio Mollar Franch

Pio Mollar Franch
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escultor
Naiximent:	1878
Lloc de naiximent:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	28 d'agost de 1953
Lloc de defunció:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Pio Mollar Franch (Valéncia, 1878 - † 28 d'agost de 1953) fon un escultor valencià.

Biografia

En una prestigiosa revista de l'época titulada Ribalta, de l'any 1946 dia de l'escultor:

Pio Mollar Franch és un vell mestre jove, respectat, admirat i volgut de tots. Va nàixer per a escultor i del seu estudi varen eixir bons escultors. Encara viu per a l'art i cal vore-li en la gúbia en les mans i el gust en el concepte estimulant-nos. Discípul del nostre Sant Carlos i d'aquell estudi de D. Modest Quilis en la seua millor época. Va saber elevar l'imagineria a primera llínea.

Va cursar estudis artístics en la Real Acadèmia de Sant Carles, a on va tindre per mestres als escultors Modest Quilis i Miguel Blay. Va concórrer a vàries exposicions colectives, conseguint Medalla d'Or en l'Iberoamericana de Madrit, en 1905; la Regional Valenciana, en 1909, i l'Hispanoamericana, de Mèxic, en 1910.

Va fallir en Valéncia, el 28 d'agost de 1953, als 75 anys d'edat.

Obres

Verge del Rocío, una de les imàgens més venerades de Màlaga (1935).

Inmaculada del monasteri de Guadalupe, Càceres (1935).

La seua obra és molt extensa, cultivant l'estatuaria en marbre, bronze i fusta policromà. Es va especialisar en l'escultura de caràcter religiós, passant de 3.500 les escultures existents entre tota Espanya i Amèrica. Es troba representada en el Museu de Belles Arts de Valéncia i en numeroses coleccions oficials i privades espanyoles i estrangeres. També va practicar la decoració artística en fusta tallada, en diversos estils i órdens, havent realisat en el seu taller més de 800 obres entre les que existixen altars, retaules i atres treballs complementaris de temples.

Obra civil

Piura (Perú)

• Monumento a la Raza Española, Escultura de Francisco Pizarro. 1925.

Valéncia

• Monumento a la Raza Española. Plaça de Manises. Réplica de l'escultura de Francisco Pizarro. 1969.

Obra religiosa

Albatera (Alacant)

• Grup escultòric de La Samaritana, 1941.

Archidona (Málaga)

• Cristo Resucitado, 1925.
• Cirineo, 1921.

Benavente (Zamora)

• Cristo Yacente, 1922.
• Dolorosa, 1918.
• Oración en el Huerto, 1916.

Benimeli (Alacant)

• Ecce Homo, 1940.

Burgos

• El Prendimiento, 1927.

Cabra (Córdova)

• Cristo de la Expiración.

Cadis

• Inmaculada, 1928.

Elda (Alacant)

• Virgen de la Soledad, 1941.

Guadalupe (Cáceres)

• Inmaculada, Principis del sigle XX.
• Sagrado Corazón, Principis del sigle XX.
• San Francisco, Principis del sigle XX.

Jódar (Jaén)

• Santísimo Cristo de la Misericordia, 1939.

Màlaga

Una de les principals províncies en obtindre imagineria religiosa de Pio Mollar. Moltes de les imàgens es cremaren durant la crema de convents abans de la Guerra Civil en 1931.

• María Santísima del Rocío, 1931. Destruïda en la crema d'Iglésies i Convents de 1931.
• María Santísima del Rocío Coronada, 1935. Cofradía del Rocío.
• Nazareno de los Pasos en el Monte Calvario, 1937 -retirada del cult al públic -. Cofradía del Rocío.
• Sagrada Cena, 1925. Desapareduda per complet en un incendi en [[1969]].
• Santo Cristo Expirante, 1930. Hermandad del Santísimo Cristo de la Sangre de Arriate (Málaga). Destruït en la crema de convents de 1936.

Mérida (Badajoz)

• Jesús a su Entrada en Jerusalén, 1938.

Montoro (Córdova)

• Nuestra Señora de las Angustias, 1941.
• "Padre Jesús Nazareno", 1940
• "Nuestra Señora de los Dolores", 1940
• "San Juan", 1940
• "Santa Mujer Verónica", 1940
• "Santa Mujer María Magdalena", 1940

Palma del Río (Córdova)

• Jesús Nazareno.
• Maria Santísima de la Piedad (desapareguda en un incendi intencionat en decembre de 2014, encara que està restaurada per Manuel Jacob Quero, presenta les mateixes característiques abans de l'incendi).
• San Juan evangelista.

Les tres imàgens pertanyen a la Muy Ilustre y Pontificia hermandad de Ntro. padre Jesus Nazareno, en 1941

• Cristo Yacente del Santo Sepulcro, 1941.

Sanlúcar de Barrameda (Cadis)

• Virgen de la Esperanza, 1927.

Sevilla

• " Inmaculada Concepción" 1920?, Colegio de la Salle la Purísima, Calle San Luis, restaurada por Ricardo Llamas y Miguel Angel Perez en 2010

Tavernes Blanques (Valéncia)

• Virgen de los Desamparados, 1939.

Valéncia

• Virgen del Carmen, principis del sigle XX.

Villarrobledo

• San Blas, 1943.
• Inmaculada Concepción.
• Retaule de l'Iglésia de San Juan de la Penitencia (Convent de Santa Clara).
• Retaule de San José (desaparegut).

Cuenca (Espanya)

• Villares del Saz: "Santísimo Cristo del Perdón", 1933.
• Villarejo de Fuentes: Cristo de los Pastores, 1937.
• Horcajo de Santiago: "Inmaculada Concepción", 1939.

Estàtua de Pizarro

El 10 d'octubre de l'any 1925 se va instalar una estàtua del conquistador espanyol Francisco Pizarro de l'escultor valencià Pio Mollar, en el Parque Pizarro, també conegut com Parque de las tres culturas, de la localitat de Piura en Perú que va encarregar la colonia espanyola a l'escultor. Quaranta quatre anys més tart, l'Ajuntament de Valéncia va colocar una reproducció d'eixa mateixa estàtua en la Plaça de Manises sobre una columna de l'antic hospital que havia cedit la Diputació de Valéncia.

Referències

• Separata del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, “La obra del escultor valenciano Pio Mollar en Murcia” de José Luis Melendreras Gimerio
• Revista Rocío 2008. Pío Mollar, escultor con unción religiosa. Pág 25. Autor: Antonio Pino Del Olmo
• “La Semana Santa Malagueña en su iconografía desaparecida” de Agustín Clavijo García.

Bibliografia

• Agramunt Lacruz, Francisco. Diccionario de artistas valencianos del siglo XX. Albatros-1999

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pio Mollar Franch.

• Pio Mollar Franch en Wikipedia