Somàlia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Jamhuuriyadda Federaalka Soomaaliya
جمهورية الصومال الفدرالية
Jumhūrīyat aṣ-Ṣūmāl al-Fidirālīyah
República Federal de Somàlia
Flag of Somalia.svg Coat of arms of Somalia.svg
Somalia (orthographic projection).svg

Capital: Mogadiscio
Ciutat més poblada: Mogadiscio
Forma de Govern:
President:
Llengües: Somalí i àrap
Ubicació:
Altitut:
Superfície: 637 657
Població: 9 330 872
Densitat: 13
Gentilici: Somalí
Moneda: Cheli somalí
Prefix Telefònic:
Us Horari:
Domini de Internet:
Membre de:


Somàlia (en somali Soomaaliya; en àrap الصومال, As-Sumal), oficialment República Somali, abans coneguda com la República Somali Democràtica, és un estat de l'est d'Àfrica en costa en el golf d'Aden i en l'oceà Índic. Llimita en Jibuti al nort, en Etiopia a l'oest i en Kènia al sur-oest. La capital és Muqdisho, més coneguda pel seu nom en italià, Mogadiscio.

Geografia[editar | editar còdic]

Somàlia, el país més oriental d'Àfrica, ocupa un àrea de 637.657 km².​ Se situa en la punta d'una regió coneguda habitualment com la Banya d'Àfrica -per la seua semblança en el mapa en una banya de rinoceront- de la que també formen part Etiopia i Jibuti.

El territori somalí està compost principalment de planures, replanells i terres elevades. En el nort, no obstant, les montanyes Karkaar se situen a distància variable del golf d'Aden. El temps és càlit durant tot l'any en estius inclements, llevat en els territoris de major altitut del nort del país. A pesar de localisar-se en l'equador terrestre la pluja en el país és rara, i la major part de Somàlia es troba en terreny àrit o semiàrit, adequat solament per al pastoreig nómada que practica més de la mitat de la població. Solament en unes àrees de pluges moderades, en el noroest i suroest, a on es troben els dos rius importants del país, es practica una agricultura de certa importància.

Història[editar | editar còdic]

En l'antiguetat, Somàlia va ser un important punt comercial.​ És una de les ubicacions més provables de l'antic Punt.​ Durant l'Edat Mija, sultanatos somalís varen dominar la regió, inclosos els d'Adel, Ajuran i Geledi. A finals del sigle XIX, el sultanato Majeerteen va ser colonisat per Itàlia, Gran Bretanya i Etiopia.

​ Els colonisadors europeus varen fusionar el territori en dos colónies, la Somàlia italiana i el Protectorat de la Somàlia britànica.​ Mentrestant, en l'interior, els derviches liderats per Mohammed Abdullá Hassan es varen enfrontar durant dos décades a les forces colonisadores fins a la seua derrota en la campanya de Somalilandia de l'any 1920.​ Itàlia va adquirir el control total de les regions norest, central i sur de la regió despuix de colonisar els sultanats d'Hobyo i Majeerteen.

En 1960, abdós territoris es varen unir per a formar l'independent República de Somàlia baix un Govern civil.​

Demografia[editar | editar còdic]

Somàlia té una població estimada de 17 millons de persones en l'any 2021. Estes estimacions són difícils d'ajustar per la complicada situació política del país, i també per la naturalea nómada de gran part dels seus habitants.

D'acort en estimacions de l'any 2012, les cinc localitats més poblades de Somàlia sobrepassaven els 90.000 residents. Estes són: Mogadiscio (1.588.173 habitants), Hargeysa (478.514), Burao (155.832), Bosaso (107.326) i Beledweyne (94.157).​

Economia[editar | editar còdic]

Somàlia és un dels països més pobres del planeta, en relativament pocs recursos naturals. La major part de l'economia va ser devastada en la guerra civil somalí. Gran part de la seua població és nómada o seminómada i viu de la cria de ganado. La banana és un atre important producte d'exportació. Sucre, sorgo, dacsa i peix són produïts solament per al mercat intern.

A pesar de la falta d'un govern nacional, Somàlia ha mantingut una forta economia informal, basada principalment en la ganaderia, en la transferència i remeses de fondos, i en les telecomunicacions. L'agricultura és el sector més fort, i la ganaderia representa uns 40 % del PIB i més de 50 % de les exportacions.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Benjamin Frankel, The Cold War, 1945-1991: Leaders and other important figures in the Soviet Union, Eastern Europe, China, and the Third World, (Gale Research: 1992)
  • Shillington, Kevin (2005). Encyclopedia of African history. Fitzroy Dearborn. ISBN 1-57958-245-1. OCLC 56033052.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    República Saharaui    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benin    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabó    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    Sant Tomé i Príncip    Senegal    Serra Lleona    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    Chad    República Democràtica del Congo    Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea    Etiopia    Jibuti    Kènia    Seichelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsuana    Comores    Eswatini    Lesoto    Madagascar    Malaui    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Zàmbia    Zimbàbue