Setophaga americana
.jpg)
La parula nortenya[1] (Setophaga americana) és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae pertanyent al numerós gènero Setophaga. És un au migratòria que anida en l'est d'Amèrica del Nort i passa l'hivern en Mèxic, nort d'América Central i Antilles.
Noms comuns
[editar | editar còdic]Aparte de parula nortenya (en Mèxic, Panamà, Nicaragua, Costa Rica i Hondures), se li denomina també chipe blava olivera nortenya[2] o chipe pit tacat (en Mèxic), reinita nortenya (en Colòmbia), reinita pechidorada (en Puerto Rico), bijirita chica (en Cuba), cigüita parula (en la República Dominicana), reinita americana (en Veneçola) o parula de pit dorat.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de cria s'estén en Canadà des de l'extrem surest de Manitoba, sur de Quebec, Províncies Marítimes al sur en Estats Units fins al noreste de Minnesota, nort de Michigan i els estats del Atlàntic Mig, al sur d'Ohio, centre d'Indiana, centre d'Illinois, sur d'Iowa i est de Kansas, cap al sur a través de l'est d'Oklahoma fins a l'est de Texas, la costa del Golf i el sur de Florida.[4]
Passa l'hivern en l'est i sur de Mèxic i en Centroamérica, en la costa caribenya de Belize, Guatemala, Hondures, fins al noreste de Nicaragua. En el Carib ocupa (en menor intensitat al sur de les Antilles Menors) Bahames, Bermuda, illes Turques i Caicos, Illes Caiman, Cuba, Jamaica, Haití, República Dominicana, Puerto Rico, Illes Vérgens, Anguilla, Antigua y Barbuda, Barbados, Dominica, Granada, Guadalupe, Martinica, Montserrat, Sant Cristóbal i Nieves i San Martín.[5][4]
Registrada com vagante durant la invernada en Aruba, Bonaire, San Eustaquio i Saba, Santa Lucía, Curazao, Trinitat i Tobago, Colòmbia, Costa Rica, El Salvador, Panamà i Veneçola.[5] I com vagante estacionalmente incert en França, Groenlàndia, Islàndia, Irlanda, illes Azores i Regne Unit.[5]
Durant la cria és una espècie principalment ribereña; normalment associada a boscs madurs en creiximent d'epífitas. En la part septentrional preferix els boscs alts i madurs de coníferes en píceas, cicutas i avets (Abies) en hàbitats humits de ciènages i pantans a on abunda el verdet barba (Usnea). En la part meridional es troba en el dosel i el subdosel de boscs de terres baixes junt a rius, pantans i #llac, especialment a on es troba verdet espanyol.[4]
Durant la invernada diferix de l'àrea de cria; l'espècie és generalista sobre l'hàbitat, presentant-se en freqüències casi iguals en la majoria dels tipos comuns d'hàbitat disponibles, per eixemple, camps i pastures; xares, boscs secs, humits; terres de cultiu; i plantacions comercials de café, cacao i cítrics.[4]
La parula americana és considerada abundant i la seua població total estimada en 18 millons d'individus madurs, es presumix en aument.[5]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie S. americana va ser descrita per primera volta pel naturaliste suec Carlos Linneo en 1758 baix el nom científic Parus americanus; el seu localitat tipo és: «Nortamèrica», restringit posteriorment per a «Carolina del Sur».[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Setophaga» es compon de les paraules del grec «sēs» que significa ‘arna’, i «phagos» que significa ‘menjar’; i el nom de l'espècie «americana» prové del llatí «americanus» i es referix a Amèrica.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Originalment el gènero Setophaga solament contenia una espècie, Setophaga ruticilla. Varis estudis ya trobaven que dos espècies anteriorment incloses en el gènero Parula, la #present i P. pitiayumi, estaven embotides en el gènero Dendroica, d'acort en senyes genètic-moleculars. Un ampli estudi posterior de Lovette et al. (2010) va revelar que el gènero Dendroica (que llavors agrupava al voltant de 29 espècies) era parafilético en relació a Setophaga,[7] com ya indicaven estudis anteriors i sugerit per anàlisis previs de comportament, vocalisacions i plomall, i que devien fusionar-se. Com el nom Setophaga és més antic tenia prioritat sobre Dendroica i Parula. En el mateix estudi es va concloure que una espècie, abans inclosa en el gènero Wilsonia, també estava embotida dins d'este clado i que devia transferir-se a Setophaga. Tots estos canvis taxonómicos varen ser reconeguts pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2010-B-10,[8] i pel Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N° 571.[9]
És monotípica.[4]
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 2 de novembre de 2013. P. 455.
- ↑ Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. 1984. Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
- ↑ 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 11 de giner de 2026.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Plantilla:Birds of the World
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaiucn - ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Setophaga p. 355; americana p. 44»
- ↑ Plantilla:Cita publicació
- ↑ Plantilla:Cita publicació
- ↑ Plantilla:Cita publicació