Mauremys leprosa

galápago leproso (Mauremys leprosa)

El galápago leproso (Mauremys leprosa) és una espècie de galápago semiacuático de la família Geoemydidae, és la tortuga aquàtica autòctona de la península ibèrica junt a Emys orbicularis, comuna sobretot en el sur d'Espanya. Viu en masses d'aigua dolça com a rius o pantans. Pot també trobar-se esta espècie en Portugal, el sur de França, Marroc, Argèlia i Tunis. La seua conservació s'enfronta als problemes de la degradació del seu hàbitat, del seu captura com a mascota i de la competència d'espècies introduïdes per l'home com la tortuga d'orelles roges.

Durant un temps es va considerar una subespecie de Mauremys caspica (també cridada Clemmys caspica). Per això també és coneguda com Mauremys caspica leprosa.^{cita requerida}

La dieta del galápago leproso varia a lo llarc de la seua vida. Els individus jovenils tenen una alimentació majorment carnívora, consumint invertebrats aquàtics i menuts organismes. No obstant, a mida que alcancen l'edat adulta, la seua dieta es torna predominantment herbívora, en un 70% de la seua alimentació basada en gramíneas i algues.

Durant molt temps, es va creure que Mauremys leprosa era una espècie essencialment carnívora, encara que estudis recents han confirmat que també incorpora macrófitos aquàtics en la seua alimentació. La seua flexibilitat dietètica li permet adaptar-se a diferents hàbitats i recursos disponibles, sent capaç de sobreviure en entorns en menor disponibilitat de preses animals.

Taxonomia

Té descrites dos subespecies:

• M. l. leprosa (Schweiger, 1812)
• M. l. saharica Schleich, 1996

Descripció

Té una closca de color vert pardo o marró. És aplanado, en la quilla vertebral llaugerament palesa. El seu plastrón és groc, en ocasions en taques negres. Alguns eixemplars tenen també unes llínees groguenques, anaranjadas o rojoses en el coll.

Schweigger va descriure esta espècie en 1812, el calificatiu de leproso es deu a que els primers eixemplars que va examinar eren vells i presentaven sutures infectades en les closques que feyen recordar a una sòrt de llepra entre les escamas. Estes tortugues solen tindre un aspecte molt desgastat i brut que reforça eixe nom: solen créixer algues sobre la closca i tindre la closca i la pell desgastats. Ademés els eixemplars jovenils solen tindre taques anaranjadas o rojoses en escuts i pates, que poden recordar a ulceracions o similars.

Dimorfisme sexual

Presenta dimorfisme sexual, els machos són més menuts que les femelles i tenen les ungles de les pates davanteres més llargues, la coa més llarga i grossa, en la cloaca més alluntada del cos. El seu plastrón (part inferior de la closca) és cóncau. Les femelles tenen el plastrón pla, posen i enterren de tres a quinze ous (és molt variable) que es incuban #solo per mig de la temperatura del sol. El clafoll d'estos és dura i les mares els enterren en sols blans. Quan estos eclosionan, les crío solen medir dos o tres centímetros.

Comportament

Estes tortugues són casi completament aquàtiques, pero a voltes deixen l'aigua per a descansar i prendre el sol, ya que com són de sanc freda, necessiten prendre estos banys de sol per a regular la seua temperatura.

Estos reptils són excelents nadadors. Durant el dia busquen preses per a alimentar-se i intenten capturar-les. Solen estar alerta dels depredadors i de la gent i generalment s'esglayen i fugen d'ells. Les tortugues solen llançar-se de forma frenètica de les roques o dels llocs a on estiguen descansant si alguna cosa potencialment perillós s'acosta a elles. Durant el dia, acostumen eixir de l'aigua, per a prendre el sol fins que estiguen seques i calentes per a regular la seua temperatura, despuix es zambullen de nou i es refresquen, i tornen a eixir de l'aigua per a prendre el sol.

Hibernación

Estes tortugues poden hibernar en el fondo de charcas o #llac poc profunts durant els mesos d'hivern. Durant esta época, en la fredor, les tortugues entren en un estat de sopor denominat precisament hibernación, durant el qual deixen de menjar i defecar, pràcticament no es mouen i la seua respiració es deté, mentres que l'intercanvi gaseós es produïx per la cloaca, molt vascularizada.

Reproducció

El corteig i les activitats que comporta el apareamiento ocorren entre març i juliol, i es porten a terme baix l'aigua. Durant el corteig, el macho res al voltant de la femella i comença a sacsar o batre les seues extremitats davanteres front a la cara de la femella, aparentment tractant d'acariciar-la.^{cita requerida} La femella continuarà nadant cap al macho i si accepta la seua proposició, començaran el apareamiento. Si no accepta, pugues fins a iniciar una baralla en el macho. El corteig pot durar només 45 minuts, pero el apareamiento en sí normalment du 3 hores, a voltes el macho és tan agressiu que pot matar a la femella.^{cita requerida}

En ocasions un macho aparentment estarà cortejant a un atre macho. Açò en realitat és un gest de domini i els machos poden escomençar a lluitar. Les tortugues jóvens poden portar a terme la dansa de corteig, pero fins que no complixen els 5 anys d'edat no han madurat sexualment i són incapaces de aparearse.^{cita requerida}

Despuix del apareamiento, la femella passarà més temps prenent el sol en la finalitat de mantindre calents als ous. El periodo promig fins que posa els ous és d'uns dos mesos, pero si la femella no troba un lloc adequat per a colocar els seus ous, pot durar més. Una femella pot posar de 2 a 20 ous. Ademés pot tindre vàries posades en una mateixa temporada de apareamiento. Depenent de varis factors, cada posada es distanciarà de dos a quatre semanes de les atres. Durant les dos últimes semanes abans de posar els ous, la femella passarà menys temps en l'aigua, olfateando i escarbando en la terra. Açò indica que està buscant un lloc apropiat per a posar els seus ous. Per a fer el niu, la tortuga excavarà cuidadosadament un clot en el lloc elegit en les seues pates atrasseres i depositarà ahí els seus ous.^{cita requerida}

Els ous, d'exterior un tant rugoso, naixeran de 80 a 85 dies en acabant de que ser enterrats. La tortuga obrirà el cascarón en el dent d'ou que cau una hora despuix d'haver naixcut i mai torna a créixer. Si la tortuga no se sent segura, permaneixerà dins del cascarón despuix d'obrir-ho per un o dos dies més. Si són forçades a eixir del cascarón ans que estiguen llestes, retornaran a ell si els és possible.^{cita requerida} Quan decidixquen abandonar el cascarón, tindran un menut sac pegat al seu ventre. Est conté els residus de lo que li va servir per a alimentar-se durant el periodo d'incubació. El sac cau solament, i quan succeïx es pot notar una menuda ferida en la closca de la tortuga. Esta sanarà per sí mateixa.

Alimentació

Els galápagos leprosos són omnívoros.

Les tortugues més jóvens tendixen a ser carnívores (mengen més proteïna animal), i quan creixen es tornen més herbívores. Quan són menors de 3 anys, necessiten moltes proteïnas puix estan en una etapa crucial del seu creiximent. Solen alimentar-se de grills, caragols d'aigua, gambusia, cucs de terra i atres menuts animals.

Els Galápagos necessiten estar en l'aigua per a engolir el menjar ya que no produïxen saliva.^{cita requerida} Poden prendre aliments que estiguen en terra pero li'ls duran dins de l'aigua per a consumir-los.^{cita requerida}

Salut

Els reptils són portadors asintomáticos de les bactèries del gènero Salmonella.^{cita requerida}

Conservació

La destrucció del seu hàbitat, el seu captura per a tindre-la en captivitat i la competència d'espècies tropicals introduïdes (com la tortuga d'orelles roges) són els problemes als que s'enfronta esta espècie. Per este motiu, goja d'una protecció especial per part de la Unió Europea i de la Convenció de Berna.^{cita requerida}

Vejau també

• Reptils d'Espanya

Referències

Tortugues del Món (Bonin, Devaux, Dupré), Ed. Lynx.

Enllaços externs

Commons

• Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mauremys leprosa.
• Wikispecies té un artícul sobre Mauremys leprosa.
• Atles i Llibre Rojo dels amfibis i reptils ficha de l'espècie
• Descripció de l'espècie en Regió de Múrcia Digital