Austràlia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Commonwealth of Australia
Australia
Bandera de Austràlia Escut de Austràlia
Bandera Escut
Lema: Advance Australia
himne nacional: Advance Australia Fair
 
Situació de Austràlia
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Canberra
Escudo del Territorio de la Capital Australiana.png

367 752 (2012)
n/d
ciutat més poblada Sidney
Sydney COA.gif
Idioma oficial Ningú
Forma de govern Monarquia
constitucional
federal
parlamentaria
Isabel II
Independència
 •  • Constitució
 • Estatut de Westminster
 • Adopció de l'Estatut
 • Acta d'Austràlia
del Regne Unit
1 de giner de 1901
11 de decembre de 1931

9 d'octubre de 1942Plantilla:Ref de ficha

3 de març de 1986
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 6º
7 692 024 km2
1 %
0 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 52º
21 507 717 (2011)
2,8 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2011)
 • PIB per càpita
Lloc 12º
US$ 1 482 bill.
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2014)
 • PIB per càpita
Lloc 19º
US$ 1 100 449 mill.
n/d
IDH (2013) Plantilla:Igual 0,933 () – Molt alt
Moneda Dólar australià ($, AUD)
‎Gentilici australià, -na
Fus horari
 • en estiu
UTC +8 a UTC + 10,5
UTC +8 a UTC + 10,5
Domini Internet .au
Prefix telefònic +61
Prefix radiofònic AXA-AXZ / VHA-VNZ / VZA-VZZ
Còdic ISO 036 / AUS / AU
Membre de: ONU, Mancomunitat de Nacions, OCDE, UKUSA, APEC, BERD, PIF, G-20

Austràlia oficialment el Commonwealth d'Austràlia (o Mancomunitat d'Austràlia) és un estat de l'Hemisferi Sur que conforma el continent més chicotet del món i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans Pacífic i Índic.

Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent oceànic; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de Tasmània i diverses dependències, com les illes Christmas i Norfolk. Els països veïns són Nova Zelanda, al sur-est, i al nort Indonèsia, el Timor Oriental i Papua Nova Guinea, del qual està separada per l'estret de Torres. Banyen Austràlia els mars de Timor i Arafura al nort, el mar del Coral i el mar de Tasmània a l'est, l'oceà Antàrtic al sur i l'oceà Índic a l'oest.

Archiu:Aust1.jpg
Austràlia

De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta despuix de Rússia, Canadà, la China, els Estats Units i Brasil, pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont Kosciusko, en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el Murray, en 2.575 quilómetros de llongitut.

Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el sigle XVII, la mitat oriental del continent va ser reclamada pels britànics en 1770 i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el 6 de giner, 1788. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més van ser establides successivament en el curs del sigle XIX. L'1 de giner, 1901, les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantingut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la Comunitat Britànica de Nacions. La capital de la federació és Canberra, encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de Sydney, Melbourne, Brisbane i Adelaide.


 
Països d'Oceania
Map of world highlighting Oceania.png
Austràlia    Fiji    Kiribati    Illes Marshall    Micronèsia    Nauru    Illes Salomó

Nova Zelanda    Palau    Papua Nova Guinea    Samoa    Tonga    Tuvalu    Vanuatu

Dependències: Illes Cook    Guam    Hawai    Illes Marianes del Nort    Niue    Norfolk    Nova Caledònia    Papua Occidental    Illa de Pasqua    Illes Perifèriques Menors dels EUA    Illes Pitcairn    Polinèsia Francesa    Samoa Nortamericana    Tokelau    Wallis i Futuna