Fernando Giner

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Noia 64 apps wp.png
 Est artícul o secció sobre biografies y futbol necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià .
Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora!
Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per biografies. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'.
Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per biografies. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'.
Fernando Giner
NomFerrando Giner Gil
MalnomLa Chufa[1]
Nacionalitat[[Archiu:
Bandera de España.svg
|border|20px|Espanya]]
Club del debutValencia C. F.

Ferrando Giner Gil (Alboraya, Valencia, Espanya, 31 de decembre de 1964), conegut com Giner, es un exfutbolista i entrenador de futbol espanyol. Jugava com defensa i desenrollà la major part de la seua carrera professional en el Valencia C. F.. Ademes, aplegà a ser internacional en la seleccio espanyola en onze ocasions.

Trayectoria

Com jugador

Se formà en la pedrera del Valencia C. F. i debutà en el primer equip uns dies abans de complir els dihuit anys, el 5 de decembre de 1982. A pesar d'este enjorn debut, la seua presencia no fon massa habitual fins la temporada 1986/87. Eixa temporada el Valencia jugava en Segona Divisio, pero despres de l'ascens a Primera, Giner vixque un periodo de huit campanyes com valencianiste fins que expirà el seu contracte al finalisar la temporada 1994/95.

El seu ultim partit en la camiseta del Valencia fon en el final de la Copa del Rei 1994/95, disputada davant el R. C. Deportiu de La Coruña, i que tingue que disputar-se en dos dies distints en l'estadi Santiago Bernabéu degut a una trompa de pluja que caigue sobre Madrit. El resultat final fon de 2-1 favorable al Deportiu.

Giner no renovà el seu contracte i acabà recalant en el Real Sporting de Gijón, a on jugà dos temporades. Una volta finalisada el seu compromis en el club asturia, i ya en trenta i tres anys, acceptà una oferta del Hercules C. F. de Segona Divisio. Finalment, fichà pel Llevant U. D. de Segona Divisio B, equip en el que consegui l'ascens a Segona Divisio i a on se retirà com futboliste una volta finalisada la temporada 1999/00.

Despres de la seua retirada

Despres de penjar les botes en el Llevant U. D. passà a formar part del quadro tecnic del club, a on fon segon entrenador en Josep Carles Graner.[2] Tambe fon entrenador de futbol base en l'Escola de Futbol de El Planter, dirigida per la seua excompañero en el Valencia C. F., Ferrando Gómez. Seguidament eixerci el carrec de regidor de deports de la seua localitat natal, Alboraya, durant huit anys, temps en el qual s'incrementaren tant les instalacions deportives com el numero de persones que realisaven alguna activitat deportiva.

En la temporada 2006/07 prengue per primera volta la ramaleres d'un equip, el C. D. Olímpic de Xàtiva, en el que consegui l'ascens a Tercera Divisio.[3] No obstant, fon cessat a principi de la següent campanya.[4]

Per a la temporada 2008/09 dirigi al filial del C. D. Castello, tambe en Tercera Divisio,[5][6] pero els mals resultats i el desacort en l'entitat castellonenc feu que presentara la seua dimissio al finalisar la primera volta.[7]

Paralelament a la seua carrera deportiva, des de la seua retirada ha estat vinculat activament al mon de la politica. Ha segut assessor de deports de la Diputacio de Valencia i regidor de deports de l'ajuntament d'Alboraya.[8] Tambe ha realisat alguns treballs relacionats en el mon de la comunicacio, sent comentariste deportiu en Canal Nou. Famos per la seua caracter bromiste en el vestuari, tambe publicà, en el periodiste Carles Urrutia, el llibre El futbol mes divertit, que arreplegava les anecdotes de la seua carrera professional.[8]

Ha jugat en la Lliga de futbol indoor en els veterans del Valencia.[9] En febrer de 2009 fon elegit president de l'Associacio de Futbolistes del Valencia.[10] Actualment, ocupa la vicepresidencia de l'Associacio de Futbolistes Espanyols, a on desenrolla una gran llabor social i deportiva.

Fon membre del consell d'administracio del Valencia CF presidit per Manuel Llorente. Fon nomenat vicepresidente deportiu i, despres de la dimissio del president el 5 d'abril de 2013, realisà la funcio de president del club durant dies dies, fins el nomenament de Vicent Andreu.

Seleccio nacional

Fon internacional en la seleccio espanyola en onze ocasions. El seu debut se produi el dia 17 d'abril de 1991 en un trobament amistos davant Rumanía disputat en Cáceres, que finalisà en derrota espanyola per 0-2. Encara que fon habitual en les convocatories durant la fase classificatoria del Mundial de 1994, fon deixat de costat a ultima hora pel seleccionador Xavier Climent.

Clubs

Com jugador

Club Païs Any
C. D. Mestalla Espanya 1982-1985
Valencia C. F. Espanya 1985-1995
Real Sporting de Gijón Espanya 1995-1997
Hercules C. F. Espanya 1997-1998
Llevant U. D. Espanya 1998-2000

Com entrenador

Club Païs Any
C. D. Olímpic de Xàtiva Espanya 2006-2007
C. D. Castello "B" Espanya 2008-2009

Referencies

  1. ↑ [1], Carena. ISBN 84-87398-83-9.
  2. ↑ http://www.diariocriticocv.com/noticies/not10387.htm.
  3. ↑ lasprovincias.es (ed.): «Fernando Giner seguirà al front de l'Olímpic en la seua andadura en Tercera».
  4. ↑ Las Provincies (ed.): «Ángel Micapans presa les ramaleres de l'Olímpic de Xàtiva, descendint finalment l'equip».
  5. ↑ Las Provincies (ed.): «Fernando Giner sera el nou tecnic del filial orellut».
  6. ↑ Las Provincies (ed.): «Fernando Giner, una aposta de futur per al futbol base».
  7. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}. elperiodicomediterraneo.com (ed.): .
  8. ↑ 8,0 8,1 http://hemeroteca-pagines.elmundodeportivo.es/EMD03/PUB/2003/12/27/EMD20031227038MDP.pdf
  9. ↑ Levante-EMV (ed.): «Valencia, capital mundial del futbol indoor».
  10. ↑ «noticias - El cami de Veterans VCF continua de forma immillorable».

Bibliografia

  • Urrutia, Carles i Giner, Ferrando (2003). El futbol mes divertit. Ferrando Giner, 20 anys de relats i anecdotes en el futbol professional. ISBN 978-84-607-9466-0
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Fernando_Giner&oldid=70092»