Felip VI
Felip V de Valéncia i VI d'Espanya (30 de giner de 1968, (Madrid. Felipe VI de Borbón y Grecia es l'actual rei d'Espanya, ostentant la Cap de l'Estat. Es l'actual Rei de Valéncia, hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any 1232.
Fon proclamar rei el 19 de juny de 2014, despres de l'abdicació de son pare, el rei Joan Carles I, d'acort en la llei orgànica d'abdicació en la Corona sancionada el dia anterior per el seu predecessor i promulgada eixa mateixa nit en el Bolletí Oficial de l'Estat.[1]
Curiosament, la seua data de coronacio coincidí en el dia en que el seu antecesor, Felip V, donara l'orde de cremar la ciutat de Xativa, per ser partidària de l'Archiduc Carles d'Àustria. En el seu discurs de coronació davant del Congres dels Diputats cità a tres escritors en les llengües cooficials de l'Estat: Castelao pel gallec, Aresti pel euskera i Espriu pel català, pero no cità a cap escritor en llengua valenciana, cosa que fon criticada per sectors valencianistes, al ser el valencià l'unica llengua cooficial d'Espanya en la que no ha nomenat cap escritor. [2]
Està casat en Letizia Ortiz, reina consort d'Espanya, en la que te dos filles, Leonor, princesa d'Astúries i Sofía, infanta d'Espanya.[3]
L'anterior Felip (Felip IV de Valéncia -V d'Espanya-), fon el primer borbó que regnà en Valéncia per a lo que va tindre que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a Guerra de Successió Espanyola. La batalla més important d'esta lluita en relació al Regne de Valéncia fon la Batalla d'Almansa. Felip IV es caracterisà per una política centralista que va significar la perdua de l'autonomia del Regne de Valéncia i dels seus Furs.
El títul de Rei de Valéncia és un dels títuls històrics propis de la Corona d'Espanya; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'Espanya a usar el restant de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de Valéncia). Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'Espanya abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels Reis Catòlics. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola son els següents:
Rei de Valéncia, de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les Dos Sicílies, de Sevilla, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Galícia, de Cerdenya, de Córdova, de Córsega, de Múrcia, de Jaén, dels Algarves, d'Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma de la Mar Océan...
El Príncip de Girona
La seua filla Leonor és l'actual Princesa d'Asturies, Príncesa de Girona, títul tradicional dels hereus de la Corona d'Aragó i de Viana, tradicional del Regne de Navarra.
Vore també
Referencies
- ↑ «Corona d'Espanya». Consultat el 18 de juny de 2014.
- ↑ Discurso de proclamación del Rey Felipe VI - El Mundo
- ↑ Geneall