Estònia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 14:27 7 març 2014 per Valencian (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' la economia' a ' l'economia')
Anar a la navegació Anar a la busca
Estònia

Eesti Vabarik

Bandera de Estònia Escut de Estònia
Bandera Escut
Lema: No té
himne nacional: Mu isamaa, mu õnn ja rõõm
 
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Tallin
401.821
59°26′ N 24°45′ E
ciutat més poblada Tallin
Idioma oficial Estoni
Forma de govern República parlamentària
Toomas Hendrik Ilves
Andrus Ansip
Independència
 •  • Data
Del URSS
24 d'agost de 1991
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 133*º
45.226 km² km2
4,56%
633 km
Població
 • Total
 • Densitat

1.332.893 (2005)
29,8 hab/km² hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total
 • PIB per càpita

$ 21.278 millons
$ 21.094
IDH
Moneda Corona estònia
‎Gentilici Estoni, estònia
Fus horari
 • en estiu
EET (UTC+2)
EEST (UTC +3)
Domini Internet .ee
Prefix telefònic ++372
Prefix radiofònic ESA-ESZ
Còdic ISO 804 / UKR / UA
Membre de: Unió Europea, ONU, OTAN, OSCE i COE

Estònia, oficialment República d'Estònia (en estonià Eesti VAbariik), és una república bàltica situada en el nort-est d'Europa. Des de 2004 forma part de l'Unió Europea i de l'OTAN. Llimita al sur en Letònia, al est en Rússia, al nort en el golfo de Finlàndia i al oest en el Mar Bàltic.

El poble estonià és ètnica i llingüísticament pròxim al finlandés i té forts llaços històrics i culturals en Escandinàvia, a diferència dels atres dos Països bàltics.

El 20 d'agost de 1991, el parlament proclamà la restauració de la independència d'Estònia, en el marc dels successos d'agost de 1991 en la Unió Soviètica, sent reconeguda per les principals potències europees, els Estats Units i acceptada per la Unió Soviètica el 6 de setembre de 1991.

Història

Artícul principal → Història d'Estònia.


Govern i política d'Estònia

Estònia es rig pel sistema republicà de govern, en un president triat per cinc anys pel parlament unicameral. El govern o poder eixecutiu és eixercit pel primer ministre, designat pel president, junt en atres 14 secretaris de estat.

El poder llegislatiu es troba radicat en el Riigikogu o Asamble del Estat, compost per 101 membres triats en base al sistema proporcional. Els seus integrants són electes per un periodo de quatre anys. Per sa part, el Poder Judicial està compost per tribunals de primera i segon instància, damunt dels quals es troba la Riigikohus o Cort Nacional, en 19 membres vitalicis triats pel Parlament d'una proposta del President.

Estònia s'ha convertit en u dels rpimers països en Vot electrònic, tant per les eleccions presidencials com per a les parlamentàries.

Organisació polític-administrativa

El país es troba dividit en 15 comtats (en estoni maakond, pl. maadonad).

Archiu:Comtats d'estonia.gif
Comtats d'Estònia

Economia

Donat el creiximent econòmic negatiu dels primers anys de independència, causat en part per les dificultats de la transició a un sistema d'economia de mercat, Estònia ha apostat per la lliberalisació de l'economia, estimulà a la inversió estrangera, privatisacions i major cooperació en Finlàndia. Més de la mitat del seu comerç exterior ho ralisa en l'Unió Europea, en la que ingressà en maig del 2004. Les principals exportacions d'Estònia són maquinària, gama electrònica, fusta i textils.

La privatisació d'emrpeses està casi completa, soles el port i les centrals elèctriques principals que permaneixen en les mans del govern. Estònia està principalment influencià pels desenrolls en Alemanya, Finlàndia i Suècia, els seus principals socis comercials.

Des de 1996 el govern apostà decididament per les tecnologies de l'informació, llançant el proyecte Tiigrihüpe per a informatisar les escoles i millorar el accés de la població en la tecnologia. Estònia està al cap d'Europa en penetració d'Internet i telefonia mòvil,i el sector de les TIC té hui en dia gran rellevància en el PIB del país.

El comerç del turisme i del trànsit també va fer contribucions importants a l'economia, que creix a un ritme del 11% anual i ya representa un 7% del PIB. Finlàndia i Suècia estan entre els socis més importants d'Estònia en comerç, inversió i turisme. Estònia continua sent lo que descriu el FMI com "eixecutant excepcional entre les economies de la transició", vigilà per una comissió bilateral que vela pel creiximent estable i fort, els pagaments internacionals, la estabilitat monetària i la transparència econòmica. El sistema bursàtil d'Estònia es gestiona a través de OMHEX, el jagant bàltic que controla les bosses de Tallin i Helsinki, i Nòdia, que ademés porten conjunta la seguritat informàtica des de maig de 2001. En els últims anys l'economia de Estònia disfruta d'u dels majors creiximents de la Unió Europea.

Cultura

Artícul principal → Cultura d'Estònia.

L'única llengua oficial en Estònia és el estoni. No obstant, en torn a un quart o un terci de la població d'Estònia és rusoparlant.


Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia

Països que pertanygueren a la URSS · Flag of the Soviet Union.svg
Armènia · Azerbaijan · Bielorrússia · Estònia · Geòrgia · Kazakstan · Kirguistan · Letònia · Lituània · Moldàvia · Rússia · Tajikistan · Turcmenistan · Ucrània · Uzbekistan