Estanislao Marco

Estanislau Marc Valls (La Vall d’Uixó, Castello, 17 de maig de 1873 - Valencia, 22 de juny de 1954) fon un compositor i guitarriste de Espanya.

Trayectoria

D'orige molt humil, als cinc anys se traslladà en la seua familia a Valencia, a on escomençà les seues actuacions com music ambulant pels carrers i places de la ciutat. Son pare Manuel Marc era guitarriste aficionat i li ensenyà les primeres nocions de l'instrument. Les lliçons de solfeig les rebe del seu germa Manuel, que assistia a l'academia de musica del mestre Penella, realisant grans progressos en poc temps. Coneixque a Tomás Ric, empresari del Teatre Principal de Valencia, qui li autorisà l'entrada lliure per la porta de l'escenari que donava al fos a on se reunien els musics de l'orquesta, durant l'entreacte. Alli, en apenes huit anys, s'inicià en l'aprenentage de l'interpretacio i tecnica musical.

Tingue ocasio d'escoltar en directe i relacionar-se en les grans figures de l'epoca, com Tárrega, que actuà en novembre de 1880, el violiniste Pau Sarasate, la soprana madrilenya Adelina Patti, el tenor Francesc Vinyes], i Antón Rubinstein.

En moltes ocasions actuà en el seu germa per a algunes companyies de teatre, opera i sarsuela. En 1887 foren els encarregats d'organisar una rondalla de guitarres, llaütes i bandurries en musics cegos, per a l'eixecucio del passacarrer i la jota final del primer acte en l'estrena de la sarsuela de Ruperto Chapí La Bruixot, en el Teatre Principal de Valencia, i en El Dolors, de Tomás Breto.

Quartet El Turia

La seua carrera concertística se desenrollà junt als seus germans, formant el quartet El Turia. Ho componien Manuel en la bandurria, Teresa en llaüt i lira, Magenia en bandurria i lira, i Estanislau en la guitarra. Mes tart se converti en quintet, en l'entrada d'Emili al piano. Recorreron Espanya, aplegant la seua fama mes alla de les fronteres, lo que els portà a actuar en França, Portugal i Argelia. Realisaren mes de mil concertts entre 1889 i 1907. Tenien un repertori de mes de 400 obres tocades de memoria.

En una critica de El Mercantil Valencià el 2 de març de 1893 se llig

Diríase quan se li sent que una mateixa força els impelix, com si fosen peces d'un mecanisme perfecte i be equilibrat, al que hi ha que agregar l'anima, cuyas manifestacions se revelen per mig de matiss exquisits i gradacions de sonoritat que causa embadaliment en l'anim de l'auditori.

En les seues llargues temporades en Madrit, aplegaren a actuar en diferents ocasions en el Palau Real davant la regente María Cristina, l'infanta Isabel, Alfons XIII, i membrets de la noblea i cos diplomatic. Estanislau ho relata en les seues memories:

Actüem durant dos mesos en el teatre Alhambra i a continuacio, per amijanada del director d'orquesta valencià Vicent Lleó, forem contractats per a actuar en el Nou Teatre situat en el carrer de Punteras. Alli coneixquerem als germans Quintero. Cert dia, despres del menjar, rebem la visita d'un alt empleat de Palau, qui per manat de La seua Altea l'Infanta Doña Isabel mos encaria el que mos entrevistasemos en el Majordom Major de Palau, senyor duc de Sotomayor, en el fi de complimentar els desijos de La seua Majestat i demes persones de la familia Real de sentir al Quartet El Turia en concert privat per estar la Tall de luto. Se convingue en celebrar dit concert als nou i mija de la nit en la data prefixada. Conve advertir que la nostra actuacio en el teatre era al voltant dels onze de la nit. En l'exactitut de la coses del Palau, als nou i mija en punt escomençava el nostre concert davant les persones Reals, a excepcio de l'Infanta Doña Isabel, que prengue assent al meu costat. No eixecutem un programa determinat, puix contant en un extensísimo repertori i posseint S.M. la Regina una vasta cultura musical, cap dir que eixecutem les obres que mos anava demanant o indicant. Al donar els onze sense notar hastío ni cansament en els oyents li recordi al meu germa lo alvançat de l'hora i el nostre compromis del teatre, i dirigint-se a la Regina li anuncià la nostra retirada a lo que contestà esta alguna cosa sorpresa: ¿Tan pronte?

Docencia

Quan en 1907 se disolvió el quintet El Turia, Estanislau Marc se retirà del mon concertístico per a dedicar-se a la composicio i a la docencia privada, fundant i dirigint la Rondalla Valenciana del Centre Instructiu Musical de Benimaclet i la Rondalla Segarra de Vall d´Uixó, en la que permaneció de 1943 a 1953.

Entre els seus alumnes destacaren el valencià Patrici Galindo, membre fundador de la societat Amics de la Guitarra, compositor de numeroses obres didactiques, i el murcia Nadaleta Yepes, que rebe les seues ensenyances en 1940 quan contava tretze anys d'edat. En el disc Musiques d'Espanya i America (Safir, 1989), se pot llegir el següent comentari seu:

Estanislau Marc fon un dels discipuls predilectes de Tárrega. Yo tingui la sort d'estudiar en ell. L'escola de Tárrega se bifurcà en dos, els que tocaven en els rovells dels ditts, i els que se deixaven crecer les ungles. Al primer grup pertanyían: Estanislau Marc, Josefina Roureda, Salvador Garcia i Emili Pujol. Al segon: Miquel Llobet i Jogim Garcia de la Rosa, en qui tambe tingui la sort d'estudiar. Ell era un vell i yo un chiquet de tretze anys, pero recòrt aquell contacte com un milacre de la meua existencia. Parlem els dos com si tinguerem la mateixa edat. No recòrt qui s'acostava a qui, pero estic segur de que en eixe misteri estava la clau del corrent que s'establix entre discipul i mestre i per la que passaven no nomes coneiximent i experiencies sino un amor. Esta Guajira es la primera obra que un compositor escrigue per a mi i yo desige acabar el disc en ella per a rendir homenage a l'home que deposità la seua confiança en mi quan yo era apenes un adolescent. Espere no haver defraudat la seua ni la de ningu dels que se brindaren a ensenyar-me lo millor d'ells mateixos.

Composicio

Les seues composicions per a guitarra s'inserten en l'estetica de la musica de salo. La majoria son peces breus, valses, mazurkas, i tangos. Adaptà el folclore d'algunes regions espanyoles com queda reflectit en la seua Gran Jota Aragonesa, i les seues Malaguenyes, Granadines, i danses valencianes.

El seu catalec supera el centenar d'obres originals per a guitarra, ademes d'una llarga llista de transcripcions per a rondalla dels grans mestres. Com obres didactiques te un metodo de guitarra, un metodo per a llaüt i varis quaderns d'estudios tecnics progressius. Tan nomes publicà dos obres en la Biblioteca Fortea: Albada i Preludi en Re, per lo que la seua obra ha permanecido inedita casi mig segle fins l'investigacio iniciada per Jordi Orozco en l'any 2000, que ha donat els seus primers fruitts en la gravacio de la seua obra patrocinada pel Institut Valencià de la Musica.

Bibliografia

• HERRERA, FRANCISCO, Estanislau Marc, en Revista de l'Associacio Guitarrística America Martinez, Huit Sonor, Sevilla, any III, nº 5, setembre 1999.
• HERRERA, FRANCISCO, Enciclopedia de la Guitarra, vol. III, pags. 91-92, Editorial Piles, Valencia, 2004.
• OROZCO, JORGE, Els discipuls de Tárrega en Francesc Tárrega i la seua epoca, coleccio Noms Propis de la Guitarra, Edicions l'Assorrada, Ajuntament de Cordova, Festival de la Guitarra de Cordova, Cordova, 2003.
• OROZCO, JORGE, Marc, Estanislau en Diccionari de la Musica Valenciana, vol II, pags. 53-54, dir. Emili Cassares, Iberautor Promocions Culturals S.R.L., Madrit, 2006.