Alfara de la Baronia

Situat al nord-est de la comarca del Camp de Morvedre, a el vall del riu Palància. El riu en divideix el terme en dues mitats, quedant el nucli urbà a la dreta. Les muntanyes més elevades del terme municipal són el Picaio (388 m.), la Costera (261 m.) i l'anomenada popularment Muntanyeta de l'ermita (229 m.), als peus de la qual s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 Ha.) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també timó, romer i un poc d'espart.

S'accedeix a aquest poble des de Valéncia a través de l'A-23, prenent l'eixida núm. 14 i, tot seguit, la CV-327.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Alfara d'Algímia limita amb les següents poblacions: Algar, Sagunt i Algímia d'Alfara a la província de València i Sogorb a la província de Castelló.

Història

La zona ja estava poblada durant l`'època íbera, com demostren les restes arqueològiques trobades al terme municipal de forns ibers i gran quntitat de ceràmica.

En época romana, la zona de l'actual Alfara d'Algímia pertanyia al Ager Saguntinus.

La zona no va sofrir, en el segle V, ni l'invasió dels vàndals ni el posterior control dels visigots, motiu pel qual cal considerar que la seua estructura poblacional es mantingué inalterada des de la crisis de l'Imperi Romà, (segle III), moment en el qual la població del Ager Saguntum es reclogué a les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, el 1233, el rei Jaume I d'Aragó arrivà –segons conta la seua Crònica– a la zona del Palància. Després de la conquesta, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt amb la d'Algímia, passà a formar part de la Baronia de Torres Torres. EL 1249, Jaume I en féu donació a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perquè el baró no residia a Torres Torres, de manera que continuà subjecta al patrimoni reial fins que l'any 1270 es féu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a altres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

En 1609, Alfara quedà despoblada per l'expulsió dels moriscs. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, essemt baró de Torres Torres Miquel Vallterra. Els nous pobladors cristians arribaren al poble des de Torres Torres i Almàssera

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983
1983 - 1987
1987 - 1991
1991 - 1995
1995 - 1999
1999 - 2003
2003 - 2007	José E. Terrádez Navarro	PP
2007 - 2011	n/d	n/d
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Demografia

Durant el segle XVIII augmentà un cent per cent la seua població i arrivà a tindre 540 habitants el 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins al 1940, any en què tornà a créixer gràcies al increment del regadiu a causa de la canalització de les aigües de la Font d'Arguines, que permeteren fer nous regadius. En 1970 la població era de 850 habitants. Des d'aquella data, la població ha decrescut considerablement.

Evolució demogràfica
1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007
548	534	522	509	499	502	488	487	498	515

Economia

Està basada tradicionalment en l'agricultura. Actualment, a pesar d'haver augmentat l'àrea dedicada al cultiu de la taronja per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a la indústria i als serveis. Tot i això, a hores d'ara, les dues fàbriques que hi havia, han estat tancades. Només hi contiunen actives un magatzem de taronja i una fusteria.

Monuments

Monuments religiosos

Ermita de la Mare de Déu dels Afligits. Edifici construït a les darreries del segle XVII. La part més destacalbe n'és la frontera, que pertany a la tipologia anomenada mixtilínia, essent un dels primers exemples de dita tipologia al País Valencià.

Església de Sant Agostí. Hi ha noticies de l'edifici des de final del segle XVI. En 1799, se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a Cristóbal Bueso la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de Joaquim Oliet Cruella. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura son motius principals de les seues obres.

Monuments civils

La cisterna. Construcció tradicional ab aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la Sequia Major de Sagunt. Se creu haver sigut construïda a finals del segle XVIII, durant l'etapa de Floridablanca, qui lliberà al poble del pagament del impost de la seda per a arreplegar fondos per a la seua construcció. Una recent restauració ha desvirtuat la seua fisonomia original.

Festes patronals

Alfara d'Algímia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última semana d'agost i la primera de setembre.

Festa de Sant Agustí, titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.

Verge dels Afligits té lloc la festa el 8 de setembre. La vespra la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.

Enllaços externs

Institut Valencià d'Estadística
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació ab el seu consentiment. [1]
Web no oficial d'Alfara d'Algímia

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alfara_de_Algimia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.