Andilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Andilla
95px 90px
160px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Els Serrans
Partit judicial: Llíria
Ubicació: 39°50′16″N 0°48′49″O
Altitut: 895 msnm
Superfície: 142,8 km²
Població: 325 hab.
Densitat: 2,28 hab./km²
Gentilici: Andillà/na
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46170
Festes majors: 24 d'agost
Alcalde: Celestino M. Perales Gálvez (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Andilla és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de Els Serrans.

Geografia

Situat en les vertents meridionals de la serra del mateix nom, l'extrem noroest de la província de Valéncia consta històricament de tres aldees Osset, Artaj i La Pobleta i de numerosos núcleus disseminats de població com son la massa gran o devesa , també coneguda com pardanchinos , les casetes dels Sepes ,la casa de la Senyora o casa de la senyora de coleto, les cases del cerrito.

El terme està molt accidentat, ab paisages molt abruptes i profunts barrancs. Les principals altures son: Veteta (1.434 m), Resinero (1.482 m), Rumbo (1.146 m), Vihuela (1.273 m) i Miravaléncia (1.262 m). La rambla d'Andilla recull les aigües del terme duguen-les fins al riu Túria. El clima és fret, ab nevades en hivern i temperatures agradables en estiu. Els vents predominants son els del nort i ponent en l'hivern, i el llevant en estiu.

La vila se troba en la vertent meridional d'un chicotet cerro.

S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, agarrant la CV-35 fins a enllaçar ab la CV-349, continuant per la CV-245 i després per la CV-341.

Localitats llimítrofs

Alcubles, La Yesa, Chelva, Calles, Figueroles dels Serrans, El Vilar i Llíria totes de la província de Valéncia i Sacanyet de la província de Castelló.

Història

En l'Edat Mija tingué castell i estagué amurallada; hui apenes queden restos del primitiu recint.

La zona fon molt castigada durant la Guerra Civil de 1936 a 1939. S'establí un front en el propenc vèrtiç de la Salada, i resultaren destruïts gran número d'edificis de la vila i del terme, següent esta una de les causes determinants del descens de població.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Celestino Mateo López IA
1983 - 1987 José Mª Vicente Martínez OIV
1987 - 1991 Ernesto Enguídanos Palomar PSPV-PSOE
1991 - 1995 Ernesto Enguídanos Palomar,
Daniel Domingo Muñoz, y
Basilio Vicente Galvez.
PSPV-PSOE,
AIA, i
PP.
1995 - 1999 Basilio Vicente Galvez PP
1999 - 2003 Daniel Domingo Muñoz UV
2003 - 2007 Celestino M. Perales Gálvez PP
2007 - 2011 Celestino M. Perales Gálvez PP
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
174 192 253 292 311 460 395 384 348 335 325

Economia

Basada en l'agricultura. Predomina el secà, en el que se cullen principalment, olives, raïm, anous i armeles. Els cereals se cultiven en règim de guaret. També n'hi han varies mines de caolí.

Monuments

Data del segle XV, construïda per iniciativa de Rodrigo de Rebolledo, senyor d'Andilla que vivia en la cort napolitana d'Alfonso el Magnànim, per lo que el temple te influencies italianes. En l'altar major n'hi han 8 quadros de Francisco Ribalta, restos d'un gran retaule pintat en colaboració ab Vicent Castelló en 1622;

  • Ermita de Santa Inés.

Festes locals

Persones célebres naixcudes en esta localitat

Enllaços externs

[1]

Referències