La Vila Joyosa

La Vila Joyosa (oficialment La Vila Joiosa/Villajoyosa, AFI: [la ˈviɫa d͡ʒoˈjoza]), nomenada normalment La Vila i antigament Allon o Alonis, és un municipi valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetros al nort-est de la ciutat d'Alacant. Conta en 32.534 habitants (INE 2008) i és la capital de la comarca de la Marina Baixa i cap de partida judicial. Popularment és coneguda en el dit "De la Vila i plores, cabra fotuda".

Geografia

Pel núcleu urbà de La Vila Joyosa passa el riu Amadòrio -riu de la Vila-, provinent del pantà de Relleu. El terme municipal conta en 15 km de costa i llimita en els municipis de El Campello, Orcheta, Finestrat, Benidorm i un chicotet pic en Aigües de Busot.

Muntanyes

La Moratella, El Belpuig, El Tàssio, El Cantal, Serra d'Orcheta, La Nina, El Tossal del Meno, El Tossal de la Vella, El Tossal de la Torreta, El Tossal de la Bale, El Voladoret.

Núcleus i partides

• L'Ermita
• El Paradís (Paraís)
• El Torres
• La Cala de la Vila Joyosa o Cala de Morales o Cala de Finestrat. En l'edat mija "la cala de n'Aguiló".
• El Montiboli
• Atres partides menors: L'Aixihuili, El Salomó, La Rancallosa, Els Alfondons, El Rodacucos, La Mediassa, La Foradà, L'Alcocó, L'Almiserà, El Charco, El Charquet, El Carrichal, La Pileta, L'Era Soler, Les Chauchelles, El Carratalà, El Galandú, La Robella, Les Barberes, El Pla, Les Bordes, Els Banyets, La Mallaeta, La Tellerola, Les Talayes, El Racó del Conill, El Partidor, El Clot, El Mijanet, El Secanet, L'Almuixó i La Setina entre atres.

Plages

thumb|left|La Caleta del Montiboli i la platja de l'Esparralló (nudista) de la Vila. thumb|left|Platja dels Estudiants. De nord-est a sud-oest:

• Cala de Morales o Cala de Finestrat o "Cala de la Vila Joiosa": Arena fina. Escassa profunditat. 250 metres de llargària. La denominació medieval era la cala de n'Aguiló.
• Caletes del Racó del Conill: Còdols mitjans, retirada, salvatge i petita. Profunditat mitjana. Entre les dues caletes de la platja fan 70 metres de llargària. És una platja nudista.
• Platges del Torres: Còdols mitjans i trossos de arena grossa. Escassa profunditat. Entre les dues platges a banda i banda del riu Torres sumen 500 metres de llargària.
• Platja del Tio Roig del Pal: Còdols mitjans i graveta fina. Profunda. 150 metres de llargària.
• Platja dels Estudiants: Còdols mitjans i graveta fina. Profunda. 100 metres de llargària.
• Platja del "Varadero" (Platja del Varador): Graveta fina i arena grossa. Profunda. 150 metres de llargària.
• Platja de l'Alcocó: Actualment convertida en moll del Club Nàutic. 300 metres de llargària. Al Nord estava la punta de l'Alcocó on se situa el moll pesquer de la Vila Joiosa.
• Platja de la Basseta l'Oli (Platja de la Basseta de l'Oli): Arena fina. Plana i urbana. La platja més calma de la Vila Joiosa en estar protegida pel vents de llevant pel port pesquer. 230 metres de llargària
• Platja de la Vila: Arena fina. Plana i urbana. 600 metres de llargària. Junt a la Platja de la Basseta l'Oli i la de l'Arsenal composen una extensa platja amb diferents recers del vent però amb una continuïtat física de 1.200 metres de llargària. Al segle XVIII rebia el nom de Platja de la Mar.
• Platja de l'Arsenal: Arena fina. Plana i urbana. 370 metres de llargària
• Platges de la Punta de Moro: Les més pròximes al riu Amadòrio són de cantals grossos i impracticables, les que són prop de la Mallaeta són de còdols i grava fina. 700 metres de llargària.
• Platja de la Malladeta: 70 metres de llargària.
• Platja del Paradís: Arena fina i grossa i còdols mitjans. Profunditat mitjana. 1.050 metres de llargària.
• Platja de Bol Nou: Grava menuda i mitjana. 220 metres de llargària.
• Platja de l'Esparralló: Grava menuda i arena grossa. Estreta. 200 metres de llargària.
• Caleta del Montiboli: Grava menuda i arena grossa. 120 metres de llargària.
• Platja del Xarco: Molt diversa, des d'arena grossa fins a cantals grossos. 450 Metres de llargària.
• Platja del Carritxal: Estreta, abrupta i de còdols grans. 300 metres de llargària.

Història

thumb|Carrer típic de La Vila Joiosa. Passeig de Sant Pere. El seu origen, segons alguns autors, sembla remuntar-se a temps anteriors a la romanització, ja que existeixen fonts arqueològiques del període ibèric que recolzen aquesta teoria. També s'han trobat restes arqueològiques del període romà, com la Torre d'Hèrcules, nom popular que rep un sepulcre de torre romana de l'Alt Imperi, i deixalles d'un pont romà sobre el riu Amadòrio. Una tradició sens fonament pretén que dita torre siga la tomba de Sertori, la qual cosa ve contradita pel tipus de monument, que és d'època imperial i datada possiblement dintre del segle II.

La població fou conquistada pels cristians el 1251 per la necessitat d'aquests d'assegurar aquesta zona front el poder d'Al-Azraq, va fer que hi predominaren els assentaments col·lectius, tant de genets com de peons, concedint-se als primers doble extensió de terres que als segons. Amb tot, a penes si comptà amb repobladors, per la qual cosa la seua població va continuar, per molt de temps, sent majoritàriament musulmana. Rere l'aixecament i desfeta del cabdill musulmà Al-Azraq, restà pràcticament despoblada. Amb la revolta dels musulmans castellans del 1264, s'hi produí la intervenció militar de Jaume I, que tingué com a conseqüència l'inici d'una repoblació catalano-aragonesa. El 1300 Bernat de Sarrià va concedir carta pobla -per tal que hi hagués una localitat íntegrament cristiana ben fortificada en un país gairebé plenament musulmà- i el 1452 fou elevada a la categoria de vila reial.

Durant les Germanies (1521), encara que primerament va prendre partit pels agermanats, més tard tornà a l'obediència del rei, el qual, i en agraïment, va mantenir els seus privilegis. El 1600 comptava amb una població de 370 habitants (vilers), però després de l'expulsió morisca del 1609, es va veure molt minvada. En el segle XVIII, segons Cavanilles, donava un total de, aproximadament, 5.000 habitants, augmentant progressivament en els anys posteriors, fins el 1900, que amb l'emigració vers el Nord d'Àfrica, va tornar a disminuir. Però fou en la dècada dels 1970, i a causa del turisme, quan el creixement de la població fou notori, passant a 25.073 habitants en 2002, en un terme de 59,2 km².

El 1911 Alfons XIII, va concedir-li el títol de ciutat. La llegenda conta que el 29 de juliol de 1538 es va produir un fort atac per part de pirates, que pogueren ser derrotats pels cristians, gràcies a una forta tempesta que va destrossar la seua flota, ancorada en la desembocadura del riu Sella. La tempesta fou atribuïda a una intervenció miraculosa de santa Marta. Aquesta vila ha tingut sempre una fort tradició marinera. La seua activitat pesquera està documentada des del segle XVI, i en ella s'ha basat gran part de la seua economia.

Economia

Ciutat de gran tradició pesquera, actualment en la seua economia destaquen les indústries de xocolate (com Xocolates Valor, Clavileño) i el turisme.

Demografia

Amb 27.983 habitants segons el cens de l'1 de gener del 2005, La Vila Joiosa és el 13è. municipi de la província d'Alacant per població. Segons aquest cens, el 15,11% de la població del municipi és de nacionalitat estrangera (dels quals un 42% és d'altres nacionalitats de la UE).

Evolució demogràfica de La Vila Joiosa

1857	1887	1910	1930	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2005	2008
9.110	8.763	9.152	8.715	9.315	11.006	16.258	20.638	23.160	24.246	27.983	32.534

Política

A les eleccions municipals del 27 de maig del 2007, es van presentar cinc partits polítics, tots van obtindre representació en estos resultats per regidors: 10 PP, 7 PSPV-PSOE, 2 II (Iniciativa Independent), 1 BLOC i 1 EUPV. En un pacte de quatre partits: PSPV, II, BLOC i EUPV es va poder donar l'alcaldia al candidat pel PSPV-PSOE.

A finals del 2008 l´edil de II es va passar al grup mixt i va fer possible que el PP tornara a governar.

== Monuments i llocs d'interés ==]

• Conjunt històric-artístic de la Vila. Trobem el núcleu, les muralles renaixentistes i l'església fortalea de l'Assunció, del gòtic català.

• Torre d'Aguiló. De planta quadrada, construïda en el segle XVI, va formar part del sistema de vigilància costera contra la pirateria.

• Torre de Dalt. Les torres d'horta són estructures annexes a cases de camp, que transmeten cap a l'interior el senyal d'alarma rebuda de les torres de costa.

• Torre de Baix o de Xauxelles. Es troba emmascarillada en la cantonada d'una construcció actual que ha absorbit.

• Torre del Charco. Torre guaita, de planta circular (segle XVI). Actualment es troba en una propietat privada.

• Torre de la Creu.

• Torre la Torreta. Torre d'horta esmentada ya en documents de principis del segle XV, per la qual cosa va haver d'existir des dels primers temps de la repoblació cristiana. Domina tota l'horta de la Vila Joyosa.

• Torre Simeón. És una torre sentinela d'horta que formava part del sistema de prevenció dels atacs de pirates.

• Torre d'Hèrcules (abans de Sant Josep). Monument funerari romà del segle II.

• Museu chocolates Valor. Museu visitable sobre la història del chocolate.

• Museu municipal. Interessants restes del poblament de la ciutat.

• Casa Museu La Barbera dels Aragonés.

Festes

Les seues festes de Moros i Cristians, celebrades en honor a santa Marta del 24 al 31 de juliol, van ser declarades d'interés turístic internacional pel Ministeri de Treball i Assunts socials l'any 2003. Estes festes, que en La Vila Joyosa tenen una antiguetat de 250 anys, rememoren un important atac realisat pels pirates barbarescs en 1538 que va ser repelit pels habitants de la vila, i tenen la particularitat de presentar un combat naval i un desembarc (El Desembarc) en la plaja.

El dia 29 de juliol, se celebra la processó de Santa Marta, el cavaller portador, la guia pel seu recorregut oferint a la santa al públic congregat a tal ocasió. El cavaller és el Sr Lorenzo Ronda Martínez, que té este càrrec vitalici. Atres actes de les festes són l'entrada de bandes, les desfilades, la partida, les embaixades, les paelles i la desfilada de carrosses. També en l'estiu se sol celebrar la "chocolatissima" en rutes guiades i degustació de chocolate en el núcleu antic.

Atres festes importants són les que se celebren en el barri de l'Ermita, en la celebració de Sant Miquel, a finals de setembre.

En agost del 2008 es realisà el conegut festival de música alternativa, Marearock Festival, a on en el seu antic emplaçament, en Torrevella va arribar a congregar més de 4.000 persones.

També se celebren en la Vila Joyosa el carnestoltes, la Semana Santa en una important processó del Divendres Sant. En maig es commemoren les Llàgrimes de Santa Marta i al juliol la Mare de Deu del Carme.

Gastronomia

Els plats típics més destacables són: arròs en fesols al forn, la borreta de melva, Paella Vilera , pebrereta, Sanc en ceba, olla en "tarongetes" (pilotes), polps a la vilera, calder, arròs en lluç, arròs en ceba, arròs en espinacs i aladroc, i "coca escaldada".

Enllaços externs

• Web oficial de l'Ajuntament de La Vila Joiosa
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.