Pantà de Tous

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 00:21 23 dec 2008 per Silla Blava (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''presa de Tous''', també dita Embassament de Tous o Pantà de Tous, esta situada en els termes municipals de Tous i Millars, en la [[provincial de V...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

La presa de Tous, també dita Embassament de Tous o Pantà de Tous, esta situada en els termes municipals de Tous i Millars, en la provincial de Valéncia. La presa embassa al riu Xúquer i al seu tributari, el riu Escalona, en la part final del seu curs. El pantà te una capacitat màxima de 340,4 hm³

La primera presa de Tous tenia una capacitat de 80 hm³ i se derrocà la vesprada del 20 d'octubre de 1982, degut a la descomunal creixcuda del Xúquer. Des de el dia 19 venia ploguent torrencialment en la conca mija del riu com conseqüència de una gota freda en altura que descarrega més de 600 mm en un àrea de 700 km² i més de 100 mm en la resta de la conca. Al no poder obrir les comportes, el riu ana derrocant la presa que, finalment, cedí per complet lliberant un cabal que se cifrà en 16.000 m³/s en Alzira, aigües avall del pantà, causant la major riuada coneguda en Espanya, coneguda com la Pantanada de Tous. La raó per lo qual fallà la presa fon negligència d'un avís de pluges fortes en la zona i la falta de personal qualificat durant la nit en temporada d'alerta roja.

El pantà actual s'acaba de construir en 1994 i conta ab una capacitat molt major que l'anterior. Entre els objectius de la presa se troba l'aprofitament hidroelèctric, la prevenció d'inundacions i el rec; les seues aigües surten el Canal Xúquer - Túria. Esta permesa la navegació recreativa i la peixca de lucios, carpes y barps en les seues aigües.

Este enclau és també tràgicament recordat per ser el lloc on en 1993 se trobaren els cossos de les tres chiquetes d'Alcàsser brutalment torturades i assessinades, Miriam, Toñi i Desirée.

Referències