Tortilla espanyola
La tortilla espanyola o tortilla de creïlles és un plat típic espanyol, d'ahí el seu nom. Es tracta d'un dels plats més coneguts i emblemàtics de la cuina espanyola, sent un producte molt popular que es pot trobar en casi qualsevol bar o restaurant del país.
A partir de la recepta bàsica hi ha múltiples variants, tant en el modo de cuinar els ingredients com en el quallat de l'ou. Normalment, la tortilla espanyola només porta com a ingredient básic les creïlles pero també hi ha un ingredient opcional i adicional més habitual que és la ceba, considerant-se més popular inclús la preparació en ella que la recepta simple.
La tortilla espanyola es pot menjar com a plat principal o en acompanyament, i també en entrepà.
Història[editar | editar còdic]
En les cròniques d'Índies es té documentat que en l'any 1519 ya es coneixia la tortilla d'ou tant en Europa pels conquistadors espanyols com en Amèrica a lo manco pels asteques, els qui la preparaven i venien en els mercats de Tenochtitlán; en eixos texts la tortilla de Mesoamèrica solia referir-se com a «pa de dacsa», per lo que l'alusió a la «tortilla d'ou».
La creïlla (o papa) és un tubèrcul originari d'Amèrica del Sur, i fon conegut pels espanyols de mà dels inques. Els inques nomenaven ad este tubèrcul «papa» en quèchua. La similitut d'est en la batata va favorir que en el sigle XVII en Espanya acabara nomenant-se patata, en valencià creïlla.
En el llibre La Agricultura General, Tom III (1767) de Joseph Antonio Valcárcel es menciona sobre les creïlles que «en Espanya la seua regular ocupació és en guisats, i tortilles», fins al moment, esta és la primera referència escrita documentada que es té sobre l'orige de la tortilla de creïlles en Espanya. En lo que queden desmontades les teories posteriors sobre el seu orige.
El llibre La patata en España, escrit pel científic Javier López Linage, del Centre de Ciències Humanes i Socials del CSIC, confirma la referència documentada de la tortilla de creïlles que apareix en la localitat extremenya de Villanueva de la Serena, durant el sigle XVIII, el 27 de febrer de 1798. L'obra fa referència a documents que parlen de la tortilla de creïlles en eixa localitat en l'any 1798, i atribuïx la seua invenció a Joseph de Tena Godoy i al marqués de Robledo, dos facendats ilustrats de Villanueva de la Serena, que tractaven de trobar un aliment barat per a paliar la fam basat en la creïlla.
Un atre document conegut en el que apareixia una referència a la tortilla de creïlles era navarrés. Es tracta d'un anònim «memorial de ratera», dirigit a les Corts de Navarra en 1817, en ell s'expliquen les míseres condicions en les que viuen els agricultors comparant-los en els habitants de Pamplona i de la Ribera navarresa. Despuix d'una llarga enumeració dels mísers aliments presos pels montanyesos apareix la següent cita:
Ingredients[editar | editar còdic]
Els ingredients principals de la tortilla espanyola, una tortilla espanyola tradicional, són:
- Ous
- Creïlles
- Ceba (opcional)
- Oli d'oliva
- Sal
Preparació[editar | editar còdic]
La preparació és prou senzilla:
- Pelarem les creïlles i les tallarem a trocets, no molt grans.
- Calfarem l'oli en una paelleta.
- Fregirem els trocets de creïlla i afegirem la sal. Lis donarem vàries voltes per a que se frigguen per complet.
- Batirem els ous, el número d'ous dependrà del número de comensals, normalment, un ou per comensal.
- Una volta que estan fregides les creïlles, llevarem part de l'oli i afegirem els ous batuts.
- Per a quallar be la tortilla per les dos parts, una volta estiga quallada en la base, li donarem un volteig i aixina estarà pels dos costats.
