Massapà
El massapà és una pasta dolça feta en parts iguals d'armela molta i de sucre rebaixada en ous batuts, de vegades en la clara a soles i d'atres afegint-hi els rovells, que es fa generalment cuita al forn. El massapà és un dolç molt comú durant les festes de Nadal, encara que es menja en moltes atres ocasions, com poden ser la celebració de Tots Sants, o formant part de la mocaorà del dia dels enamorats o de la fira de santa Caterina a finals de novembre, juntament en peladilles i fruits secs d'autumne.
El massapà es pot confeccionar fent blocs o rolls de la pasta, mesclant-la també en espècies, licors i colorants, o donant-li forma de chicotetes figures d'animals o de fruites o verdures.
Orige[editar | editar còdic]
L'orige del massapà és encara prou controvertit. Segons uns autors, prové del marcipane italià (Pa de Sant Marc), originat en Venècia. Segons atres autors, prové de la ciutat alemana de Lübeck on va substituir el pa en una época en el que este hi mancava. Tan mateix, la teoria més provable és que, com atres postres elaborats en armeles, tinga un orige àrap, de "mantha-ban", que vol dir "rei assentat", ya que els primers massapans de la Península Ibèrica portaven impresa esta figura, o be del vocable mahsaban que designa en general els dolços fets a base d'armeles i d'atres fruits secs.
El massapà pot ser la base de molts d'atres dolços com els panellets, els torrons moderns i els farcits d'alguns tortells, com per eixemple les casques.
Atres tradicions nadalenques són:
