Federico Martínez Roda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 11:23 21 set 2024 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Federico Martínez Roda
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador, juriste i escritor.
Naiximent: 1950
Lloc de naiximent: Requena, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Federico Martínez Roda (Requena, 1 de novembre de 1950) és un historiador i juriste valencià, va ser decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de l'Història des de l'any 1997. Catedràtic d'Història Contemporànea, en les Universitats Universitat Cardenal Herrera de Valéncia i CEU San Pablo de Madrit. En l'actualitat impartix classes en l'Universitat Catòlica de Valéncia.

Biografia[editar | editar còdic]

Naixcut en la població de Requena de la comarca de La Plana d'Utiel, l'1 de novembre de 1950, cursà els seus estudis de filosofia i lletres i dret en l'Universitat de Valéncia a on es va doctorar en Història en l'any 1979 en una investigació sobre el Port de Valéncia. Amplià els seus estudis en Brusseles i Ginebra.

Inicià les seues investigacions en l'any 1973 en la seua tesis de llicenciatura sobre l'Ilustració valenciana dirigida per Joan Reglà. Des de llavors, i ininterrompudament, ha treballat en quatre llínees d'investigació: temàtica valenciana, metodologia històrica, globalisació i relacions internacionals i últimament temes d'història militar. En l'any 2014, rebé el XVII Premi Ángel Herrera a l'Investigació en Humanitats.​

Començà la seua carrera docent com a catedràtic d'instituts d'ensenyança mija. Fon director dels instituts de bachillerat d'Utiel i Mislata (1975-1983). Posteriorment fon coordinador del C.A.P. de Geografia i Història de l'Universitat de Valéncia, secretari general de l'Universitat CEU Cardenal Herrera de Valéncia de 2001 a 2008 i Vicerrector de l'Universitat CEU San Pablo de Madrit de 2011 a 2013. En setembre de 2014 s'incorporà a l'Universitat Catòlica de Valéncia.​ Com a professor universitari ha segut invitat en universitats tan variades com les de Cracovia, Wroclaw, Lima, King's Point, Nova York, Managua, Saint Pölten, Wisconsin i Nova de Lisboa.

Ha colaborat en els periòdics Las Provincias, Información i El Mundo. És membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana des de l'any 2006. És conseller de les revistes Història, Antropologia i Fonts Orals i Aportes (Revista d'Història Contemporànea) i director de la revista Anals de la RACV des de 2008.

Ha segut decà (2016-2019) de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Controvèrsia en el seu decanat[editar | editar còdic]

Controvèrsia

Durant el decanat de Federico Martínez Roda, en abril de l'any 2018, tres acadèmics de la junta de govern, José Francisco Ballester-Olmos, José Vicente Gómez Bayarri i Voro López, varen presentar la seua dimissió per a treballar en sumar als acadèmics contraris al decà. En el fondo de la brecha oberta en la RACV apareix l'acostament de Martínez Roda a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i al seu president, Ramón Ferrer (exacadèmic de la RACV), en l'any 2016, en qui va realisar una declaració conjunta que va aprovar l'assamblea de la AVL i la junta general de la RACV, encara que esta última fon anulada pels tribunals.

L'intenció dels dirigents encapçalats per Federico Martínez Roda era que la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes es llimitara als estudis i abandonara la normativisació del valencià, qüestió que quedaria en exclusiva per a la AVL. L'orgue oficial sosté l'unitat de les llengües valenciana i catalana, mentres que la RACV sempre ha defés l'independència del valencià respecte al català. Eixe pacte suponia, en la pràctica, una cessió a les tesis de la AVL.

En giner de l'any 2019 es celebraren noves eleccions per a elegir una nova junta directiva, el mandat del decà havia complit els tres anys reglamentaris, sent elegit nou decà, José Luis Manglano.

Obres[editar | editar còdic]

Obrarousso.jpg

Entre les obres que ha escrit, podem destacar les següents:

  • Utiel: la tierra y los hombres (1978)
  • Nuestra tierra, nuestra gente (1982)
  • Comunidad valenciana (1984)
  • Historia contemporánea de la Comunidad Valenciana (1990)
  • Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (1998)
  • Historia de lo Rat Penat (2000)
  • Historia contemporánea (2003)
  • El cambio en la beneficencia valenciana. 150 años de Gran Asociación (2003)
  • De feria muestrario a feria Valencia, agente y testigo del progreso económico valenciano (1917-2004) (2005) junt a Daniel Sala Giner.
  • Acción sanitaria y cambio social, cinco estudios sobre la sanidad valenciana (2005) Obra colectiva.
  • La Real Academia de Cultura Valenciana en su nonagésimo aniversario (2006)
  • Diacronía multisecular y vestigio territorial del fuero alfonsino (2009) junt a Antonio Gil Olcina.
  • Historia del mundo contemporáneo. De la revolución a la globalización (2010) Obra colectiva.
  • El Puerto de Valencia. Estudio Geográfico (1950-1978) (2010)
  • El think tank del valencianisme, l'intelectualitat valencianista en tres segles (2010), edició en valencià.
  • La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833) (2011)
  • Varela (2012)
  • El "Think tank" del valencianismo: la intelectualidad valencianista en tres siglos (2017), edició en castellà.
  • Ni gatopardos ni suicidas (2018)
  • Cánovas del Castillo (2023) Obra colectiva.

Divisió provincial del Regne de Valéncia[editar | editar còdic]

La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833. Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en plano de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua.
La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833) (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Valencia, 2011), per Federico Martínez Roda

Cites[editar | editar còdic]

Joan Gil Barberà en el año 1984 fue elegido Presidente de Lo Rat Penat y volvió a repetir en las elecciones de 1988, finalizó su mandato en 1992. Se puede afirmar que es uno de los grandes presidentes que ha tenido Lo Rat Penat, tanto por los años que estuvo al frente de la sociedad, más de diez, como por los difíciles retos a los que tuvo que enfrentarse, especialmente por la delicada situación frente a todas las instituciones y organismos públicos, en manos del PSPV-PSOE. La clara defensa de la lengua valenciana y las difíciles relaciones con las instituciones oficiales, marcaron su mandato, que bien se podría calificar de heróico. En su reseña biográfica en el libro Centenari dels Jocs Florals de 1983 se subraya: "... Elegit ya president efectiu, lesionant els seus interessos tant materials com professionals, ha hagut de lliurar grans batalles en defensa de la Llengua Valenciana en els moments actuals, quan tants entrebancs li fiquen a la benvolguda societat valencianista"
Joan Gil Barberà: el Centenari dels Jocs Florals, per Federico Martínez Roda (Las Provincias, 16.8.2007)

Enllaços externs[editar | editar còdic]