Mocadorà
La Mocadorà , pronunciat "Mocaorà" o Dia de Sant Donís és una festa tradicional valenciana celebrada cada 9 d'Octubre que commemora que en la conquista de Jaume I de la Ciutat de Valéncia, les dònes valencianes oferiren fruites i verdures en agraïment. Hui en dia els enamorats regalen a les seues nóvies o esposes un mocador en fruites de massapà.
Història
En motiu de l'entrada del Rei Jaume I i la seua esposa la Reina Violant, el 9 d'Octubre de l'any 1238, els valencians els varen oferir com a ofrena i vassallage, les fruites i verdures de la feraç horta valenciana.
En el transcórrer dels anys i per a festejar esta data, els Mestres Confiters en el sigle XVIII, varen crear en massapà una imitació, tant de les fruites i verdures com de les piuletes i tronadors que es cremaven en esta celebració, que es presenten embolicats en el mocador tradicional. Esta mocadorà cada valencià li l'oferix a la seua esposa o nóvia com a reina del seu cor, per lo qual esta festivitat és equiparable a la festa de "Sant Valentí" o Dia dels Enamorats que es celebra en el restant d'Espanya.
Aixina varen nàixer estos dolços que es varen popularisar ya fa més de cinquanta anys i que es denominen "Mocadorà de Sant Donis" perque el dia 9 d'octubre es celebra la festivitat d'este Sant, patró del Gremi dels Mestres Confiters.
Elaboració
En massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre i rebaixat en ous, se formen unes barres farcides de rovell, que estirarem i doblegarem per a donar-los la forma de piuleta: en una atra porció igual se fa el tronador. Se couen i despuix se decoren en sucre glacé.
Les fruitetes s'elaboren manualment, en massapà de distints colors, segons la fruita que es vol imitar. La mocadorà consistix en preparar un tronador, una piuleta i diverses fruitetes de massapà. Despuix s'embolica tot en un paper i posteriorment en un mocador.
Cites
La tradicio marcava que eixe dia els homens obsequiaren a l’amada en dolços fets de massapa embolicats en un mocador de seda, qüestio per una atra banda lligada a la tradicio secular de fer esta classe d’obsequis en fruites i productes del camp en uns atres moments de l’any –depres de les collites- o per algun acontenyiment especial. Es conta que els mes rics nugaven les quatre puntes del mocador en una joya que, en alguns casos, era un anell de compromis, la qual cosa feya adivinar que la relacio s’encarrilava a una immediata unio de la parella. Esta costum propia dels fadrins ha passat a ser tambe dels casats i, mes recentment, dels fills respecte de les mares.
Diversos relats nos porten a diferents versions sobre l’orige d’esta commemoracio, pero tal volta el que tinga mes credibilitat es el que la lliga a que era tradicional en la festa de Sant Donis -dia en que es commemora l’entrada de Jaume I en la ciutat de Valencia, i per este motiu- en la que es disparaven coets i divers material pirotecnic per a celebrar l’efemerides, que en molts casos des del mateix Palau dela Generalitat. L’arribada dels borbons, com en tantes atres coses, comportà la prohibicio de qualsevol manifestacio que exteriorisara el sentiment particular del Poble Valencià i concretament d’esta celebracio, prohibint que es celebrara i es dispararen cohets i traques. Llavors, els mestres sucrers -pasticers- valencians començaren a elaborar uns dolços en les formes dels coets (piuletes i tronadors) que es disparaven aquell dia, i que tenien formes que recordaven els orguens sexuals masculi i femeni -no falta qui aço ho lliga antropologicament a rituals ancestrals de fertilitat, indicant que estos dolços s’assimilaven als exvots d’aquells ceremonials-. Junt ad estes peces tambe s’elaboraven, en pasta de massapa, dolços que simulaven fruites i hortalices de l’exhuberant horta valenciana, i que enllaça en una atra tradicio que conta que els moros valencians regalaren a la reina Violant, esposa del Conqueridor, les millors hortalices i fruites que es produien en els seus horts, just el dia de la seua entrada triunfal en Valencia, Cap i Casal.
Moltes pasticeries i forns els dies previs a la celebracio decoren els seus aparadors en eixos dolços en artistiques disposicions.Vore també
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mocadorà.
«Mocadorada». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- El primer manuscrit sobre la Mocadorà