Vicente Altava Alegre
| Vicente Altava Alegre | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Científic, mege i investigador. | ||
| Naiximent: | 26 de juny de 1908 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 17 de juliol de 1993 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Vicente Altava Alegre (Castelló de la Plana, 26 de juny de 1908 - † 17 de juliol de 1993), fon un científic, mege i investigador valencià.
Biografia
Vicent Altava naix en la ciutat de Castelló de la Plana, el 26 de juny de l'any 1908, en el carrer San Francisco (abans carrer Talecons), un carrer situat en el centre de la vila. Els seus pares, Carmen i Vicent, pertanyien a una família de llauradors.
Inicià els seus estudis en el colege de les monges de Nostra Senyora de la Consolació (1912-1917) i despuix en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló (1917-1924). Obtingué el bachiller el 29 de juny de 1924, als setze anys. Una volta acabats els seus estudis de bachiller, es matricula en la Facultat de Medicina de Valéncia. Vicent Altava es llicencià en Medicina per l'Universitat de Valéncia en l'any 1931, a on va obtindre la calificació de sobreixent i la concessió de premi extraordinari de fi de carrera. Obtingué el grau de Llicenciat en Medicina i Cirugia el 6 de juliol de 1931.
Colegiat professionalment en març de 1932, des de juny de 1942 fins a abril de 1943, va ocupar el càrrec de tesorer-contador del Colege Oficial de Meges de Castelló, càrrec que deixà per a ocupar la presidència de dita institució en la que va permanéixer fins a l'any 1945.
Els seus treballs d'investigació varen rebre per primera volta resò nacional en l'any 1942 pel seu estudi publicat en Medicina Española sobre l'aportació a la génesis hipofisaria de les cardiopaties metabòliques. I a l'any següent fon nomenat cap de Medicina interna de l'hospital (1943), organisme en el que, en l'any 1954, va crear el Centre d'Estudis Mèdic-Biològics que va contar en la colaboració de notables professionals; de les investigacions fetes allí varen eixir molts dels treballs científics realisats i dirigits per ell.
Des d'abril de 1943 a febrer de 1945 ocupà càrrecs en el Colege de Meges de Castelló. Fon vocal com a tesorer-contador i president del mateix durant un any.
Els treballs de Vicent Altava foren incesants i les seues publicacions numeroses en aspectes diversos de la medicina interna donada la seua especialitat com a mege interniste. Pero la seua vinculación en l'Hospital Provincial de Castelló la mantindrà durant tota la seua vida i serà sempre el seu punt de referència.
Altava, se jubilà en l'any 1977 en gran repercussió en la societat mèdica i civil. Molts malalts comentaven les seues experiències i el gran humanisme del mege.
Mor en la ciutat de Castelló, als 85 anys, el 17 de juliol de l'any 1993. Tingué un soterrar multitudinari per part de la societat castellonenca.
Hospital Provincial
Abans d'En Vicent Altava va eixercir el Doctor Clarà (1859-1946), un mege natural de Torreblanca i alumne de la Facultat de Medicina de Valéncia, que fon director de l'hospital i molt reconegut en Castelló per la seua llabor en les epidèmies de còlera, en els anys 1885 i 1918 de la mal nomenada "gripe española" ya que al parèixer s'originà en els Estats Units, concretament en Kansas. Molts castellonencs emmalaltiren i morgueren mils de persones per la nomenada "cucaracha".
Pocs anys despuix, sería Vicent Altava, el que tendria que enfrontar-se a una atra amenaça sanitària que fon nomenada "Enfermetat de l'arròs", de fet ad ell se li coneixia com "el mege de l'enfermetat de l'arròs". Una enfermetat endèmica com a conseqüència de l'implantació del cultiu de l'arròs en zones humides del terme municipal i que sempre s'havia atribuït al paludisme. Per lo tant, Vicent Altava, tingué que enfrontar-se a una malaltia desconeguda. Tingué que estudiar el cultiu del cereal i les seues peculiaritats, aixina com, el tema laboral dels seus treballadors.
La dedicació científica i personal de Vicent Altava a l'estudi, prevenció i tractament de la leptospirosis, impulsà el desenroll d'atres especialitats mèdiques en Castelló. En l'any 1962, Altava havia format en l'Hospital un grup d'especialistes que li seguien en la seua activitat clínica. Contava en este equip en Manuel Barrera Roures (medicina interna), Fernando Bernat (neumòlec), Emilio Gómez (digestòlec), Vicent Muriach (reumatòlec), Jesús Calderón (farmacèutic), Enrique Tejedo (cardiòlec), J. Pérez San Félix (siquiatra), Miguel Royo (patòlec), José Vicente Beltrán Orenga (radiòlec) i ademés, universitaris, que en una ciutat chicoteta i sense Facultat, estaven disposts a donar el seu esforç a canvi de la satisfacció de que els seus coneiximents foren útils per a la societat castellonenca. Dit equip estava rodejat dels seus treballs i constituí una etapa d'intensa llabor docent. Gràcies ad eixa llabor de conjunt es desenrollaren algunes tècniques diagnòstiques com espirometria, broncografia, broncoscòpia, biòpsies bronquials i pleurals, hepàtiques i renals, arteriografies renals, perifèriques i cerebrals, linfografies, etc... sent pioners en la Comunitat Valenciana i per aquella época desconegudes en la pràctica clínca en la província de Castelló.
Pero este grup d'especialistes que Altava formà en l'hospital, en nomenament exclusiu honorífic, no estava vinculat a l'administració del Centre, es a dir, sense retribució econòmica. Això se mirà en cert recel per un companyer de la plantilla de l'hospital, que posava en evidència els seus resultats i treballs, per lo que s'obligà a desfer-lo en 1964 i prohibir les visites a l'hospital dels compenyers voluntaris, en el silenci de la Diputació de Castelló, a la que perteneixia el centre.
En el seu discurs de nomenament com a acadèmic de número de la Real Acadèmia de Medicina de l'Universitat de Valéncia, Altava, en 1971, expressà el seu disgust pel trencament de l'equip en l'Hospital i l'acert d'haver organisat un laboratori en sa casa per a seguir treballant i estudiant en eficàcia.
L'activitat de l'equip portà a presentar sèt comunicacions en la VII reunió de medicina de Llevant, celebrada en Valéncia i publicacions en la Revista Ibérica de Endocrinología.
L'Hospital Provincial de Castelló inclou en el Programa Hospital 2000 i en 2004 en la Fundació Hospital Provincial de Castelló tecnologies vanguardistes. És un referent en oncologia i oftalmologia. Inclouen el seu nom (Dr. Altava) a l'Institut Oncològic que es creà. En l'actualitat, fon retirat el seu nom per part de l'administració de l'Hospital a l'implantar una recent llegislació que obliga a mantindre una proporció paritària entre hòmens i dònes destacades en quan a la rotulació dels departaments.
Leptospirosis
Especialiste en medicina interna, endocrinologia i nutrició, va destacar en l'investigació de la leptospirosis o “malaltia de l'arròs”, endèmica en Castelló com a conseqüència de la gran implantació de dit cultiu en la zona pantanosa del seu terme municipal, contra la que va desenrollar una vacuna.
En l'any 1948, Vicent Altava, es desplaça a Varsòvia i Lublin (Polònia) per a visitar al mege polac, el Dr. Parnás, que estava realisant estudis sobre la bactèria i aixina contrastar les seues sospites. Segons l'erudit castellonenc Ribés Pla:
A la seua tornada a Castelló, entusiasmat pels descobriments, es dedica de ple a l'estudi de la leptospirosis i en l'any 1953 publica Nuevas ideas sobre leptospirosis de los arrozales. Epidemiología.
Construïx en sa casa un laboratori i un viver de rates, aportant ell totes les despeses. En l'any 1954 funda eixe laboratori com a Centre d'Estudis Mèdic-Biològics, d'a on ixqueren molts treballs. Els seus colaboradors foren: el Dr. Ignacio Villalonga, que s'encarregava dels anàlisis serològics; el Dr. César Marín, biòlec i catedràtic de l'Institut Francesc Ribalta de Castelló que traduïa els texts de les revistes estrangeres que es rebien; el jove mege, Manuel Barrera Roures, qui acompanyà sempre a Vicent Altava; Pilar Gil, directora del laboratori de l'Hospital Provincial de Castelló; el botànic Calduch i el dibuixant Almela que també formava part de l'equip. Tot el treball del laboratori es centrà en l'investigació, en el seu propi domicili del Passeig Ribalta, que permití proyectar tot lo realisats a àmbits nacionals i internacionals.
Publicaren 53 treballs de medicina preventiva i clínica i 9 estudis monogràfics sobre Leptospirosis i Leptospiras. En 1954, Altava, publica Aspectos epidemiológicos actuales sobre leptospirosis en los arrozales de Castellón en la Revista de Sanidad e Higiene Pública.
Ademés d'esta activitat acadèmica i d'investigació, gràcies als talponers que caçavem les rates els dumenges pel matí i les portaven a sa casa. Despuix d'estudis i experiments inèdits de la malaltia, li va permetre reproduir la vacuna en el seu laboratori. Publicà Vacunación como profilaxis de la Leptospirosis de los arrozales de Castellón RSHP 1955. En eixe mateix any, també publica Estudio serológico de 253 trabajadores en los arrozales de Castellón de la Plana frente a catorce tipos de Leptospiras, en la Revista de Sanidad e Higiene Pública.
Vicent Altava contactà en un mege italià, Dr. Brenno Babudieri, director de l'Institut Superior de Sanitat de Roma, a on es centralisaven les variants serològiques de la Leptospira en tota l'àrea del Mediterràneu. El Dr. Babudieri havia posat en pràctica una vacuna modificada com a profilaxis de la Leptospirosis. Babudieri també fon convidat a Castelló, estudiant les experiències i els casos clínics del Dr. Altava i sobretot, analisant els resultats de la vacuna d'Altava que havia creat i distribuït entre els treballadors dels arrossars, salvant vides i prevenint la malaltia i pràcticament erradicar-la de Castelló.
En l'any 1956 es feu un curtmetrage d'una duració de 20 minuts sobre "la leptospirosis en los arrozales", acompanyant-lo d'una música de l'afamat pianiste de Vinaròs, Leopoldo Querol. Dit curtmetrage o documenal s'expongué en Lisboa, en el Congrés Internacional de Bacteriologia en 1957. També se proyectaria en l'Institut de Medicina i Higiene Rural de Lublin (Polònia) en 1988 i en l'Institut de Medicina Tropical de Rostock (anterior República Democràtica d'Alemània) a petició del director i professor J. Kuthe. També se proyectaria en l'Institut Superior de Sanitat de Roma i en la Facultat de Medicina de Padua, a petició del professor Austoni.
En 1957, a petició de la FAO, publica la monografia Crecimiento y alimentación de los Castellonenses, en la que basà la seua tesis doctoral. La FAO li va donar el soport en la publicació de les seues tesis i conclusions en 1957, sobre alimentació i creiximent. Pero la paraula leptospirosis és la que unix en el temps el nom d'Altava i de tots els seus colaboradors als definitius alvanços en el món mèdic sobre la malaltia de les rates, la coneguda com a "malaltia de l'arròs". Fon un clam la proliferació de la malaltia que afectava als llauradors dels arrossars de l'antiga zona del lluent, entre Castelló i Benicàssim.
En l'any 1958 fon nomenat membre associat del Subcomité Leptospira del Comité Internacional de Nomenclatura, compost per dotze membres permanents i vintiquatre associats. En 1960 se li va concedir la Creu en Placa de l'Orde Civil de Sanitat.
Va participar en els Symposium Est-Oest sobre Leptospirosis humana i animal celebrats en Lublin Polònia en 1958 i 1962, convidat pel Dr. J. Parnás, este simposi contava en 4 ponents de l'Est i 8 de l'Oest. Encara que no pogué assistir en l'any 1962 per haver sofrit una fractura del muscle, envià la seua comunicació sobre La desratización como profilaxis de la Leptospirosis en los arrozales.
En 1964 fon convidat pel director general de Sanitat a elaborar part de les ponències sobre reconsideració global de la situació sanitària en Espanya.
En l'any 1965, convidat pel professor Van Riel, participà en el coloqui celebrat en l'Institut de Medicina Tropical Príncip Lleopolt d'Amberes (Bèlgica) en motiu del cinquantenari del descobriment de la leptospira. Intervingué en la comunicació Epizootia y epidemiologia de la leptospirosis de origen murino en el medio agrícola. Profilaxis en el International Colloquium over Leptospirosis. Antwerpen (Amberes, Bèlgica).
En 1971 és nomenat acadèmic de la Real Acadèmia de Medicina de l'Universitat de Valéncia, el seu discurs d'investidura fon Valoración en la medicina práctica de la capacidad de esfuerzo en insuficiencia cardiaca y respiratoria latentes.
En 1974 en la X reunió Luso-Espanyola d'Endocrionologia es convidat a participar en una taula redona sobre la papada o gotirló encara que esta reunió no es pogué celebrar pel desencadenament de la Revolució portuguesa.
Posteriorment, el Dr. Altava viajà a Alemània de l'Est, Bèlgica, Holanda i Itàlia per a contactar en atres científics europeus. També viajà vàries voltes a Roma, acompanyat algunes voltes de la seua dòna i del Dr. Barrera.
En el temps, el cultiu de l'arròs fon desapareguent be per imposicions o inclús per dificultats per a obtindre l'adop i per l'implantació dels cítrics i urbanisació del litoral.
Política
Fon regidor de l'Ajuntament de Castelló de forma intermitent i en contra de la seua voluntat, entre els anys 1948-1954 i 1966-1968, per exigències de l'administració local del moment. Esta disposició administrativa era d'obligat compliment com a representació en el consistori del nomenat "terç familiar" (llegislació de 1943). Encara que fon propost per a alcalde, sempre renuncià a dit càrrec.
Llengua valenciana
Castelló, en aquells temps, a lo llarc del sigle XIX i principis del XX, es repoblà de moltes gents de la província, alguns provinents de masos o pobles del Maestrat i també d'atres poblacions que volien trobar unes atres possibilitats en la capital. Molts d'ells, parlaven el seu idioma valencià i feyen grans esforços per parlar en castellà. Sobretot quan anaven al mege o a organismes oficials de l'época, perque els pareixia més adequat. En Vicent lis dia:
Ell amava la seua llengua vernàcula, el valencià, i la cultura i història del seu poble. Vicent Altava es centrava en la seua família, en el seu treball i en la cultura del seu poble.
Eixe localisme no li impedí contactar en els alvanços científics del moment a través de les revistes i els viages ad atres paísos. Ademés de ser especialiste en endocrinologia i nutrició, fon un gran estudiós de l'antropologia humana.
Obra
Vicent Altava ha escrit moltes obres sobre temàtica mèdica i els seus treballs d'investigació.
Treballs monogràfics
- Estudio antropológico de la provincia de Castellón de la Plana (Excma. Diputación Provincial de Castellón, 1953).
- Orientaciones sobre alimentación (Excma. Diputación Provincial de Castellón, 1955).
- Fotofluoroscopía. Su realización con aparatos de Rayos X, según nuestra técnica simplificada (Institución Viciana, Castellón de la Plana, 1958).
- El bocio endémico de la Provincia de Castellón (1959).
- Problemas fundamentales de saneamiento que tienen que resolver los ciudadanos de Castellón, Benicasim, Oropesa. Soluciones que aconsejamos en la actualidad (A petició de la Jefatura Provincial de Sanidad, Ayuntamiento de Castellón, 1964).
En valencià
- Excursionisme i alimentació (Tallers gràfics fills de Francesc Armengot. Societat Castellonenca de Cultura. Castelló de la Plana, 1963).
Temes agrícoles
- Aspectos agrícolas de la comarca de la Plana. Estudio de temperaturas mínimas en las zonas de regadío del término municipal de Castellón. Sus heladas (Caja Central de Crédito Agrícola de Castellón, 1963).
- Problemas laborales en agricultura. Peligrosidad de los plaguicidas. Nuevos sistemas de protección (Medicina Española, 1964).
- La desratización en agricultura (Medicina Española. nº 317, 1965).
Medicina interna
La seua formació com a mege interniste i com a especialiste en endocrinologia i nutrició li portà a l'estudi de molts aspectes de la medicina. Publicà numerosos artículs, entre atres:
- Problemas revisados actualmente sobre hipertensión (Medicina Española. Març, 1943).
- Colitis Ulcerosa (Medicina Española. Abril, 1944).
- Valoración en clínica de constantes biológicas. Colesterinemia (Medicina Española. Febrer, 1948).
- Pronóstico y profilaxis de la hemorragia intestinal en el grupo tífico (Revista Clínica Española. Agost, 1950).
- Sistema diencefálico-hipofisario y megacolon funcional (Medicina Española. Febrer, 1951).
- Nuestra experiencia en la mostaza nitrogenada (Medicina Española. Novembre, 1952).
- Impresiones sobre la hidracida del ácido nicotínico en la tuberculosis pulmonar (Medicina Española. Novembre, 1952).
- Síndrome de Sjögren (Medicina Española. 1952).
- Factor yatrógeno en la alteraciones de la tensión arterial (Medicina Clínica. XXIV, juny, 1955).
- Epizootiología, epidemiología y profilaxis de la leptospirosis en los arrozales de Castellón de la Plana (RSHP. Març-abril-maig, 1956).
- Presión arterial normal en el Levante Español (Medicamenta, 288, 1956).
- Los quelantes en la terapéutica de la hemocromatosis (Medicina Española. 257, 1960).
- La leptospirosis de los arrozales, enfermedad profesional (Cámara Oficial Agraria de Castellón, 1961).
- El prolapso de la mucosa antral en el bulbo duodenal. Anomalía sin valor clínico (Medicina Española. Març, 1961).
- Plan para la profilaxis Yódica de la endemia bociosa en la provincia de Castellón (Revista Ibérica de Endocrinología. Març-abril, 1962).
- Aspectos de la totalidad en la isquemia de las extremidades por arterioesclerosis (Medicina Española. 301, 1964).
- Informe sobre enfermedades transmisibles. Leptospirosis. Parasitosis con reservorio telúrico (Dirección General de Sanidad, 1964).
- Repercusión de la prednisona en las suprarrenales e hipófisis (Revista Ibérica de Endocrinología. Setembre-octubre, 1964).
- Algunos hechos en la terapéutica hormonal del reumatismo (Medicina Española. 1965).
- La Leptospirosis en el año 1964 en la provincia de Castellón (Medicina Española. 1965).
- Algunos problemas que plantea el tratamiento de la hepatitis (Boletín de la Sociedad Valenciana de Patología Digestiva, 9, 1965).
- El brote epidémico de Mixovirus en el año actual 1966 (Medicina Española. Abril, 1967).
- Notas previas a la epidemiología de la diabetes en Castellón (Medicina Española. Novembre, 1967).
- Los arbovirus y su importancia en la patología humana (Medicina Española. Octubre, 1968).
- Encuesta epidemilógica sobre diabetes en la provincia de Castellón (Medicina Española. Decembre, 1968).
- Estreptococcias y estafilococcias (Medicina Española. 1969).
- Virus de las vías respiratorias (Medicina Española. Setembre, 1969).
- Detección precoz del cáncer (Medicina Española. Febrer, 1970).
- Amebiasis (Medicina Española. Agost, 1970).
- Visión de la patología digestiva en la madurez, desde el campo de la medicina interna (Bolletí de la Sociedad Valenciana de Patología Digestiva, juny-octubre, 1972).
- Hepatitis infecciosa y hepatitis sérica (Medicina Española. Febrer, 1973).
- Profilaxis del bocio endémico. Anotaciones a la medicina actual (Revista Española de la enfermedades del aparato Digestivo. Febrer, 1975)
- El bocio endémico en la provincia de Castellón de la Plana. Prevalencia en 1958 y en 1974 (Revista Ibérica de Endocrinología. Setembre-octubre, 1976).
Reconeiximents
- En l'any 1960 se li va concedir la Creu en placa de l'Orde Civil de Sanitat.
- En 1971 fon nomenat acadèmic numerari de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia.
- En 1978 és nomenat Soci Honorífic de l'Institut Mèdic Valencià.
- En 1982 és nomenat Colegiat honorífic de l'Ilustre Colege de Meges de Castelló.
- En 1988, el Colege de Meges de Castelló li va dedicar una de les aules d'estudi, entregant beques en el seu nom a meges destacats.
- L'Hospital Provincial de Castelló inclou en el Programa Hospital 2000 i en 2004 en la Fundació Hospital Provincial de Castelló tecnologies vanguardistes. És un referent en oncologia i oftalmologia. Inclouen el seu nom (Dr. Altava) a l'Institut Oncològic que es creà. En l'actualitat, fon retirat el seu nom per part de l'administració de l'Hospital a l'implantar una recent llegislació que obliga a mantindre una proporció paritària entre hòmens i dònes destacades en quan a la rotulació dels departaments.
- En 2017 l'Ajuntament de Castelló li dedicà un carrer al seu nom. Durant la revisió dels noms de carrers per part del govern d'Amparo Marco del PSPV-PSOE en coalició en Compromís i Unides-Podem se postulà de llevar-li el carrer dedicat al Dr. Altava i també el dedicat al Dr. Clarà. La família tingué que apelar a fonts biogràfiques i demostrar que Vicent Altava no tingué cap tipo de militància política, ni tampoc cap inclinació cap a ningú dels partits polítics, només la seua dedicació com a fidel servidor a la societat.
Bibliografia
- Miralles Enrique, Mª Dolores. D. Vicente Altava. El mege de la malaltia de l'arròs. Un cientific valencià de Castelló (Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), Valéncia, 2023). Discurs llegit el dia 20 d'abril de 2023 en la seua recepció com a acadèmica de número de la RACV.